Com la Xina es va apoderar de la indústria mundial de les terres rares
La Xina es va quedar amb les mines i va construir fàbriques, mentre els EUA van fer poca cosa malgrat les preocupacions sobre el control dels subministraments
Ganzhou i Longnan (Xina)La Xina va sacsejar el món el 2010 quan va imposar un embargament a les exportacions de metalls de terres rares essencials al Japó. Els executius japonesos van aparèixer espantats a la televisió per informar que s'estaven quedant sense matèries primeres fonamentals.
L'embargament, provocat per una disputa territorial, només va durar set setmanes, però va canviar la cadena de subministrament global d'aquests metalls. Quan l'embargament va acabar, la Xina va prendre el control per la força de les seves reserves minerals. Alts funcionaris de Pequín van treballar per eliminar la corrupció, van acabar amb els contrabandistes i van consolidar la indústria sota control estatal.
El món va engegar l'estat d'alerta, especialment el Japó i els Estats Units, dos dels clients més importants de la Xina de metalls de terres rares utilitzats en tota mena de productes, des de cotxes fins a telèfons intel·ligents i míssils. Els governs de tots dos països van elaborar plans detallats sobre com mitigar la seva dependència de la Xina. El Japó, en gran manera, ha seguit els seus plans i avui en dia pot aconseguir els minerals d'Austràlia.
A diferència del país nipó, els Estats Units, fins i tot després de 15 anys, encara depenen gairebé completament de la Xina per al processament de metalls de terres rares. Com a resultat, els fabricants d'automòbils, les empreses aeroespacials i els contractistes de defensa nord-americans han quedat en una situació de vulnerabilitat.
La dependència dels Estats Units dels subministraments xinesos
Molesta pels aranzels del president Trump, la Xina ha suspès totes les exportacions de certes terres rares, així com els imants encara més valuosos que es fabriquen a partir d'aquesta matèria primera. Aquests imants –petits però potents– tenen 15 vegades la força d'un imant de ferro convencional, i són un component barat per als motors elèctrics. S'utilitzen en cotxes elèctrics i de benzina, així com en robots, drons, aerogeneradors marins, míssils, avions de combat i molts altres productes.
El fracàs dels Estats Units a l’hora de trobar una alternativa a la seva dependència dels subministraments xinesos s’ha estès tant durant administracions demòcrates com republicanes. "Durant 15 anys, els responsables polítics nord-americans han fet molt poc per redreçar el risc de dependència de la Xina per a les terres rares, i específicament els imants de terres rares", diu Milo McBride, especialista en minerals essencials de la Fundació Carnegie per a la Pau Internacional a Washington.
L'estratègia de la Xina
L’embargament imposat per Pequín contra el Japó el 2010 va ser minat per les organitzacions criminals xineses que controlaven gran part de la indústria al centre-sud de la Xina en connivència amb funcionaris locals. Aquests grups mafiosos van traficar durant anys amb la meitat de la producció anual de terres rares de la Xina fora del país.
Setmanes després del final de l’embargament, Pequín es va venjar. Forces governamentals, sota ordres de Seguretat Nacional, van assaltar la vall a prop de Longnan, a la província de Jiangxi, on es produïa gran part dels minerals pesants de terres rares del món. Van confiscar les mines de gestió privada i van empresonar milers de persones a tot el sud de la Xina. La regulació de la indústria va passar dels governs locals a mans de Pequín.
Més tard, les mines van ser nacionalitzades i consolidades en una única empresa estatal. Durant una visita a la vall a principis d'abril –sense el coneixement de les autoritats locals–, no hi havia ni rastre dels mafiosos que solien protegir les mines de terres rares del sud de la Xina.
La Xina ha desenvolupat recentment la seva pròpia indústria d'imants en lloc d'enviar els materials a fàbriques del Japó. Pequín ha invertit en la construcció de fàbriques d'imants avançats a Ganzhou, una ciutat propera a Longnan. La Xina ara produeix el 90% dels imants del món. A principis d'abril es va dur a terme la construcció de dues de les fàbriques més grans de Ganzhou.
