Al-Sissi pretén conservar el seu poder a Egipte amb una farsa electoral

TunisLes eleccions a Egipte sota el repressiu règim d’Abdel Fattah al-Sissi estan sempre exemptes de qualsevol tipus de suspens. Abans fins i tot que s’obrissin avui les urnes, ningú tenia cap dubte que l’actual president s’imposaria al seu pretès contrincant per un marge escandalós, potser superior al 90% que va obtenir el 2014. Llavors el mariscal Abdel Fattah al-Sissi competia amb un conegut polític que havia obtingut un bon resultat als comicis presidencials de dos anys abans. Aquest cop ho fa amb Mussa Mustafa Mussa, un parlamentari gris, qualificat com “el candidat titella” a la vall del Nil. El règim ni tan sols s’ha esforçat a mantenir les aparences.

Els dies previs a les eleccions, l’únic signe visible d’una campanya electoral eren els cartells i banderoles que inundaven els carrers amb l’efígie d’Al-Sissi i el seu lema: “Visca Egipte!” Les de Mussa amb prou feines es podien veure a les immediacions de la seu del Gad, el seu modest partit. Els corresponsals estrangers han tingut feina per trobar algun míting per cobrir, i tampoc hi ha hagut cap debat televisiu. De fet, Al-Sissi ha mantingut la seva agenda habitual, fins i tot rebent líders estrangers, els dies previs a les eleccions.

Tots els polítics de renom que van intentar concórrer als comicis van veure com els queia al damunt la ira del règim, independentment de la seva ideologia. Al progressista Khaled Ali els tribunals li van obrir un estrany procés per haver fet un gest obscè en públic que l’inhabilitava com a candidat. El liberal Anwar al-Sadat, nebot del difunt president amb el mateix nom, va patir l’arrest de diversos col·laboradors i va decidir retirar-se de la cursa electoral. El conservador Ahmed Xafiq va ser deportat als Emirats Àrabs tan bon punt va anunciar la seva candidatura, i va estar en arrest domiciliari fins que hi va renunciar.

Fins i tot l’excap de l’estat major, el general Sami Anan, és encara a la presó per haver pretès desafiar Al-Sissi a les urnes. “A les eleccions legislatives, hi va haver manipulació en el disseny de la llei electoral, en el finançament de les campanyes, compra de vots, etc. Però aquest cop ho han fet per la força bruta. Tenien molta por a una veritable competició”, sosté l’analista Mustafa Khalil.

Poques hores abans de tancar-se la inscripció, Mussa va donar la sorpresa presentant les signatures requerides, tot i que mai abans havia mostrat cap interès per la presidència. De fet, el Gad integra el grup de partits que atorguen un suport incondicional a Al-Sissi al Parlament. La farsa és evident. “És tan gros, que cada cop que algú em pregunta en una entrevista sobre les eleccions, la meva primera inclinació és respondre dient que soc un analista polític, no un crític de teatre”, va piular a Twitter el politòleg Timothy Kaldas.

Pendents de la participació

Segons alguns experts, l’únic punt d’interès dels comicis és la taxa de participació, l’única eina disponible per mesurar la popularitat del mariscal. “El problema és que ni tan sols està clar que la xifra oficial sigui fiable. Mussa no tindrà ni de bon tros observadors a tots els col·legis, i la tupinada serà molt fàcil”, explica Khalil. L’any 2014 va ser només del 47%, tot i que les autoritats van allargar a última hora un dia la votació per elevar el percentatge. També van amenaçar amb multes els ciutadans que es quedessin a casa. Aquest cop ja ho han previst amb antelació i els comicis duraran tres dies, fins dimecres.

La popularitat d’Al-Sissi va rebre un cop dur amb l’aplicació a finals del 2016 d’un duríssim pla d’ajustament pactat amb l’FMI, que incloïa la flotació de la lliura egípcia. En qüestió de dies, la moneda nacional va perdre un 50% del seu valor i la inflació mensual es va disparar per sobre del 30%. Per evitar les protestes al carrer, el règim va haver d’intensificar la repressió. Human Rights Watch calcula que des del cop d’estat del 2013 les autoritats han empresonat unes 60.000 persones, la majoria per raons polítiques. Egipte, el país que va propulsar la Primavera Àrab, viu el més cru dels hiverns. L’era Al-Sissi va per llarg.

La guerra contra la premsa

Egipte va tancar l’any 2017 com el tercer país amb més reporters empresonats amb un total de 20, segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes. Tanmateix, la xifra ha augmentat sensiblement des de llavors. Ni tan sols la premsa estrangera es lliura de l’assetjament. La corresponsal del The Times, Bel Trew -a qui van amenaçar amb un judici militar-, va ser deportada dissabte. La cadena britànica BBC també està en el punt de mira des que va emetre el reportatge L’ombra d’Egipte, dedicat al fenomen de les desaparicions forçoses. Tot i que aquesta pràctica està àmpliament documentada per les organitzacions de drets humans, el règim va acusar l’emissora d’haver fet un “muntatge”. El 10 d’abril s’obrirà un judici que podria propiciar el tancament de les seves oficines. A més, el fiscal general ha obert una línia telefònica perquè la ciutadania pugui denunciar les fake news, que són tots els articles crítics amb el govern.

El “candidat titella”

La col·laboració de Mussa Mustafa Mussa amb l’anomenat “estat profund” és molt llarga. Mussa va arribar a la presidència després d’haver perpetrat un cop al partit Gad a finals de l’era Mubàrak. En aquell moment, el partit el dirigia Aymen Nur, el més combatiu opositor al rais que seria enderrocat el 2011 en una revolta popular. En les entrevistes amb la premsa, Mussa ha intentat infructuosament treure’s de sobre l’etiqueta de “candidat titella”. No és d’estranyar tenint en compte que no ha adreçat cap crítica contra Al-Sissi i que, fins un parell de setmanes abans d’anunciar la seva candidatura, una foto del mariscal donant suport a la seva reelecció adornava el seu compte personal de Facebook.