“Només queda tallar aquest cap brut sense dubtar”: la Xina i el Japó s'ensenyen les dents
Sanae Takaichi va trencar amb la tradicional prudència japonesa i va advertir sobre les conseqüències d'un atac xinès a Taiwan
TòquioLa lluna de mel de la primera dona que ocupa el càrrec de cap del govern del Japó, Sanae Takaichi, s’ha esvaït de manera abrupta. Una afirmació seva que responia una qüestió parlamentària a la Dieta, el Parlament japonès, en la qual va advertir que un atac xinès a Taiwan podria posar en risc la supervivència del país i justificar una resposta militar conjunta amb els Estats Units, va desfermar una crisi diplomàtica de conseqüències imprevisibles. Pequín va titllar les declaracions d'una “ingerència grollera” en els seus afers i va reaccionar amb una virulència inèdita fins ara.
La situació va empitjorar amb la publicació d’una piulada del cònsol xinès a Osaka a X, que trencava els formalismes diplomàtics i proferia una amenaça explícita: “Només queda tallar aquest cap brut sense dubtar”, en referència a Takaichi. Tòquio va declarar el diplomàtic persona non grata per la gravetat de la frase i va elevar la disputa a una magnitud que el país no vivia des de fa dècades. A això s'hi suma la decisió de Pequín d’ajornar el fòrum Tòquio-Pequín i d’anunciar que el primer ministre xinès, Li Qiang, no mantindrà la trobada prevista amb Takaichi al marge de la cimera del G20.
L'origen del xoc va esclatar de forma inesperada quan Takaichi va declarar en una sessió de control ordinària del Parlament japonès que un atac xinès contra Taiwan –situat a uns cent quilòmetres del territori japonès– constituiria “una situació que amenaça la supervivència del Japó”, i obriria la porta a una possible resposta militar de Tòquio i dels Estats Units. L'afirmació trencava amb la prudència tradicional dels líders japonesos, que històricament han evitat vincular Taiwan amb compromisos de defensa directa. En un moment en què Pequín no descarta recórrer a la força per prendre l'illa i augmenta la intensitat i la complexitat de les seves maniobres militars, les paraules de Takaichi van ressonar amb força, tant a Tòquio com a Washington, on la política d’“ambigüitat estratègica” continua sent la pedra angular del Pentàgon davant d'un hipotètic conflicte a l'estret.
La crisi va prendre una nova dimensió quan el president nord-americà, Donald Trump, arran d'una pregunta per l'incident en una entrevista a Fox News, va evitar condemnar Pequín i va criticar, en canvi, la posició japonesa. “Els nostres aliats ens han explotat més en comerç que la Xina”, va afirmar i va sembrar la percepció a Tòquio que el principal garant de la defensa japonesa posava públicament en dubte la solidesa de les seves aliances. El president nord-americà, centrat en redefinir les relacions amb els seus aliats tradicionals i poc disposat a assumir riscos que poguessin tensar més la relació amb Pequín, deixava clar que no estava disposat a entrar en aquest joc.
"Diplomàcia del llop guerrer"
Per a molts analistes, la resposta xinesa evoca episodis de la denominada “diplomàcia del llop guerrer”, l'estil combatiu i teatral que alguns diplomàtics xinesos van practicar a les xarxes a l’inici del 2020, per la pandèmia. Malgrat els intents posteriors de Pequín per moderar el to i recuperar bona voluntat a Occident, la maquinària propagandística estatal ha aprofitat l’ocasió per amplificar la indignació interna. Mitjans oficials com el People’s Daily han acusat Takaichi de “parlar sense fre” i han advertit que qui travessi la línia vermella de Taiwan tindrà conseqüències. Hu Xijin, antic editor del Global Times, va anar encara més enllà, i va referir-se directament a la retòrica del diplomàtic xinès a Osaka: “La fulla de guerra de la Xina, esmolada fins a ser letal, està preparada per decapitar invasors. Si el militarisme japonès vol venir a l'estret de Taiwan a sacrificar-se als nostres ganivets, els complaurem”, va deixar escrit.
Al darrere de la retòrica, però, hi ha l’ombra d’un poder real. La Xina ha invertit anys en ampliar i diversificar el seu arsenal de coets i míssils amb sistemes com els DF-21, DF-26 i el DF-17 hipersònic, capacitats que, segons informes del Pentàgon i think tanks especialitzats, poden abastar les bases americanes, les principals ciutats i el conjunt de l’arxipèlag japonès en qüestió de minuts.
Després de l’escalada verbal, aquest dilluns el govern nipó va optar per la diplomàcia de contenció: Masaaki Kanai, secretari responsable d'Afers Exteriors de l'Àsia i Oceania, va viatjar a Pequín per intentar calmar els ànims i reiterar que la política de seguretat japonesa no ha canviat. “Diversos canals de comunicació estan oberts”, va subratllar el portaveu del govern nipó, que ha sol·licitat formalment a Pequín fer els “passos apropiats” per no trencar les relacions bilaterals, però la petició topa amb un enduriment del govern xinès, que exigeix una rectificació pública de Tòquio.
Aquesta crisi ha deixat Takaichi aïllada políticament i vulnerable estratègicament, alhora que planteja un dubte generalitzable: fins a quin punt les declaracions públiques mal calibrades poden transformar un conflicte retòric de manera exponencial en una crisi de conseqüències mundials imprevisibles?