Plebiscit a Milei: l’Argentina vota en unes eleccions legislatives marcades per la polarització

Buenos AiresJavier Milei afronta unes eleccions legislatives clau aquest diumenge a l’Argentina. Els comicis redefiniran la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, on es renoven la meitat i un terç dels escons, respectivament. Si bé les eleccions de mig mandat no solen acaparar tanta atenció a l’Argentina, aquest cop es llegeixen com un plebiscit als primers dos anys de motoserra, i resultaran determinants per a la governabilitat de Milei de cara a la segona meitat de la legislatura. En minoria al poder legislatiu, el partit governant de La Llibertat Avança (LLA) ha vist bloquejades nombroses iniciatives legislatives donat que la majoria peronista en ambdues cambres –amb el suport puntual d’altres forces polítiques– ha aconseguit anar posant el fre al pla d’austeritat de Milei, que igualment ha estat brutal pels sectors més vulnerables de la societat. Milei, que va jurar el càrrec el desembre del 2023 donant l’esquena a l’edifici del Congrés, ha recorregut sovint al veto presidencial, una mesura que ha posat en qüestió el caràcter democràtic de la seva gestió, sobretot a ulls de sectors crítics que, més enllà del seu estil i formes, el perceben com un líder autoritari. Les acusacions, inevitablement, han influït en la seva imatge i projecció, no només de cara a l’electorat argentí, sinó també als seus socis internacionals.

Qui empara Javier Milei sense fissures avui en dia és el president dels Estats Units. Donald Trump ha autoritzat un swap o intercanvi de divisa –com un préstec, però amb millors condicions– pel valor de 40.000 milions de dòlars, després que Milei el visités a la Casa Blanca pocs dies abans de les eleccions. En la tretzena visita de l’argentí a Washington, ambdós presidents van escenificar un diàleg en què, elogis a banda, Trump deixava clara una cosa: el suport econòmic a l’Argentina quedava condicionat a la victòria de Milei a les urnes. “Estic amb aquest home perquè la seva filosofia és la correcta –va dir Trump– Si ell guanya, ens quedem amb ell, i si no guanya, marxem”, va afegir. Una sentència que els partidaris de Milei celebren com una voluntat genuïna d’ajut per part del país més poderós del món, i que els detractors interpreten com una amenaça intervencionista.

Milei ha aconseguit contenir la inflació –que per al 2025 es projecta a un 30% interanual, mentre que a finals de l’anterior govern superava el 200%–, però la realitat de les majories socials a l’Argentina no ha millorat substancialment en els dos primers anys de motoserra. Ben al contrari, el sector públic ha patit unes retallades sense precedents que han deixat la salut, l’educació i el sistema al límit, amb sous irrisoris per als professionals i pensions de jubilació per sota de la línia de pobresa. L’obra pública s’ha aturat, i la fi del control de preus o del subsidi a serveis bàsics com la llum, l’aigua, el gas o el transport públic ha tingut un impacte en la butxaca dels argentins, que han hagut de retallar en el consum: un 86% de la població diu que no poden arribar a final de mes. La indústria també ha patit una davallada, en què hi ha hagut onades d’acomiadaments i, en dos anys, al voltant de 15.000 petites i mitjanes empreses han tancat a l’Argentina. No obstant això, el president assegura que el pitjor ja ha passat i anima a “fer que tot l’esforç valgui la pena” perquè, diu, “estem en el camí correcte”.

Farts del peronisme i el kirchnerisme

El messianisme i la “batalla cultural” han fet efecte, especialment entre el jovent, un sector que va impulsar Milei al poder i que avui manté el seu suport. Sobretot els nois, el segueixen trobant “fresc”, “boig”, i alineat amb els seus valors: “Jo, al conurbano [àrea metropolitana] hi veig més pobresa que abans”, reconeix a l’ARA Javier, de 21 anys. “Però és un problema de la gent que no vol treballar, perquè prefereixen viure dels ajuts de l’Estat”, diu, reproduint un discurs repetit fins a l'avorriment en desenes de canals d'estríming llibertaris. Assegura estar “fart del peronisme i del kirchnerisme”, un model “que ens ha empobrit com a país i que ens ha allunyat de ser una potència mundial”. Tot i que la corrupció ha estat un motiu per desprestigiar els governs peronistes, els casos que han tacat el govern de Milei –com la criptoestafa de $Libra, el desviament de fons per discapacitats en mans de la seva germana Karina o, més recentment, els vincles de qui era el seu candidat a la província de Buenos Aires, José Luis Espert, amb el narcotràfic– no han estat prou motiu per desprestigiar-lo: “Tots els polítics són corruptes”, diu Eze, amic del Javier.

Per contra, José, de 64 anys, “militant peronista des del bressol fins a la tomba”, té claríssim que el que ell defensa “és l’únic model polític a l’Argentina que ha demostrat prioritzar els més vulnerables”, i la Valeria, de 52 anys, diu que “votaria qualsevol cosa abans que un boig psiquiàtric”. En la línia de la cultura política argentina no hi ha punt mig: l’esquerda s’eixampla i la polarització s’accentua. Mentre el peronisme ha optat per una campanya discreta, sense propostes concretes i amb un eslògan claríssim, “Frenar Milei”, els llibertaris s’han llençat a la dicotomia: “La Llibertat Avança o l’Argentina retrocedeix”.