L'Àfrica, un continent amb menys guerres però més zones insegures

Las Palmas de Gran CanariaEn l’actualitat existeixen 33 conflictes armats al nostre planeta, 12 dels quals se situen a l’Àfrica, en aquests moments el continent més violent, segons les dades de l’últim Baròmetre sobre Conflictes i Construcció de la Pau publicat per l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. La inseguretat en algunes zones ha provocat 12 milions de desplaçats, un nombre superior a la població de Portugal. En paral·lel, des de l’any 2010 l’Àfrica ha sigut l’escenari del principal nombre d’operacions de pau a escala mundial, apunta l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

Però els experts no parlen d’un augment de la inseguretat, sinó tot el contrari. “Les bones notícies són que des de la dècada dels 90 els conflictes han disminuït de manera significativa, hi ha més països pacífics i ha augmentat el nombre d’estats africans que celebren eleccions de manera regular”, explicava Alex Vines, director d’investigació del think tank Chatham House, durant la primera trobada entre centres d’investigació hispanoafricans a la seu de Casa Àfrica a Las Palmas. Però malgrat la tendència, “és cert que en els últims cinc anys el nivell de seguretat en algunes regions del continent ha empitjorat clarament”, assenyalava Vines. Aquest increment “no hauria de ser inesperat si es té en compte que les intervencions es produeixen quan la violència ja ha esclatat”. Així que, apunta, “fa falta prevenció”.

Un estat fallit des del bressol

El Sudan del Sud, l’estat sobirà més jove del món que va aconseguir la independència del Sudan el 2011, fa dos anys que viu en guerra civil. Malgrat l’escalada de violència que es va viure a l’abril, a l’estiu es va firmar un esperat però dèbil acord de pau entre el president del país, Salva Kiir, i el líder dels rebels, Riek Machar. El conflicte va esclatar el 2013 quan Kiir, d’ètnia dinka, va acusar el seu vicepresident Machar, de l’ètnia rival nuer, d’haver preparat un cop d’estat contra el govern de la nova república.

L’organització internacional Crisis Group estima que el conflicte ha deixat entre 50.000 i 100.000 morts en un any, i l’agència de refugiats de l’ONU, l’ACNUR, xifra en dos milions els refugiats i desplaçats. Per a Gustavo Barros, investigador del think tank sud-africà Institute for Security Studies, no es va tenir en compte la reconciliació entre ètnies després de 30 anys de guerra al Sudan: “Vam fer una mala planificació nacional, vam treballar només mirant a curt termini”.

L’amenaça jihadista

A la regió del Sahel, una franja àrida a l’Àfrica subsahariana, el conflicte es presenta amb dues cares. D’una banda, l’activitat de grups armats de caràcter jihadista que durant el 2012 van arribar a controlar durant nou mesos dues terceres parts de Mali. De l’altra, la reivindicació independentista de grups àrabs i tuaregs sobre una zona que està fora del control de l’administració del país. La inestabilitat al nord de Mali i la presa de la històrica ciutat de Tombouctou per part dels rebels va provocar la intervenció militar l’any 2013 de l’exèrcit francès. Per aVines, “la falta de llocs de treball i la frustració dels joves” expliquen els motius de la radicalització i l’auge del jihadisme al país, i reclama, per aquest motiu, “trobar oportunitats per a tota una generació”. Segons l’Escola Cultura de Pau, el conflicte s’ha reduït l’últim any malgrat que la inseguretat i els atemptats continuen a l’ordre del dia.

Des del segrest, el 14 d’abril del 2014, de les 219 nenes en una escola de Chibok (nord-est de Nigèria), el grup terrorista jihadista Boko Haram ha mantingut un ritme constant d’atemptats i segrestos que s’ha estès per les regions frontereres del Camerun, del Níger i el Txad. Es calcula que des que va començar l’any han causat la mort de 10.000 persones i el desplaçament de més de tres milions de civils (la meitat, nens), segons estimacions de l’ONU. El nou president del país, Muhammadu Buhari, es va comprometre “a esclafar” Boko Haram, liderant una força militar regional conjunta que de moment no ha pogut redreçar la situació. Però per a Natacha Kunama, investigadora del sud-africà African Center for the Constructive Resolution of Disputes, la solució per la pau passa per “la negociació amb tots els actors, també amb Boko Haram”.

“Prefereixo parlar d’un estat dèbil que d’un estat fallit; els somalis no ens hem rendit”. Així s’expressava Hannah Wambui, del National Civic Forum de Somàlia. Després de 20 anys de guerra civil i intervencions estrangeres, el país viu ara la instauració d’un nou govern. El repte és derrotar la milícia d’Al-Shabaab que estén la violència fins a Kènia i Uganda. Per a Wambui, això només serà possible si es reforça l’exèrcit somali i es comencen a prendre les decisions des de Mogadiscio amb un govern federal.

A aquests conflictes s’hi ha d’afegir la guerra endèmica que viu la República Democràtica del Congo des de fa més de 20 anys i l’explosió de violència a la República Centreafricana que ha provocat la intervenció de les forces de pau de l’ONU. “Moltes de les solucions als problemes africans s’han de buscar des de l’Àfrica”, subratlla Vines. I afegeix: “Però els problemes del continent també són globals”.