Federico Borello: El dret internacional ha mort però hem de mantenir l'esperança

BarcelonaEn el seu últim informe, Human Rights Watch llança un advertiment inèdit: per primer cop els Estats Units són considerats una amenaça per als drets humans, al mateix nivell que la Xina i Rússia. L'organització dibuixa un escenari en què el desinterès de les potències tradicionals i l'ascens de lideratges personalistes han deixat la societat civil més desprotegida que mai. Parlem d'aquesta i altres conclusions de l'informe amb Federico Borello, director de programes de l'organització.

Com explica aquesta aliança entre els Estats Units, la Xina i Rússia com a amenaça per als drets humans?

— No és una aliança tradicional, perquè els EUA, la Xina i Rússia continuen sent competidors estratègics. El que estem veient és que Rússia i la Xina fa dècades que soscaven el sistema internacional basat en regles, el dret internacional, les institucions... I els EUA havien estat imperfectes, sempre havien tingut una doble vara de mesurar, però a grans trets eren els creadors del sistema i l'havien fomentat. Ara no només no hi donen suport, sinó que hi van activament en contra. Els EUA, la Xina i Rússia estan aliats en el sentit que tenen el mateix objectiu de soscavar l'ordre internacional.

També hem vist aquesta erosió de l'ordre dins dels EUA: militarització de l'ICE, desplegament de la Guàrdia Nacional, atacs a la llibertat d'expressió... Estem davant d'un canvi estructural en la democràcia nord-americana?

— No hi ha dubte que la democràcia dels EUA està retrocedint. Les dades ho mostren de manera molt clara: els Estats Units són menys lliures que fa només un any. Ho diuen tots els índexs. Això no vol dir que ja no siguin una democràcia. Encara hi ha, com hem vist a Minneapolis, una oposició de la societat civil i del sistema judicial. Però no hi ha dubte que aquesta administració està acostant els EUA a un sistema autoritari.

Quines conseqüències té que els EUA s'allunyin dels compromisos climàtics globals?

— Són terribles. Sabem que la crisi climàtica és una crisi existencial i, per tant, una crisi de drets humans per a tot el món. L'administració nord-americana no només es retira dels compromisos, sinó que hi treballa en contra, eliminant subsidis i afavorint el carbó i el petroli. Sembla que hàgim retrocedit 50 anys. Òbviament, quan hi ha esforços d'altres grans economies per pressionar països com la Xina i l'Índia per ser més verds, veure els EUA retrocedint no ajuda a la causa i, per tant, és una amenaça per als drets de tots.

Els EUA també estan atacant el sistema de justícia internacional, especialment el Tribunal Penal Internacional (TPI). Com pot sobreviure el sistema a això?

— Els EUA mai van ratificar l'estatut del TPI, però durant anys li havien donat suport en casos com el Sudan, Líbia i Rússia. Però ara han sancionat jutges i fiscals per fer la seva feina: perseguir crims internacionals. I això és, de nou, una amenaça per al sistema. Els estats membres del TPI han d'estar a l'altura de l'ocasió, sobretot la Unió Europea, que té mecanismes per combatre sancions injustificades i incompatibles amb els seus valors. És l'únic bloc econòmic i polític que pot contrarestar la força dels EUA contra la justícia internacional.

L'estil de Trump s'ha estès per molts països, especialment a l'Amèrica Llatina, amb líders com Bukele i Milei, que ignoren els drets humans. Com veu aquesta trumpització a la regió?

— Els líders que menyspreen els drets humans se senten empoderats per l'estil de Trump. Principalment, Bukele: va fer gala de traslladar veneçolans a presons d'alta seguretat, on van ser maltractats i torturats, considerant-ho un "servei" prestat a Trump. L'altre perill per a l'Amèrica Llatina és la falta de respecte a la llei: els atacs a embarcacions al Carib i al Pacífic han deixat més de 100 morts. Trump diu que eren narcotraficants, però no n'hi ha proves i, en qualsevol cas, serien execucions extrajudicials. Un president que decideix que té dret a matar qui vulgui en qualsevol lloc si creu que és pel seu interès nacional és extremadament perillós per al continent.

