El chavisme es prepara per a la derrota

L'oposició es veu guanyadora de les eleccions legislatives a Veneçuela, mentre la por al dia després envaeix el país davant la incertesa del nou escenari polític

Veneçuela celebra aquest diumenge eleccions legislatives i, a l'espera dels resultats –que s'haurien de saber aquesta matinada, hora catalana–, hi ha tres detalls simptomàtics de com el chavisme es prepara per afrontar una derrota: el mateix govern bolivarià ha assegurat durant la campanya que seran uns comicis "difícils", quan mai abans ho havia declarat obertament; en aquesta ocasió no ha muntat cap carpa per seguir els resultats i, ahir a la matinada, no va tocar la tradicional trompeta que indica l’inici de la jornada electoral amb una cantarella militar.

Si aquestes evidències –i les enquestes– no fallen, la victòria de l'oposició és una realitat. El 2013, un mes després de la mort d' Hugo Chávez, els opositors van quedar a poc més d’un 1% dels oficialistes a les eleccions presidencials però, amb l’actual context de crisi econòmica, escassetat i inseguretat, ningú dubta del triomf de la plataforma opositora Mesa de la Unidad Popular (MUD).

Les cues enfront dels col·legis començaven a primera hora del matí, senyal que es pot donar una alta participació. El poder electoral va prohibir l’accés a la premsa internacional no acreditada o treure imatges de la jornada amb l’amenaça d’incórrer en un delicte. L'ARA va enviar la sol·licitud per acreditar-se fa un mes i no va rebre resposta. Però tot i els intents d' opacitat del govern revolucionari, algunes irregularitats saltaven a la vista: l’ aixecament de paradetes oficialistes davant els col·legis o el trasllat de votants amb vehicles governamentals. L’oposició també denuncia que en altres cites electorals s’han registrat episodis d’intimidació per part de la policia i l’acompanyament d’electors per forçar el vot cap al chavisme.

Per al dirigent opositor Henrique Capriles Radonski no hi ha dubte que "les eleccions estan guanyades, el contrari seria un frau". A partir d’aleshores, afegeix, "el Govern té dues opcions: iniciar un procés de diàleg amb l’oposició o obstaculitzar la capacitat legislativa de l’assemblea", declara Capriles en aquest diari. Partidari d’una transició pacífica cap a un nou model polític, el líder opositor assegura que "no hi ha espai per a aventures. Nosaltres hem de respectar la Constitució i el govern ha de respectar la decisió del poble. Si fa el contrari, caurà més aviat", assegura.

La carta sota la màniga de Maduro

Sigui com sigui, l’executiu de Nicolás Maduro encara té una última carta sota la màniga. Abans de la dissolució del Parlament (el dia 5 de gener), pot utilitzar la majoria oficialista actual per aprovar una nova llei habilitant que atorgui més poders al president de la República. Des de 1999, el chavisme ha repetit aquesta maniobra fins a cinc vegades, reduint el paper del poder legislatiu i mitjançant un mandat per decrets llei.

La incertesa sobre el dia després es va apoderar dels veneçolans durant el cap de setmana. Les cues en els supermercats i benzineres eren més llargues de l’habitual. Les constants amenaces de Maduro en campanya han disparat el temor a una onada de violència postelectoral o fins i tot un cop d’estat. Tanmateix, són escasses les probabilitats d’una intervenció militar. Com explica a l'ARA el politòleg Victor Mijares, "l’exèrcit és un actor polític i, per tant, té interessos. No està disposat a assumir un cost polític tan elevat".

Més probable sembla que es produeixin episodis de violència per part dels 'colectivos', grups armats vinculats al poder que en altres cites electorals el govern ha activat per generar por a l’oposició. "Abans, però, es reprimia una minoria. Reprimir una majoria és molt perillós", adverteix Mijares. Amb tot, aquest diumenge es segella el final polític de 17 anys de chavisme, ja que la sentència moral va començar fa un any. El govern revolucionari pot escollir dos camins: formar part del problema o de la solució.