La campanya de Trump per al Nobel de la pau
El president no només fa servir la diplomàcia com a aparador, sinó que també l'empra per pressionar el comitè
WashingtonDonald Trump va convertir les cimeres d'Alaska i Washington en un gran aparador sobre les raons per les quals se li hauria de donar el premi Nobel de la pau. El president estatunidenc es lamentava davant de Volodímir Zelenski i dels líders europeus de les morts al front i remarcava les seves presses per posar "fi als assassinats", tot i que ja no veu necessari l'alto el foc com a pas preliminar per a l'acord de pau. Trump utilitzava els mandataris estrangers de pantalla per adreçar-se al comitè noruec del Nobel. I per si no era prou obvi, puntualitzava: "Hem posat fi a sis guerres, i això sense tenir en compte que hem aniquilat les futures capacitats nuclears de l'Iran". L'endemà la secretària de premsa, Karoline Leavitt, augmentava el nombre a "set guerres".
El president estatunidenc mai ha amagat el seu anhel per aconseguir el guardó. L'home que ha portat el país pel camí de la polarització i que va instigar l'assalt al Capitoli, va dir, durant el seu discurs d'investidura, que vol ser recordat com un "pacificador". "El llegat del qual estaré més orgullós serà el de ser un pacificador i unificador", afirmava al gener. Un mes després, frustrat per seguir enfangat en la guerra a Gaza i Ucraïna, remugava que: "No em donaran mai el premi Nobel de la pau. Me'l mereixo, però no me'l donaran mai". El republicà, que s'ha posat de perfil davant el genocidi d'Israel contra el poble palestí i que regala temps a Putin perquè avanci en la invasió, considera que no està fent prou com a pacificador.
En la seva campanya per aconseguir el Nobel, Trump deia dimarts a la cadena Fox que busca la pau amb motivacions espirituals: "Saps? Si puc salvar 7.000 persones per setmana de ser assassinades, crec que és bo. Vull intentar anar al cel, si és possible. Sento que no ho estic fent bé. He sentit que realment tinc poques possibilitats".
Incapaç de penjar-se el mèrit de resoldre els dos grans conflictes del moment, a Gaza i Ucraïna, Trump ha començat a intentar sumar punts per altres bandes. El precursor de l'America first s'ha involucrat en conflictes de països llunyans que interessen poc al contribuent nord-americà i que no prometen ser cap reclam de campanya de cara a les eleccions de mig mandat. Trump s'ha rentat les mans amb Ucraïna i l'OTAN dient que hi ha un "oceà pel mig" i que és un problema d'Europa, però sembla que el conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan, al sud del Caucas, no li queda tan lluny. Tampoc el de Ruanda i el Congo.
"Sis guerres"
El conflicte Nagorno Karabakh és una de les "sis guerres" que Trump presumia dilluns d'haver tancat. Tot i que la xifra és més aviat un gran eufemisme i confirma una de les grans preocupacions sobre les aspiracions pacificadores del mandatari: fins a quin punt serà capaç d'establir paus duradores i no pedaços temporals. El compromís que van signar Armènia i l'Azerbaidjan el 8 d'agost passat a la Casa Blanca queda lluny de ser un tractat de pau formal amb obligacions jurídiques. Un dels grans esculls sobre el compromís és que l’acord primer requereix que Armènia revisi la seva Constitució. El pla de pau de Trump també recau en la construcció d'una carretera —batejada com a Ruta Trump per a la Pau i la Prosperitat Internacional— que connectaria l’Azerbaidjan amb Naxçivan, un enclavament al sud d’Armènia.
El bombardeig de les instal·lacions nuclears a l'Iran, amb el subsegüent alto el foc amb Israel al juny, i la treva de 60 dies a Gaza pactada a principis d'any també formarien part del recompte. El règim dels aiatol·làs va quedar debilitat després de l'atac, però no és un punt final. En el cas de Palestina, just dimecres Israel iniciava la invasió terrestre de Ciutat de Gaza després d'aplicar-li un setge de fam. La treva inicial del gener es va trencar després que Tel-Aviv continués bombardejant la Franja i que Hamàs contestés als atacs deixant d'alliberar els ostatges del 7 d'octubre.
Trump també es proclama artífex d'haver posat fi a tres dècades de guerra entre la República Democràtica del Congo i Ruanda. Al juny, Washington anuncia la fi de les hostilitats. Segons el president, les dues parts van deixar les armes després de prometre que companyies mineres estatunidenques invertirien en la regió del Kivu, a l'est del país, envaïda pels rebels de l'M23 —que tenien suport ruandès—. Qui està a càrrec d'assegurar l'acord sobre els minerals amb la República Democràtica del Congo és Massad Boulos que, a més de ser l'assessor principal de la Casa Blanca per a l'Àfrica, també és el sogre de la filla petita del mandatari, Tiffany Trump.
En la llista de la Casa Blanca també s'hi inclou l'alto el foc acordat entre Cambodja i Tailàndia després de cinc dies de combats. Trump va tornar a aplicar l'òptica dels negocis i va amenaçar tots dos països amb congelar els acords comercials si no s'asseien a negociar. El president també recupera dues mediacions del seu primer mandat: la disputa diplomàtica entre Egipte i Etiòpia, que oficialment no es considera una guerra, i les tensions entre Sèrbia i Kosovo, que van signar un acord econòmic amb la mediació dels Estats Units el 2020.
La nominació de Netanyahu
Trump també comptabilitza les mediacions en l'escalada de tensió entre el Pakistan i l'Índia el mes de maig passat com un conflicte segellat. Mentre que Islamabad ha atribuït el mèrit al republicà, Nova Delhi l'ha rebaixat. El desig del president per aconseguir el Nobel també s'ha convertit en una mena d'eina diplomàtica per qui vol festejar Washington. Mentre que la relació amb l'indi Narendra Modi no passa pel millor moment, el Pakistan ha aprofitat per acostar-se al republicà i, arran de la mediació, el va nominar per al Nobel de la pau.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va prendre nota i va repetir la mateixa jugada en una de les darreres visites a la Casa Blanca. Agraït per la carta blanca de Trump als seus plans de neteja ètnica i al bombardeig de Fordow, li feia saber que l'havia proposat per al Nobel de la pau. Cambodja també ha nominat el mandatari.
Més enllà del desplegament públic, Trump també ha emprat la diplomàcia per avançar feina per darrere. El diari noruec Dagens Næringsliv ha publicat que Trump va trucar el mes de juliol al ministre de Finances noruec, Jens Stoltenberg, per parlar dels aranzels i també del Nobel. Poc després, Stoltenberg, confirmava la trucada a Politico.
Aconseguir el Nobel de la pau seria una validació del seu lema "Peace through strength" [pau per la força] i, en certa manera, de la seva tergiversació dels conceptes. Trump ha omplert el seu vocabulari d'oxímorons amb els quals modela la realitat al seu gust: és el que va fer amb l'indult dels assaltants al Capitoli o el que està fent ara amb la militarització de Washington.