Alerta al sector turístic: Cuba es queda sense combustible per als avions

BarcelonaCuba s'ha quedat sense combustible per a avions, una prova més dels efectes que té l'estrangulament petrolier dels Estats Units sobre una illa que ja estava immersa en una greu crisi econòmica i energètica. Les autoritats cubanes van informar les aerolínies aquest diumenge que, a partir de dilluns, no tindrien combustible per omplir el dipòsit i les companyies amb vols diaris a l'illa –principalment nord-americanes, espanyoles, mexicanes i panamenyes– han començat a prendre mesures d'emergència.

Les aerolínies espanyoles Air Europa i Iberia, amb rutes diàries a l'Havana, han optat per mantenir els vols de Madrid, però han informat que a partir d'ara inclouran una parada tècnica de proveïment a la República Dominicana.

En canvi, les aerolínies del Canadà, el primer mercat d'origen del turisme a l'illa, han començat a reajustar les freqüències i les rutes, així com a oferir cancel·lació de reserves o canvis sense penalització als clients. Una d'aquestes companyies és Air Canada, la principal línia aèria del Canadà, que va anunciar dilluns que suspendrà els seus serveis a Cuba de manera immediata per la falta de combustible. De totes maneres, ha comunicat que els pròxims dies enviarà avions buits cap a Cuba "per recollir els aproximadament 3.000 clients" que són a l'illa i que necessiten tornar al Canadà.

Segons l'avís de les autoritats cubanes als aviadors, les restriccions afecten els nou aeroports internacionals de Cuba i tenen, per ara, validesa per un mes, del 10 de febrer a l'11 de març.

Afectacions al turisme

El sector més afectat pel tall de subministrament de combustible és el turisme. Aquesta activitat, essencial per a l'economia cubana sota pressió des de fa dècades per les sancions dels Estats Units, ha notat una ferotge davallada a conseqüència del setge petrolier de Washington. Primer, el 3 de gener, la Casa Blanca va posar fi als enviaments de petroli procedents de Veneçuela, que era el seu principal subministrador de cru. I el 29 de gener va amenaçar amb aranzels els països que subministrin petroli a l'illa. Això ha tallat pràcticament l’entrada de cru veneçolà i ha forçat països com Mèxic a suspendre enviaments.

Tot i que no ho ha admès obertament, Donald Trump ha promogut una política d'ofegament cap a l'illa amb l'objectiu de fer col·lapsar econòmicament el règim cubà, a costa del malviure de la seva població. Trump ha assegurat que Cuba "està a punt de caure" i ha afirmat públicament que el país caribeny no podrà sobreviure sense el suport de Veneçuela, i ha pressionat així el govern del país a arribar a un "acord" amb els Estats Units.

Per fer front a la manca d'importacions, les autoritats de l'illa han aprovat un paquet d'urgència en què s'inclou l'objectiu de "compactar infraestructures hoteleres". Segons ha comprovat l'agència Efe, diversos hotels del país –principalment a Varadero i al nord– han tancat les portes d'urgència i han transferit els turistes a altres instal·lacions com a mesura d'estalvi. El turisme a Cuba ja estava en hores baixes per la conjunció de la pandèmia, les sancions nord-americanes i la crisi del país. En 7 anys, ha perdut tres quartes parts dels seus visitants: l'any passat va tancar amb només 1,8 milions de visitants internacionals, davant els 4,7 del 2018.

Crisi energètica

Que s'esgoti el combustible per a avions és només la punta de l'iceberg de la crisi energètica a la qual està sotmesa Cuba, amb apagades que ja eren constants abans de les noves sancions de Washington. Des que països com Mèxic han tancat l'aixeta per por a represàlies, les xifres d'apagades estan arribant a nous rècords. Els talls d'aquest dimarts deixaran sense corrent simultàniament el 64% de l'illa en el moment de més demanda energètica, una taxa rècord segons dades de l'estatal Unió Elèctrica. L'anterior màxim històric s'havia registrat el 31 de gener, dos dies després de la imposició de sancions nord-americanes, amb un 63%.

A Cuba, la producció elèctrica es fa bàsicament amb petroli, i durant molts anys el país ha obtingut el subministrament de Veneçuela a un preu barat. Ara que Caracas i la resta d'aliats han deixat d'enviar-n'hi, a la falta de combustible s'hi suma la falta d'inversió, que deixa una infraestructura antiga i mal mantinguda, incapaç de produir la quantitat de megawatts que necessita una nació de gairebé 11 milions d'habitants. Actualment, sis de les setze unitats de producció termoelèctrica operatives estan fora de servei per avaries o manteniments, entre les quals dues de les tres més grans.

El govern va anunciar la setmana passada un paquet de mesures d'emergència per intentar subsistir sense petroli de l'exterior, quan l'illa amb prou feines produeix un terç de les necessitats energètiques. S'ha interromput la venda al detall de dièsel, la de benzina està molt racionada, les oficines estatals han reajustat els horaris, es prima el teletreball i els serveis públics s'han retallat per atendre només l'essencial.