La llei d’amnistia i més sancions de Trump: dues vies per lliurar Bolsonaro de la presó

São PauloLa ingerència de Donald Trump, que a l’agost va imposar aranzels del 50% a les importacions brasileres, no ha intimidat ni ha fet claudicar el Suprem brasiler. En una decisió històrica i sense precedents al país, ha sentenciat per quatre vots l’expresident Jair Bolsonaro a 27 anys i tres mesos de reclusió per intent de cop d'estat després de perdre les presidencials d’octubre del 2022 davant Lula da Silva.

La condemna s’estén a tots els altres set integrants de l’anomenat “nucli crucial” de la trama colpista, cinc dels quals són militars, que han rebut penes entre 18 i 26 anys de presó. L'excepció és el tinent coronel Mauro Cid, ajudant d’ordres de Bolsonaro, sentenciat a dos anys a règim obert per haver col·laborat amb les investigacions.

La decisió no pot ser revertida perquè el judici ha tingut lloc al Tribunal Suprem, però les defenses presentaran ara recursos d’al·legació per atenuar les penes. Els lletrats de Bolsonaro, que el 2022 havien signat un manifest en què alertaven del “colpisme” del llavors president, internacionalitzaran el cas. Bolsonaro, que es troba en arrest domiciliari a Brasília, i altres sentenciats no tindran l’empresonament efectiu fins que es publiqui la sentència i s’interposin els recursos, fet que podrà succeir en el termini d’un mes.

L'emplaçament on complirà la pena l’expresident el determinarà el magistrat Alexandre de Moraes, que és el relator del judici, i el que ha liderat tots els processos contra Bolsonaro. A més, és la persona a qui Trump va castigar amb la llei Magnitsky, coneguda com “la pena de mort financera”. Aquest és un dispositiu per a estrangers creat per a dictadors enemics dels Estats Units i acusats de violacions greus dels drets humans, que Washington ara ha tergiversat.

Els lletrats de Bolsonaro, que té 70 anys, demanaran que pugui seguir en presó domiciliària per la seva “salut fràgil”. Hi ha la possibilitat que entri en una cel·la especial d’un centre penitenciari de Brasília, com desitgen els seus detractors, o en una seu de la Policia Federal, com ja va passar amb Lula.

L’extrema dreta activada al Congrés

Amb les mobilitzacions al carrer a la baixa, el bolsonarisme centra els esforços al Parlament per lliurar el seu líder de la presó, a través de l’aprovació d’una llei d’amnistia, que beneficiaria tots els condemnats. El governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas, que es perfila com a candidat de l’extrema dreta a les presidencials del 2026, lidera els esforços per aglutinar els ultres i el grup de partits frontissa coneguts com a Centrão. Aquest antic militar i exministre de Bolsonaro ha endurit el seu discurs. Assegura que la primera mesura que prendrà, si és president, serà amnistiar els colpistes. “No crec en la justícia. Aquesta condemna és injusta perquè no hi ha proves”, denuncia.

El món jurídic i l’esquerra alerten que el projecte d’amnistia dona “carta blanca a la impunitat”, perquè s’explicita que se’n poden beneficiar fins i tot futurs intents de cop d'estat i amplia l’aplicació als paramilitars, coneguts a Rio de Janeiro com a “milícia”, que van ser el primer reducte electoral de tota la família Bolsonaro. Lula da Silva ha cridat a la mobilització i diu que, a través d’aliances parlamentàries, “el govern treballarà contra l’amnistia i és important que la gent ho sàpiga”. De moment, compta amb el suport clau del president del Senat, Davi Alcolumbre, que, fins ara, ha frenat el projecte.

Si bé l'aprovació de l'amnistia és ara mateix poc probable, és un escenari que no es pot descartar segons els analistes. Això sí, crearia una nova crisi institucional que augmentaria la tensió política, perquè des del Suprem ja s’ha filtrat que conté aspectes “anticonstitucionals” i la tombarien. Amb el vistiplau del mateix Suprem, el Congrés ja treballa en un segon projecte que no inclouria ni Bolsonaro ni el nucli dur de col·laboradors, sinó que atenuaria les penes als sentenciats per la invasió de la seu dels tres poders a Brasília, el 8 de gener del 2023.

Washington torna a amenaçar

L’executiu de Lula da Silva i el Suprem es preparen per a una nova onada de represàlies dels Estats Units a través de sancions comercials que es poden estendre a l’àmbit diplomàtic. El secretari d’Estat, Marco Rubio, que té Llatinoamèrica en el punt de mira, va assegurar a X, minuts després de la sentència, que el seu país “respondrà en conseqüència a aquesta cacera de bruixes”.

“Les persecucions polítiques per part de l’infractor de drets humans sancionat, Alexandre de Moraes, continuen, ja que ell i altres membres del Suprem del Brasil han dictaminat injustament empresonar l’expresident Jair Bolsonaro”, va indicar.

Donald Trump s’ha mostrat “molt descontent” per la condemna del seu aliat. “És terrible, molt terrible, crec que és molt dolent per al Brasil –ha avisat–. He seguit el judici i conec molt bé Bolsonaro, que és un líder estranger; era molt bo, creia que era un bon president per al Brasil. És molt sorprenent que això hagi succeït. És molt semblant al que van intentar fer amb mi i no van aconseguir”, ha indicat el president.

El bolsonarisme demana una actuació contundent de l’administració republicana. Les gestions les porta el fill de l’expresident i diputat federal, Eduardo Bolsonaro, establert als Estats Units. Fa lobi amb els sectors més extremistes del trumpisme perquè ampliïn les sancions i ha amenaçat amb l’aplicació de la llei Magnitsky a tots els magistrats del Suprem que van votar a favor de condemnar Bolsonaro.