El president xinès, Xi Jinping, va dir en un discurs, el 2020, que era important per a la seguretat nacional xinesa que les cadenes de reserves occidentals continuessin depenent del seu país.
El Japó busca beneficis a l'estranger
El Japó també va prendre mesures de gran abast després de l'embargament del 2010. Els seus fabricants van començar a tenir prou terres rares sota control per satisfer les necessitats pròpies durant dos anys. També van començar a buscar-ne a l'estranger.
El conglomerat Grup Sumitomo, amb el suport financer del govern japonès, va ajudar a donar suport al desenvolupament de Lynas, una empresa minera australiana. Lynas extreu i refina el 60% de les terres rares lleugeres del Japó, que es barregen amb petites quantitats de terres rares pesades per fer imants. I la companyia es prepara per començar a refinar-ne de pesades per als fabricants japonesos aquest estiu a Malàisia, inicialment en petites quantitats.
Els fabricants d'imants més grans del Japó –Proterial, Shin-Etsu Chemical Company i TDK Corporation– han traslladat part de la producció del país nipó a la Xina per tenir accés fiable a les terres rares. També al Vietnam, on els costos laborals són baixos. Però també han mantingut una producció considerable al Japó.
Els Estats Units no superen la Xina en producció
La indústria dels imants de terres rares dels Estats Units va començar amb una sucursal de General Motors al nord d'Indiana a la dècada del 1980. Però les fàbriques van tancar i es van traslladar a la Xina i Singapur. Després de l'embargament del 2010, l'empresa japonesa Hitachi Metals, que va canviar el seu nom el 2023 a Proterial, va construir una fàbrica d'imants de terres rares a Carolina del Nord –des del 2011 fins al 2013–, que responia a la preocupació de l'administració de Barack Obama.
La fàbrica de Hitachi, amb desenes d'empleats, tenia costos més elevats que els grans complexos que s'estaven construint a Ganzhou. Les empreses nord-americanes es van mostrar poc disposades a pagar més pels imants produïts als Estats Units i van recórrer als proveïdors xinesos. Hitachi va tancar la fàbrica el 2020 i l'equip es va emmagatzemar.
Actualment, l'única mina de terres rares activa als Estats Units és a Califòrnia. El seu operador, MP Materials, té previst començar a augmentar la producció comercial d'imants de terres rares a finals d'any en una fàbrica de Texas. Però fins i tot quan funcioni a tot gas, la instal·lació produirà en un any l'equivalent a la producció d'un dia de la Xina. Les fàbriques xineses subministren milers de tones d'imants de terres rares cada any als fabricants del país de cotxes elèctrics i turbines eòliques en alta mar, dues indústries que Trump ha criticat.
Les dificultats per a la mineria als EUA
La mina de Califòrnia va tancar l’any 2002, en part a causa de les noves regulacions mediambientals a l'estat. El 2010 es va iniciar una modernització per valor de 1.500 milions de dòlars, però l’extracció no es va reprendre fins al 2017. I la mina es va veure obligada a enviar el seu mineral a la Xina per ser processat en refineries de baix cost. Només ara la mina ha començat a refinar una part important de la seva producció.
La normativa urbanística i mediambiental fa que sigui molt difícil obrir una mina de terres rares als Estats Units. Fer-ho requereix 29 anys, afirma Mark Smith, president i director executiu de NioCorp Developments, que ha obtingut permisos per construir una mina a Nebraska. "Es pot dedicar tota una carrera a posar en funcionament una mina", afegeix. Per contra, les mines a la Xina es poden obrir ràpidament i no s'han de sotmetre a una aprovació reglamentària tan rigorosa.
Poques empreses americanes han volgut fer grans inversions en terres rares pel risc que suposa, i perquè, tal com va descobrir Hitachi, els clients prefereixen productes més barats provinents d’indústries xineses amb suport governamental.
Copyright The New York Times