OBSERVATORI DE L’EST

Una dona contra Putin

Es va embutxacar Vladímir Putin prop de 100 milions de dòlars quan era primer tinent d’alcalde de Sant Petersburg al començament dels anys 90? Putin -responsable de les relacions internacionals del consistori- hauria estat l’encarregat de gestionar la venda de partides de gas, petroli i primeres matèries i, amb els guanys, comprar per omplir les botigues. El control d’aquesta operació va anar a càrrec de la regidora de subministrament, Marina Sallier, que, per pal·liar l’escassedat, havia hagut d’introduir cartilles de racionament.

Sallier i un altre regidor, Iurdi Glàdkov, descobririen que els contractes internacionals signats per Putin eren més que dubtosos, que les exportacions de primeres matèries a canvi d’aliments eren irregulars, i que Putin i el seu entorn haurien pogut desviar almenys 100 milions de dòlars. Marina Sallier i Iuri Glàdkov van denunciar el presumpte frau però l’alcalde de Sant Petersburg Anatoli Sobtxak va confirmar en el càrrec el seu primer tinent d’alcalde. Curiosament el càrrec anterior de Putin havia estat el d’home fort del KGB a la RDA, la dissolta Alemanya de l’Est. ¿Com s’entén que un demòcrata com Anatoli Sobtxak col·loqués un home tan opac com Putin? Quedaria clar el 1997, quan Sobtxak, assetjat per la corrupció, va fugir a París i no tornaria a Rússia fins a l’indult de Putin, ja president.

El març del 2000, pocs dies abans de la primera elecció presidencial, vaig entrevistar Marina Sallier al seu apartament del carrer Strelétskaia de Moscou. Em va impactar: la fesomia i el posat d’aquella dona em recordaven l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Irreductiblement indignada, Sallier representava una dissidència compromesa i combativa. Tot i que faltaven poques hores perquè un kagebista fos elegit president de Rússia, ella estava disposada a continuar denunciant-lo. La fiscalia no admetia els documents que podien provar el frau, l’obligaven a despenjar-los d’internet, i més d’un cop s’havia trobat amb individus amenaçant-la al replà de l’escala. Però ella estava disposada a arribar allà on fos.

L’ombra de l’11-S

Els primers dies de setembre del 2001 el setmanari Newsweek assegurava en un breu que l’FBI investigava una operació de presumpte blanqueig de desenes de milions de dòlars que deixava rastres que duien al Kremlin. La notícia es publica pocs dies abans dels atacs jihadistes contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon de Washington i el daltabaix que porta el president Bush a demanar suport logístic a Putin per poder organitzar l’assalt a l’Afganistan des de les bases russes del Tadjikistan i el Kirguizistan.

De l’afer del blanqueig dels dòlars provinents de Rússia mai més se’n parlaria. El 2007 va morir Iuri Glàdkov, l’incansable col·lega de consistori de Marina Sallier, amb símptomes d’enverinament. Amb tot, Sallier va promoure el 2010 un manifest contra Putin en què l’acusava un cop més de corrupció. La dissident i científica -era geòloga- Marina Sallier va morir el 2012 sense haver pogut llegir els papers de Panamà. Recordo la salutació de comiat donant-me la seva targeta. Me la va fer llegir i em va dir que, sisplau, escrivís bé el seu cognom: Sa-lli-er, amb dues eles i erra final, i no pas Salié, com sortia en molts diaris occidentals i a les xarxa. Li han faltat quatre anys de vida per contemplar una realitat que ella sempre va saber quina era.

Més continguts de