Com ataca el virus de l'Ebola i com es propaga

En una primera fase, el virus apareix com un quadre d’altes febres, dolor muscular, vòmits, diarrees i nàusees

GRÀFIC: L'Ebola al llarg dels anys / EDUARD FORROLL

1. El virus

El de l’Ebola és un virus de la família dels filovirus que es va identificar per primer cop el 1976, quan a la República Democràtica del Congo, que llavors era el Zaire, van coincidir dos brots de febre hemorràgica. El seu nom prové del riu Ebola i ha aparegut en forma de cinc soques diferents a l’Àfrica central i occidental. La majoria dels casos que s’han notificat a Europa, els Estats Units i el sud de l’Àfrica són importats, és a dir, de gent que es va contagiar a la zona on el virus és endèmic. A Espanya, una auxiliar d’infermeria es va infectar en entrar en contacte amb un religiós que va emmalaltir a Libèria i va ser evacuat fins a Madrid per ser tractat, on va morir.

2. El portador

No està clar del tot, però se sospita que el reservori del virus són ratpenats que fan d’incubadora i han facilitat que l’Ebola s’introdueixi a l’ésser humà, tot i que hi ha altres vies. La transmissió pot ser d’animal a animal, d’animal a persona i de persona a persona. Es tracta d’un virus molt contagiós que s’encomana amb el contacte directe de la pell, fluids corporals o òrgans de malalts o amb el contacte amb objectes contaminats.

3. Les víctimes

La incubació oscil·la entre els dos i els vint-i-un dies, però el pacient –que malgrat tenir el virus no presenta símptomes– no és perillós, perquè no és possible el contagi. La màxima càrrega viral es dona, precisament, quan el pacient mor. A l’Àfrica rural i pobra els cadàvers encara es vetllen a casa, i els familiars i amics fan del funeral una cerimònia emotiva en la qual és habitual entrar en contacte amb els cossos. Amb l’epidèmia s’obliga a tractar els cadàvers amb protecció. El brot del 2014 fins i tot va fer canviar els hàbits de salutació en els tres països afectats –la República de Guinea, Libèria i Sierra Leone– per evitar la propagació del virus.

4. Els símptomes

En una primera fase, el virus apareix com un quadre d’altes febres, dolor muscular, vòmits, diarrees i nàusees, símptomes que poden ocasionar confusió en zones on mai havia aparegut l’Ebola. Posteriorment s’agreuja l’estat de salut, amb problemes renals i hepàtics, hemorràgies internes i un final que sol ser per fallada multiorgànica o per xoc hemorràgic. Els supervivents continuen conservant restes del virus durant més de mig any, així que es recomana mantenir relacions sexuals amb protecció.

5. El tractament

Fins ara l’Ebola només es podia atacar amb medicació destinada a cada símptoma, ja que no hi havia un tractament global. La investigació per desenvolupar una vacuna terapèutica, un cop hi ha contagi, ha avançat des del 2014, i la més desenvolupada és l’anomenada rVSV-ZEBOV, que el 2015 va ser provada a Guinea amb persones en un assaig en què van participar 11.841 persones. De les 5.837 persones que van rebre la injecció, cap va emmalaltir, mentre que de les que no van ser vacunades, 23 es van contagiar. L’estratègia de l’OMS és vacunar en anells, és a dir, en els cercles més pròxims dels infectats.

Més continguts de