També esmenten les crisis de Gaza i Cisjordània. Els preocupen els plans de Trump i Netanyahu?

— Tots volem veure el final del conflicte. Com a Human Rights Watch no tenim una opinió sobre el pla de pau, el que ens importen són els drets de les persones. Qui visqui en aquesta terra, sigui jueu, àrab, palestí o cristià, ha de tenir igualtat de drets humans en qualsevol solució. La pregunta que fem és: com garantirà aquest pla els drets dels palestins? A Cisjordània, per exemple, el que estem presenciant és una annexió de facto. Això té conseqüències per al dret internacional: l'exèrcit israelià ha comès crims de guerra, crims contra la humanitat i actes de genocidi, amb el ple suport dels Estats Units i de la majoria de països europeus. Això és devastador: com li dic a la gent de l'Àfrica o de l'Orient Mitjà que els drets humans són per a tots quan veuen aquesta hipocresia?

Pensa el mateix en el cas del Sudan?

— Sí, el Sudan pel que fa a violacions dels drets humans ha estat catastròfic. És un altre exemple de falta d'interès i de doble vara de mesurar. Hem demanat durant anys una missió de protecció de civils de l'ONU i ningú hi ha estat interessat. No hi volen posar diners, d'acord. Però almenys podrien pressionar el seu aliat, els Emirats Àrabs Units, que dona suport obertament a les Forces de Suport Ràpid. Això mostra el nivell de la seva falta interès pel Sudan. No hi estan disposats.

Estem entrant en una nova era geopolítica? A l'informe destaquen el paper que haurien de tenir a partir d'ara les "potències mitjanes".

— No hi ha dubte. Acabem de tornar de la Conferència de Seguretat de Múnic, on es podia veure tots els líders mundials capficats en això. L'antic ordre és mort, però no ens hem de desesperar. Hem de pensar creativament que vivim en un nou ordre mundial, amb tres països més poderosos: els EUA, la Xina i, en grau més baix, Rússia. Les potències mitjanes i petites compromeses amb un ordre internacional basat en regles haurien de formar una aliança. Una aliança per protegir el TPI, l'ONU, el dret internacional humanitari, per protegir-se els uns als altres quan intenten fer el correcte i defensar els drets humans. Una aliança que faci de contrapès a les potències que adopten una visió negativa i autoritària del món. I estem esperant que la UE faci un pas endavant per liderar-la, involucrant socis africans, llatinoamericans i asiàtics.

Una de les conseqüències d'aquesta reconfiguració geopolítica a Europa ha estat l'impuls del militarisme. Què en pensa?

— Sempre preocupa que els diners que es gasten en armes no es gastin en salut, educació o per garantir els drets bàsics. Tots viuríem molt millor, però no és possible. Alhora, no és el nostre mandat dir a governs que limiten directament amb Rússia que no haurien de gastar en armes. És la seva decisió nacional, que hem de respectar.

Com navega Human Rights Watch en aquest entorn tan hostil per a les ONG?

— Afortunadament, HRW mai ha acceptat ni un euro o dòlar de cap govern. Per tant, les retallades de fons dels EUA no ens han afectat directament, però sí a molts dels nostres socis. En tot cas, aquest món és més hostil per a la societat civil: fa deu anys teníem oficina a Moscou, a Hong Kong, a l'Índia... i les hem tancat totes. Hem d'anar amb compte. Aquest govern no tolera el desacord ni la llibertat d'expressió. Però estem preparats per defensar-nos. És quan els drets estan sota atac que hem de fer un pas endavant. És un moment perillós, però no podem caure en la desesperança. És moment d'organitzar-nos. No tot està perdut, però hem de reconèixer els reptes als quals ens enfrontem i mantenir els ulls ben oberts.