L'última missa a la catedral de Lima

L'arquebisbe col·loca més de 5.000 fotografies de víctimes del coronavirus als bancs del temple

L'arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, beneeix a la catedral els retrats de les víctimes del covid-19. / REUTERS

En silenci, l'arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, balancejava el petit encenser, el braser amb què es crema encens a les celebracions religioses, seguint la litúrgia de les misses catòliques. Però la d'aquest diumenge va ser una celebració tan estranya com especialment sentida. L'epidèmia està colpejant amb severitat el Perú i la quarantena va obligar a fer la missa de Corpus en una catedral buida, sense fidels. Ara bé, als bancs de l'enorme nau hi havia ben col·locades les fotografies de més de 5.000 persones, totes víctimes del covid-19, que les seves famílies havien enviat per a aquesta homilia especial que la televisió estatal i les xarxes socials es van encarregar de multiplicar fora de les quatre parets. La gran quantitat d'imatges rebudes va obligar a penjar-les cobrint les grans columnes i murs de l'imponent temple. La magnitud de la iniciativa s'entén bé quan es repassa el balanç oficial de la pandèmia: 230.000 contagis i gairebé 6.600 morts. És a dir, la immensa majoria de les víctimes hi eren presents.

A l'homilia de diumenge Castillo va tenir un record per als milions de peruans pobres que no només han perdut un ésser estimat, sinó que la pandèmia també ha deixat sense la precària feina que els permetia malviure fins ara. L'arquebisbe va aprofitar l'avinentesa per denunciar el voraç sistema econòmic, “basat en l'egoisme i el negoci i no en la misericòrdia i la solidaritat amb el poble". El Perú s'enfronta a una profunda crisi social i econòmica, amb previsions d'un PIB desplomat fins a un 12% que afecti sobretot el 70% de la població que s'estima que sobreviu en l'economia informal, sense contracte ni accés a una sanitat gratuïta i de qualitat.

Males decisions per a una bona mesura

Tot i que el Perú va ser un dels primers països de la regió que va reaccionar ordenant el confinament i el tancament de totes les fronteres, un seguit de bones decisions mal aplicades van fer canviar el rumb d'aquella mesura que va aconseguir contenir el coronavirus durant les primeres setmanes del brot. Preveient el fort impacte social que la quarantena i el bloqueig de l'economia tindria entre les capes més pobres, el govern de Martín Vizcarra va aprovar unes ajudes econòmiques perquè poguessin mirar de sobreviure i evitar així la necessitat de sortir a buscar-se la vida cada dia per guanyar els diners necessaris.

Era una mesura justa però els funcionaris van cometre l'error de tramitar-la a través dels comptes bancaris, una autèntica raresa per al col·lectiu que se n'havia de beneficiar i que no va tenir més remei que anar directament a les sucursals a buscar els diners en efectiu. La conseqüència van ser enormes cues de gent que durant hores no van poder guardar la distància física recomanada i van fer de corretja de transmissió del covid-19. Tres mesos després, el Perú és el tercer país d'Amèrica (només superat pels dos gegants, els Estats Units i el Brasil, precisament als antípodes en la gestió inicial per minimitzar els riscos de la malaltia) i està a punt de superar les xifres d'Itàlia. Si bé el govern assegura que la propagació del virus ja va de baixa a escala estatal, les estadístiques oficials encara informen d'entre 4.000 i 5.000 nous contagis diaris.

Quan el coronavirus s'encomana als mercats i la cua dels bancs

Una de les grans mancances és l'oxigen medicinal. Segons fonts del Col·legi de Metges, el país només produeix un 20% de les 170 tones diàries que es requereixen per ajudar a respirar els pacients. Sense oxigen oficial ha proliferat un mercat il·legal al qual es veuen obligats a recórrer molts ciutadans pobres. Un altre cop cues en plena pandèmia, sense que es pugui mantenir la distància de seguretat. I l'especulació: si abans del brot de coronavirus el metre cúbic es pagava al voltant dels 15 sols (menys de quatre euros), al principi de la pandèmia es va multiplicar per dos i ara es troba per uns 50 sols (13 euros).

El defensor del poble, Walter Gutiérrez, ha denunciat la falta de previsió del govern per abastir-se de més reserves d'oxigen medicinal tenint en compte que el coronavirus, que afecta principalment les vies respiratòries, ha fet augmentar-ne l'ús. La situació ha obligat el president Vizcarra a declarar l'oxigen producte "d'interès nacional" i "estratègic" i s'ha ordenat el tancament de llocs de venda clandestins. El govern ha anunciat la compra de grans partides d'oxigen per posar fi a l'escassetat i els abusos de preus que colpegen directament les economies domèstiques.

Costa Rica, un exemple contra el covid-19 a l’Amèrica Llatina