Gabriel Reyes: "El conflicte entre l'Afganistan i el Pakistan ve de lluny però ara ha viscut un salt qualitatiu important"

BarcelonaEl Pakistan ha declarat una "guerra oberta" a l'Afganistan. És l'última escalada d'un conflicte que té part de l'origen en les divisions territorials imposades en l'època colonial, i que s'ha anat tornant més complex i multifactorial amb el pas dels anys. Conversem amb Gabriel Reyes, investigador associat del Cidob que ha estudiat àmpliament les tensions entre els dos països. Reyes destaca que "tot plegat no és nou".

⁠Quin és l’origen del conflicte entre l’Afganistan i el Pakistan?

— La disputa actual és el reflex d’una disputa històrica. És un conflicte molt complex, però hi ha quatre capes que són les més rellevants. En primer lloc, hi té un rol important l'existència del Tehrik-e-Taliban Pakistan (TTP), un grup de talibans que opera a la frontera amb el Pakistan però que no està sota control del govern talibà. El segon punt rellevant és el traçat de la línia Durand, una frontera de facto que és un romanent de l'època postcolonial i que Kabul rebutja. La frontera divideix tribus i actualment té problemes concrets com el contraban. També té un paper destacat la dinàmica d'incursions estatals i no estatals als dos costats de la frontera, que deriva dels dos punts anteriors, i la política interna de cada país. Al Pakistan l'executiu té una pressió molt gran per millorar la seguretat interior, amb una narrativa de control fronterer molt present en la discussió pública, i a l'Afganistan hi ha una recerca de legitimitat basada en la seguretat i l'ordre, combinada amb la necessitat de mostrar que el país no accepta ser tractat com un territori operable pel Pakistan.

El conflicte del Pakistan amb l'Índia hi té alguna cosa a veure?

— Si ens abstraiem de la situació actual concreta a una dimensió geopolítica i geoestratègica, el problema de fons entre els dos països també està condicionat per la dinàmica d'enfrontament entre el Pakistan i l'Índia. El Pakistan és un país que té molt poca profunditat estratègica. És a dir, en un hipotètic enfrontament militar amb l'Índia, el Pakistan necessita una rereguarda, que consistiria en poder operar en territori afganès, i això, des del punt de vista militar, es tradueix en poder creuar la frontera.

Què és el Tehrik-e-Taliban Pakistan?

— És una insurgència armada islamista pakistanesa creada el 2007. Opera bàsicament a zones tribals i el seu objectiu és enderrocar l'estat pakistanès i imposar una interpretació estricta de la xària. Ha comès nombrosos atemptats al Pakistan, cosa que ha portat el país a impulsar operacions massives a les zones tribals. Comparteixen amb els talibans afganesos la visió islamista radical i molts dels combatents del TTP van lluitar contra els EUA i l'OTAN.

Compten amb la complicitat del règim talibà?

— Hi ha moltes acusacions sobre que un fa servir l'altre, i hi ha hagut molta permissivitat, tant del Pakistan com de l'Afganistan, amb l'existència d'aquest grup en funció del moment històric. Per exemple, quan es va crear el TTP, a certes faccions pakistaneses els convenia l'element desestabilitzador que comportava la seva existència. Hi havia una certa permissivitat, però més tard el TTP va acabar sent una amenaça per al Pakistan. Per a la banda afganesa, els talibans i el TTP formen part d'un mateix grup ètnic, religiós i cultural, i els és molt difícil justificar operacions contra el grup armat.

En el conflicte entre l'Afganistan i el Pakistan, quin és el posicionament de cada bàndol?

— El missatge principal aquí és que no es tracta d'una crisi puntual, sinó del reactivament d'una fricció que no ha desaparegut mai. D'una banda, tens un estat que vol eliminar santuaris insurgents més enllà de les seves fronteres, i, de l'altra, tens un govern talibà que no pot o no vol desactivar aquestes xarxes per no desestabilitzar-se. El que veiem és que la combinació d'atemptats en sòl pakistanès, l'acusació que el TTP opera des de territori afganès i una doctrina d'incursions del Pakistan a territori afganès, ha tornat a encendre una frontera que històricament ja és inestable. El salt qualitatiu, amb els bombardejos i la declaració de "guerra oberta", indica que hem creuat un llindar polític. Jo crec que la qüestió no és només la intensitat militar, sinó que es consolidi un cicle de represàlies que cronifiqui l'escalada.

Qui té més força militar?

— Hi ha una asimetria descomunal. El Pakistan és molt superior. Estem parlant d'un exèrcit d'entre 600.000 i 650.000 efectius actius i una força aèria amb centenars de naus. En canvi, els talibans afganesos tenen, a tot estirar, 170.000 efectius i amb unes dificultats serioses per fer servir material complex. La diferència fonamental és que el Pakistan pot imposar un cost des de l'aire, i a més cal tenir en compte que no deixa de ser un estat nuclear. Els talibans, però, és cert que dominen molt bé les tàctiques d'insurgència i guerrilla al llarg d'una frontera tan llarga.

Hi ha marge per a una entesa?

— En el que hem vist en les darreres hores no hi ha res de nou, perquè el conflicte ve de lluny, però sí que és un salt qualitatiu important d'un conflicte que respon a dinàmiques complexes que ja hem vist durant dècades. Les raons de fons del conflicte són molt difícils de solucionar. Podrien millorar les relacions, però hi ha unes dinàmiques geopolítiques i geoestratègiques de fons que són molt complexes.

A finals de l'any passat hi va haver negociacions i es va plantejar un alto el foc.

— Sí, però eren negociacions que buscaven rebaixar la tensió que s'havia generat durant el 2025. No estaven enfocades a buscar solucions estructurals, sinó que buscaven una desescalada de les hostilitats que havien anat a més. Ara per ara no hi ha negociacions per buscar solucions a les causes subjacents del conflicte, perquè les arrels són massa profundes com per reduir-ho tot simplement a una qüestió de seguretat. El risc ara és que es cronifiqui una realitat més dura del que hem vist fins avui, especialment en els darrers mesos.

Quins actors internacionals podrien intervenir en el conflicte?

— L'única potència que podria aparèixer al mapa és la Xina, però no sembla que tingui un interès clar en assumir un paper més actiu, perquè en el passat no li va sortir gaire bé la jugada. El gegant asiàtic té una certa influència sobre el Pakistan, i fa no tant era prou respectada pels afganesos. Tot i això, ja s’ha posat força de perfil i ha fet una crida a rebaixar la tensió. És molt poc probable que s'hi impliqui, bàsicament per un càlcul de cost-benefici.