Internacional 27/09/2021

Berlín vota a favor d'expropiar a les grans immobiliàries

La ciutat proposa la mesura per frenar el preu dels lloguers

3 min
Una instal·lació artística recorda la fi de l’habitatge a un preu assequible a la capital alemanya.

BerlínBerlín continua sent pionera en la lluita per frenar el preu dels lloguers: amb poc més del 70% dels vots escrutats, el 57% dels berlinesos han votat a favor d'expropiar als grans tenidors que posseeixen més de 3.000 immobles i només el 38% ho ha fet contra. Els impulsors, que no formen part de cap formació política, van aconseguir les més de 175.000 firmes que necessitaven per poder dur a terme la votació en pocs dies i n'han arribat a registrar 364.000. Tot i això, només hi donen suport de manera oberta L’Esquerra i alguns membres dels Verds, que s’han mostrat més equidistants. L'SPD, que ha tornat a guanyar les eleccions locals de la capital alemanya, i l'oposició hi estan completament en contra.

Una de les veïnes que hi ha votat a favor és Iris Pacholke, que viu en un dels grans complexos de pisos populars que la gran immobiliària Vonovia, fins fa una setmana, tenia a Sonnenalle, un barri habitat sobretot per alemanys d’origen turc i magribí. En l’última setmana, l’empresa ha venut a correcuita només en aquesta ciutat més de 2.000 pisos a una companyia estatal. “Jo no he tingut cap mala experiència amb Vonovia, però tot està vell i brut perquè, al capdavall, volen treure'n el màxim profit del teu pis. A més, he viscut en edificis de gestió pública durant molts anys i tot funcionava millor”, assegura Pacholke, que ha votat la CDU.

En Philippe —prefereix no dir el seu nom real— es troba en una situació semblant. Fa uns deu anys que viu al barri de classe treballadora de Kiehlufer en un pis d’Akelius, una altra gran companyia. L’entrada de l’edifici està deteriorada, a les escletxes de les rajoles hi creixen males herbes i fa temps que a la façana li cal una repassada. Sorprèn, en canvi, que les canonades siguin tan noves i brillants. “Els vaig demanar que me les canviessin, perquè ja m’ho veia a venir, s’hi van negar i, un dia que va ploure molt, es van rebentar i se’m va inundar tot el pis”. També critica que l’empresa propietària no inverteixi gairebé res en renovar casa seva i que, amb pocs anys, hagi passat de pagar 700 a 1.000 euros de lloguer al mes. Tot i que al principi no volia respondre per quina opció s’havia decantat, a l’últim moment no se n’ha pogut estar: “La veritat és que els odio bastant, per això he votat que els expropiïn el meu pis”.

Christian Kersten considera que la proposta del referèndum és “populista” i en cap cas solucionaria l’augment del preu dels lloguers. “El meu pis és d’una cooperativa, fa 100 metres quadrats i pago 700 euros. Està molt bé de preu! El que ha de fer l’estat és cedir més terrenys i immobles a aquestes cooperatives”, respon Kersten, que treballa de periodista i ha votat els Verds.

De fet, si la mesura acaba prosperant, la quantitat de diners que s'hauria de desembutxacar l’estat per comprar-los els 240.000 immobles que es calcula que s'expropiaria a les grans empreses és un dels aspectes més polèmics de la proposta. Els impulsors del referèndum asseguren que serien indemnitzades amb un preu “molt inferior al valor de mercat”, cosa que no queda clar que jurídicament sigui viable. Les empreses afectades també qüestionen que el fet d’expropiar només les companyies que tenen més de 3.000 immobles tingui cap base legal. En tot cas, consistori de la capital alemanya haurà d’intentar elaborar una llei que fes legal l'expropiació als grans tenidors privats. Cal recordar, però, que el Tribunal Constitucional ja va tombar l’abril passat la llei que preveia congelar durant cinc anys els lloguers i poder optar a una reducció del preu si era molt més alt que la mitjana de la zona.

Des de fa uns anys, Berlín ha deixat de ser un oasi dins Alemanya pel que fa a les problemàtiques d'accés a l'habitatge i des del 2009 fins ara el preu dels pisos ha augmentat fins a un 90%. Actualment, el preu del metre quadrat s'acosta als 14 euros i trobar un pis assequible s'ha convertit en una odissea. Més enllà de l'especulació immobiliària, una de les causes de la bombolla és el creixement de la població, que no ha anat acompanyat d'un augment del parc d'habitatge, i el fet que Alemanya hagi passat de tenir, des de principis de segle fins ara, tres milions d'habitatges socials a poc més d'un milió.

Cues i falta de paparetes

Tot i que els alemanys estan acostumats a votar en referèndum propostes de tota mena quan se celebren altres comicis, aquest diumenge s’han fet cues llargues a l’entrada dels col·legis electorals. A més, algunes zones s’han quedat sense paperetes a mig matí i la marató que se celebrava a la capital alemanya n’ha dificultat l’entrega als centres afectats. D’altra banda, com que també s'escollien representants locals i alguns col·legis tenien les paperetes intercanviades entre si, han hagut de tancar les portes durant una estona i invalidar els vots que ja s’havien emès.

stats