El dilema dels aiatol·làs: sobreviure o contestar a l'atac

BeirutEl Pròxim Orient ha entrat en una de les fases més perilloses, explosives i impredictibles en dècades. I Donald Trump ha pres la decisió més arriscada de la seva presidència amb l’atac de tres bases nuclears a l’Iran. “No vol una guerra perllongada, sinó un acord ràpid”, assegura l'analista Ali Rizk, expert en afers iranians del Beirut Institute. A parer seu, l'objectiu dels Estats Units és paralitzar el programa atòmic i pressionar Teheran perquè cedeixi. “Amb un atac quirúrgic a Fordow, Natanz i Esfahan, Trump busca doblegar el règim dels aiatol·làs, no pas tombar-lo”, subratlla.

Però hi ha dues grans incògnites, destaca l’expert; ¿els bombardejos realment han destruït la capacitat iraniana? ¿I com respondrà l’Iran? La base nuclear de Fordow està mig soterrada i pot resistir dies de bombardejos. A més, l'Iran podria haver traslladat el material nuclear a altres instal·lacions secretes, adverteix Rizk. Mentre Washington parla d'“èxit total”, Teheran insisteix que els danys han estat limitats.

En l'àmbit polític i militar, l'Iran encara no ha mostrat totes les cartes. El règim es troba en la disjuntiva d’afegir llenya al foc o optar per sobreviure. Ara per ara, ha optat per una resposta continguda. Ha disparat míssils contra Israel, ha activat els seus aliats al Iemen i ha mobilitzat les milícies iraquianes. Al sud del Líban, Hezbollah es manté en estat d'alerta. La cúpula iraniana reitera que respondrà amb contundència si es creuen noves línies vermelles i adverteix que qualsevol presència nord-americana a la regió és un objectiu legítim.

Paral·lelament, la guerra oberta entre l'Iran i Israel continua. L'exèrcit israelià ha anunciat aquest diumenge que els seus avions han atacat dotzenes d'objectius militars en diverses províncies iranianes. Segons el comunicat oficial, els bombardejos han tingut com a objectiu un emplaçament estratègic de míssils a la regió de Yazd, des d'on l’Iran hauria disparat seixanta míssils contra Israel.

Des que Israel va iniciar l'ofensiva contra el país persa, el 13 de juny, també ha abatut comandaments de la Guàrdia Revolucionària, inclòs el cap de l'estat major i el comandant de la força aeroespacial. “L'ofensiva pretenia desorganitzar la seva capacitat de reacció immediata”, explica Munir Mahmalat, analista del Lebanese Center for Policy Studies (LCPS). La Guàrdia Revolucionària, però, té una estructura automatitzada. O sigui, els protocols permeten continuar les operacions fins i tot si es talla la cadena de comandament. “La maquinària militar segueix funcionant malgrat les pèrdues”.

Khamenei manté el control

Mahmalat també destaca que el líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, manté el control dels nuclis estratègics, i l'estructura dual de les forces armades continua operativa. A més, segons diu, ni el programa de míssils ni el de drons ha quedat desactivat. En definitiva, l'Iran té recursos per continuar pressionant.

Actualment, els Estats Units té desplegats a l’Iraq uns 2.500 militars. Tot i que oficialment la seva missió és combatre l'Estat Islàmic, la seva presència s'ha convertit en un risc. Les milícies proiranianes els consideren blancs legítims. El govern iraquià intenta mantenir-se al marge del conflicte, però cada vegada ho té més difícil. La seva vulnerabilitat és evident, perquè les defenses aèries de què disposa són limitades. Per exemple, el 15 de juny, un dron iranià va ser interceptat a Irbil pels sistemes nord-americans. A més, l'Iraq depèn del gas iranià per generar un terç de l'electricitat que consumeix. I l'Iran ja ha tancat l'aixeta en altres ocasions. Ara un tall de llarga durada provocaria el caos social.

L’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Qatar observen la situació amb cautela. Temen que una escalada afecti les seves refineries i els seus ports. No han condemnat l'atac estatunidenc, però tampoc no li han donat suport. El preu del petroli ja ha pujat. Les companyies navilieres han elevat les seves tarifes al Golf i les asseguradores limiten les operacions a zones exposades. L’amenaça d’una crisi energètica és real, especialment després que l'Iran hagi advertit que podria tancar l’estret d’Ormuz.

La Xina i Rússia han condemnat l'ofensiva dels Estats Units, que consideren una violació de la sobirania iraniana i del dret internacional, i han sol·licitat una reunió del Consell de Seguretat de l’ONU. A Europa, Alemanya, França i el Regne Unit han demanat contenció, tot i que el govern britànic ha expressat el seu suport a Washington. Turquia i l'Índia també insten al diàleg. I la Unió Europea ha reactivat els seus canals diplomàtics a Qatar i Oman. Sigui com sigui, l’escenari és volàtil i els pròxims moviments marcaran el rumb d’una crisi que ja ha alterat totalment l’equilibri regional.