El chavisme es fa seu el Suprem

BarcelonaL’Assemblea Nacional de Veneçuela va aprovar ahir el nomenament de 13 magistrats del Tribunal Superior de Justícia, enmig de les denúncies d’il·legalitat de l’opositora Taula de la Unitat Democràtica (MUD). El Congrés, controlat pels chavistes, està en temps de descompte. El 5 de gener prendran possessió els nous diputats sorgits de les eleccions del 6 de desembre, on els opositors van obtenir dos terços de la cambra. Amb aquest escenari, el règim aprofita les sessions extraordinàries convocades pel president, el chavista Diosdado Cabello, per legislar amb la comoditat que li dóna tenir majoria simple, abans que s’imposi la de l’oposició. Des de MUD ja van advertir ahir que revertiran la designació dels jutges.

Els magistrats, juntament amb vint-i-un suplents, van haver d’esperar a la quarta votació, en què només es necessita la majoria simple, per a la designació. Amb aquests jutges, el govern de Maduro s’assegura uns aliats en el cas que l’executiu i el legislatiu topin i la discrepància arribi al món judicial.

“Això no quedarà així”, avisava el secretari executiu de la MUD, Jesús Torrealba, per explicar que l’oposició farà valer la seva majoria a la cambra per destituir els jutges, alhora que denunciava que el pas fet per l’Assemblea és “inconstitucional”, “antiètic” i “immoral”, ja que, segons ell, no es respecta els terminis estipulats a la Constitució.

La presa de possessió dels nous magistrats va servir d’aperitiu de com pot anar la cohabitació veneçolana. Diputats opositors van abandonar l’hemicicle com a protesta. “Marxin, tant és, vostès no treballen mai”, els va etzibar Cabello. Andrés Velásquez, diputat de Causa R, va optar per mantenir-se al seu escó. “Estem en presència d’un assalt desesperat, un acte de desmantellament de la institucionalitat”, va assenyalar durant la seva intervenció en una sessió que va arribar a qualificar com “de la por”. L’oposició denuncia que nous magistrats militen o han tingut relació estreta amb el partit al govern, cosa que qüestiona la “divisió de poders”.

Per què tanta pressa per nomenar magistrats al Suprem? El president pot recórrer a aquest tribunal perquè dirimeixi si les lleis que aprova l’Assemblea encaixen amb la Constitució. Així, el règim podria buscar una solució per mantenir la paella pel mànec, sense necessitat de recórrer a mesures més dràstiques i impopulars a dins i fora del país, com dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions.

Macri intervé ens de regulació de mitjans

El president argentí, Mauricio Macri, va ordenar ahir per decret la intervenció durant 180 dies de l’Autoritat Federal de Serveis de Comunicació Audiovisual (AFSCA) i de l’Autoritat Federal de Tecnologies de la Informació (Aftic), dirigits per kirchneristes. En els sis mesos que s’ha marcat de marge, el govern preveu aprovar modificacions de lleis sobre el control de mitjans de comunicació. L’anterior presidenta, Cristina Fernández, va fer d’aquesta legislació el seu cavall de batalla per limitar les llicències a empreses no afins, com el cas del diari Clarín.