El nou govern britànic afronta el repte de definir l’abast del Brexit

Londres“Brexit vol dir Brexit”, repeteix la premier Theresa May des que va presentar la candidatura per aconseguir les claus del número 10. Però, exactament, ¿se sap què vol dir? ¿De quina manera es concreta? Els interrogants són enormes. Tant com la gegantina tasca a què haurà de fer front la diplomàtica britànica després del “fracàs polític i de política exterior més important de la Gran Bretanya des de la Segona Guerra Mundial”, segons Philip Stephens, comentarista del Financial Times.

¿Quin tipus de relació comercial vol el Regne Unit amb la UE i amb la resta del món? ¿Quan s’iniciarà el procés formal de sortida de la UE? ¿Quan es preveu que es completi? ¿Com es compagina el desig expressat per May en el primer discurs en el càrrec, de més productivitat, amb la restricció del lliure moviment de treballadors, clau per al creixement econòmic d’àrees com Londres, Oxford, Cambrigde, Bristol, Manchester o Edimburg?

Per posar fil a l’agulla, May ha confiat en tres persones: Boris Johnson, David Davis i Liam Fox, responsables d’Exteriors, del ministeri del Brexit i del de Comerç Internacional, respectivament, els dos últims de nova creació. Seran els encarregats de demostrar al país que fora de la UE hi ha un futur més brillant per al Regne Unit. O seran identificats com els principals responsables si tot acaba en fracàs.

La creació de dos nous ministeris implica, en primer lloc, problemes logístics. Des de tenir una seu fins a disposar de funcionaris per fer la feina. El més rellevant, però, serà acordar una política comuna. No només d’aquests tres departaments clau, sinó de tot el govern. Perquè la sortida de la UE afectarà tots els ministeris, ja que tots estan travessats per una legislació comunitària bastida al llarg de quatre dècades.

Ministeri d’Exteriors

Boris Johnson, un personatge polèmic per dirigir la negociació

Posar la diplomàcia en mans de l’exalcalde de Londres ha sigut una prova que “l’humor britànic no té fronteres”, deia al seu compte de Twitter l’ex primer ministre belga Guy Verhofstadt. “Si es pot reinventar a si mateix, pot ser un bon nomenament”, assegurava a la BBC Sir Malcom Rifkind, en el mateix càrrec amb Margaret Thatcher. Però més enllà de les reaccions de sorpresa, i de les acusacions de “mentider” del seu homòleg francès, o d’algunes grans relliscades en el passat -va dir de Hillary Clinton que semblava “una infermera sàdica d’un hospital mental”-, Johnson va apuntar ahir la línia mestra de la seva direcció: “Hem de redefinir el paper i la identitat del Regne Unit com un gran actor global”. Què vol dir? S’ha de veure. Johnson, al davant d’un Foreign Officeque fa una dècada que manté un secular declivi de funcions, cada vegada més en mans del Cabinet Office -una mena de ministeri de la presidència, que presta el suport al premier -, estarà al centre de les negociacions del Brexit però, segurament, no en serà el gran protagonista. Tret que continuï practicant algun dels seus estirabots.

Ministeri del Brexit

David Davies, un ‘brexiter’ de soca-rel que vol el mercat únic

Secretari d’estat per a Europa a principis dels noranta, ha manifestat, com Johnson, que no hi ha pressa per invocar l’article 50 dels tractats i posar en marxa el procés. Les demandes que ahir va fer el president Hollande perquè Londres l’acceleri no l’impressionen. I no es produirà fins a finals d’any o els primers mesos del 2017, ha escrit ell mateix a la web tory Conservative.home. David Davis, de 67 anys, ha manifestat que el resultat ideal del Brexit, i el més probable, segons ell, és que “després de molt debat es continuarà tenint accés al mercat únic sense aranzels”. Davis confia que “les nacions europees s’adonaran que el Regne Unit no cedirà en el control de les fronteres” i voldran negociar pel seu propi interès. Però si l’acord sobre aquest punt fonamental es complica, i el Regne Unit no pot aconseguir un model suís o canadenc de relació amb la UE, la primera ministra tindrà un brexiter de soca-rel per explicar al país que, a canvi de no perjudicar l’economia, s’ha de permetre la permeabilitat de les fronteres amb la UE.

Ministeri de Comerç

Liam Fox reneix, com ho ha fet Boris Johnson

Fox va fer servir ahir la mateixa expressió que Johnson. “Redefinir el paper global del Regne Unit”. El problema a què s’enfronta és la impossibilitat legal de firmar cap acord comercial mentre el país continuï formalment a la UE. L’altre, trobar el personal adequat. La Unió compta amb 600 experts negociadors i el Regne Unit només amb dues dotzenes, una diferència que s’explica perquè els últims quaranta anys aquest camp s’ha dirigit des de Brussel·les.

Brexit, sens dubte, vol dir Brexit, però cal encara escriure’n la lletra petita.

Vuit dones amb molt de pes polític al nou executiu de May

Theresa May va completar ahir les 22 posicions ministerials del seu primer govern. En total, deu baixes en relació amb el de Cameron. Però el nou executiu britànic no arriba a la paritat, tal com s’havia apuntat: només hi ha vuit dones. Amb tot, i malgrat que s’ha mantingut la proporció en relació amb l’anterior gabinet, el pes femení és molt més rellevant per la significació de les carteres. No només perquè May presideix, sinó perquè Interior continua en mans d’una dona (Amber Rudd). I també són dones les responsables de Justícia (Liz Truss), Cultura (Karen Bradley), Educació i Igualtat (Justine Greening), Desenvolupament Internacional (Priti Patel) i Medi Ambient, que recau en la figura d’Andrea Leadsom. El grup tory de la Casa dels Lords també el dirigirà una dona, la baronessa Evans de Bowes Park. La remodelació és la més radical que un nou premier d’un partit que continua al poder ha dut a terme mai en la història recent del Regne Unit.