AFGANISTAN

“Les ambulàncies són per salvar vides, no per matar”

95 persones mortes i més de 200 ferits en un atemptat al carrer on hi ha la seu de la UE a Kabul
MÒNICA BERNABÉ (Cap d'Internacional)

La nit passada les temperatures a Kabul van baixar fins a un grau sota zero i, com acostuma a passar a l’hivern, només hi havia electricitat en algunes zones de la ciutat. El subministrament és altern: una nit hi ha electricitat en alguns barris i l’endemà en uns altres, i viceversa. Mirant les fotografies del terrible atemptat d’ahir al centre de Kabul em preguntava si la loteria de l’electricitat va tocar ahir a la nit als barris on hi ha els hospitals als quals van ser traslladats els més de 200 ferits de l’atac, o si almenys en aquests centres sanitaris devien tenir combustible per fer funcionar els generadors, que són l’alternativa que algunes institucions i determinades persones amb un cert poder adquisitiu fan servir a l’Afganistan quan no hi ha subministrament. Des de fa mesos, els hospitals es queixen de falta de recursos i, en conseqüència, també de combustible.

Observant les imatges de l’atac també vaig recordar l’atemptat a la Rambla de Barcelona del 17 d’agost passat i la polèmica desencadenada per la publicació de determinades fotografies en alguns mitjans de comunicació. Ahir no es va generar cap polèmica encara que les fotografies eren especialment crues: 95 persones hi van morir. A les imatges vaig poder reconèixer perfectament els carrers destrossats per la deflagració, els edificis, les botigues... Hi he passat desenes de vegades.

L’atemptat va tenir lloc en un carrer tallat al trànsit de vehicles, i on es troba situada l’ambaixada de l’Índia i la seu de la Unió Europea a la capital afganesa. El ministeri de l’Interior també era abans en aquest carrer, però es va traslladar a una altra àrea de la ciutat fa uns dos anys, tot i que encara queden algunes oficines a l’antiga seu. Així mateix, al carrer hi ha l’Hospital Jamhuriat i dos instituts: un per a nois i un altre per a noies.

El carrer es va tancar al trànsit fa molts anys, precisament arran d’atemptats. La zona ha estat repetidament atacada i la seguretat hi ha augmentat a base d’explosions. Ara, per accedir al carrer, hi havia dos controls policials. Només hi podien transitar vehicles acreditats o vianants a peu que, a més, eren escorcollats al segon control de la policia.

Els talibans van fer servir ahir una ambulància carregada d’explosius per dur a terme l’atac. Van aconseguir superar el primer control però els agents els van aturar al segon. Aleshores els terroristes van fer detonar la càrrega, que va provocar una explosió tan brutal que va aixecar una immensa columna de fum negre que es va poder veure a quilòmetres de distància.

Amuntegats com animals

El Kais, un noi que treballava en un taller d’un carrer prop del de l’atemptat, explicava ahir per telèfon des de Kabul que moltes persones van resultar ferides al lloc dels fets, però també al mateix Hospital Jamhuriat. Els vidres de les finestres del centre sanitari es van fer miques a causa de l’explosió i van caure sobre els pacients. La zona de l’atac es va convertir en un caos total. “No hi havia ambulàncies per transportar els ferits, i la gent els portava amuntegats en camionetes i cotxes”, va relatar el Kais. Com si fossin autèntics animals.

El Comitè Internacional de la Creu Roja, que treballa a l’Afganistan des del 1989 i és una de les entitats amb més prestigi al país, va escriure un tuit que deia: “Les ambulàncies són per salvar vides, no pas per matar”. No podia ser més significatiu. A l’Afganistan la població difícilment es fia de la policia. La majoria dels agents són analfabets -amb prou feines poden comprovar la identitat de ningú, perquè simplement no saben llegir un document-, acostumen a cobrar una misèria i aprofiten qualsevol ocasió per subornar o robar, si poden.

Les institucions governamentals tampoc tenen cap mena de credibilitat. Anar a una oficina pública suposa fer cua, sovint ser escridassat i haver de pagar suborns per al tràmit que es vol fer. Els metges eren les úniques persones amb una certa reputació. I les poques ambulàncies operatives a Kabul, un servei preuat.

“Per tercera vegada en una setmana els civils han sigut el blanc de terribles atemptats a l’Afganistan. [...] Aquests actes van contra el poble de l’Afganistan, contra la reconciliació i contra la pau. [...] La Unió Europea sempre ha treballat i continuarà treballant amb la població afganesa, amb el seu govern i amb aquells que busquen la pau”, va afirmar ahir Federica Mogherini, l’alta representant per a Afers Estrangers de la Unió Europea, en un comunicat. Mogherini no va detallar al seu escrit que la Unió Europea deporta els sol·licitants d’asil afganesos al seu país perquè considera que Kabul continua sent una ciutat segura.

Un mes terrible de continus atacs a l’Afganistan

Almenys 40 persones van morir i 30 més van resultar ferides en immolar-se un terrorista dins un centre cultural xiïta. S’hi estava celebrant un esdeveniment i les víctimes van quedar atrapades al recinte.

Onze persones van morir quan un terrorista va fer explotar la càrrega que portava enmig d’una manifestació que els comerciants de la carretera de Jalalabad, als afores de Kabul, havien convocat.

Vint-i-una persones van morir -entre les quals 14 estrangers- i 17 més van resultar ferides durant l’atac de cinc talibans a l’Hotel Intercontinental, situat dalt d’un turó de la capital.

Els terroristes van fer explotar un vehicle a l’entrada de la seu de l’ONG Save the Children a la ciutat de Jalalabad, a l’est del país, i després van entrar-hi. El balanç: sis morts i 24 ferits.

Quatre persones van morir en un atemptat suïcida a Kandahar, al sud del país. L’atac va passar inadvertit als mitjans de comunicació a causa del gran atemptat a Kabul.

Almenys 95 persones van morir i 210 van resultar ferides quan els talibans van fer volar una ambulància carregada d’explosius en un carrer molt concorregut del centre de Kabul.