Rússia ataca per primer cop la seu principal del govern ucraïnès a Kíiv

BarcelonaPer primer cop des de l'inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna, aquesta matinada de diumenge els míssils de Moscou han impactat directament contra la seu principal del govern ucraïnès a Kíiv, al centre de la capital, segons ha informat la primera ministra d'Ucraïna, Iúlia Sviridenko. "Per primera vegada, l'edifici governamental –la seva teulada i els pisos superiors– ha quedat malmès per un atac enemic. Els equips de rescat estan apagant el foc", ha escrit a Facebook. El ministre d'Exteriors, Andrí Sibiha, ha advertit que això "representa una greu escalada", i l'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, ha precisat que ha estat un atac amb drons, i que el projectil podria haver impactat accidentalment contra l'edifici després d'haver estat interceptat per les defenses aèries ucraïneses. Els detalls del que ha passat realment, però, encara s'està investigant.

En concret, l'edifici danyat és on es reuneixen els ministres ucraïnesos. Se situa al cèntric districte de Pechers'kyi, una zona que les forces russes rarament ataquen a causa de la concentració de defensa aèria. Aquest matí a Kíiv es podia veure una densa columna de fum que s'elevava des de la plaça Maidan, al cor de la capital.

A banda de la seu governamental, Rússia també ha bombardejat altres zones de la capital i altres localitats ucraïneses de forma massiva aquesta nit amb més de 800 drons, xifra que suposa un nou rècord, segons els serveis d'emergències i les autoritats locals. Fins ara, l'atac amb major nombre de drons va ser al juliol. En aquella ocasió se'n van fer servir 740. Algunes de les localitats atacades han estat Odessa i Zaporíjia, al sud del país, Krementxuk, al centre, i Kriví Rih i Dnipropetrovsk, a l'est.

Les defenses ucraïneses han aconseguit abatre la majoria dels drons, però cinquanta-sis i nou míssils han impactat contra trenta-set localitats, segons la força aèria del país. Per la seva banda, Rússia ha assegurat que les seves forces també han hagut d'interceptar dissabte a la nit 69 drons ucraïnesos que pretenien atacar nou regions del país i l'annexionada península de Crimea.

"Els edificis els restaurarem, però les vides perdudes no es poden recuperar", ha lamentat la primera ministra ucraïnesa. A Kíiv, dues persones han mort i vint més han resultat ferides, segons el recompte realitzat pel Servei Estatal d'Emergències d'Ucraïna. Les víctimes mortals són una jove mare i el seu nadó de menys d'un any, el cos del qual ha estat recuperat de sota les runes d'un edifici residencial de nou plantes després que un projectil rus hi impactés de ple i destruís quatre de les plantes i provoqués un incendi. El pare de la criatura és a l'hospital ferit greu. "Rússia està atacant deliberadament instal·lacions civils", ha alertat el cap de l'administració militar de Kíiv, Tymur Tkachenko, que ha recomanat a la població buscar protecció als refugis.

A la resta del país s'han registrat dos morts i vint-i-quatre ferits més a ciutats com ara Odessa, Kriví Rih i Dnipropetrovsk. La de Krementxuk s'ha quedat parcialment sense subministrament elèctric com a conseqüència dels atacs, segons ha informat el seu alcalde, Vitali Maletski.

Reaccions a l'atac

El ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha, ha demanat aquest diumenge respostes "contundents" i més defensa antiaèria als socis occidentals. "El més cínic és que aquests brutals atacs tenen lloc quan el president Trump fa tot el possible per aconseguir la pau. Però en lloc de correspondre a aquests esforços i acceptar una reunió de líders, Putin opta pel terror", ha declarat. Per la seva banda, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha qualificat l'atac massiu rus d'aquesta matinada de "crim conscient" que té com a objectiu "l'allargament de la guerra", i ha demanat als Estats Units que d'una vegada imposin noves sancions contra el Kremlin, i als socis europeus que implementin les garanties de seguretat acordades a París aquesta setmana.

Aquesta setmana el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar a París la creació d'una Coalició de Voluntaris, que agruparia països disposats a desplegar tropes sobre el terreny a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc. Es tractaria d'una missió de pau que donaria suport a l'exèrcit ucraïnès per dissuadir Rússia de tornar a atacar. "Vint-i-sis països s’han compromès a desplegar com a força de garantia tropes a Ucraïna, o a ser-hi presents per terra, mar o aire", va assegurar Macron divendres. Putin, però, ha rebutjat la proposta i ja ha advertit que qualsevol força estrangera desplegada a Ucraïna seria "un objectiu legítim".