L’efecte Facebook: 15 anys jugant a la geopolítica

BarcelonaL’escriptor i activista polític George Orwell va dir una vegada que “el periodisme consisteix en publicar alguna cosa que algú no vol que publiquis; tota la resta són relacions públiques”. En la mateixa línia, si Orwell hagués viscut en els nostres dies, potser hauria canviat el sentit de la frase. I potser hauria dit: “El periodisme és intentar contrastar la informació que algú paga perquè es difongui a Facebook; tota la resta són fake news ”. Fins a aquest punt es podria dir que ha canviat Facebook el món en aquests quinze anys de vida.

Nascuda el 4 de febrer del 2004, la xarxa social per excel·lència s’ha convertit en una internet dins la mateixa xarxa de xarxes, un món a part que es retroalimenta amb les aportacions dels usuaris, però també amb la publicitat que es genera amb les dades recollides i que dona molts beneficis al seu cap i fundador, Mark Zuckerberg. El problema és que aquesta publicitat ja no ven només sabates o rellotges digitals, sinó també, des de fa alguns anys, idees, i per això utilitza moltes vegades informacions no del tot certes o directament falses, les anomenades fake news, amb les quals s’ha aconseguit fer arribar al poder personatges com Donald Trump i Jair Bolsonaro, campions del populisme d’extrema dreta.

Hi ha dues coordenades que expliquen bé com la xarxa social s’ha acabat convertint en un lloc on la veritat és un concepte qüestionable. Sobretot per les mancances de seguretat sobre les dades personals dels usuaris i la necessitat d’augmentar contínuament la ràtio de benefici sobre la publicitat, especialment des de la seva sortida a borsa l’any 2012. Els forats a la privacitat són gairebé inherents a Facebook i reflecteixen una mica la falta d’interès del mateix Zuckerberg per aquest concepte, perquè és un ferm partidari de la transparència total.

Cambridge Analityca

No obstant això, la realitat és tossuda i després de l’escàndol de Cambridge Analityca -una fosca empresa que es dedicava a robar les dades personals d’usuaris de Facebook per segmentar-les i vendre-les després a organitzacions polítiques en campanya electoral a tot el món, perquè poguessin manipular i enganyar futurs electors- la seguretat i la privacitat s’han convertit en una qüestió de màxima prioritat.

Pel que fa als anuncis, la fal·lera per fer caixa i satisfer els accionistes probablement va tenir poc en compte el contingut i l’empresa es va limitar a aplicar algoritmes que detectaven contingut pornogràfic i poca cosa més, de manera que l’extensió de les informacions manipulades camuflades en publicitat es va convertir en norma per als usuaris de determinats països durant els períodes electorals.

Per descomptat, Facebook no està gens content amb aquesta situació i mira per tots els mitjans de reconduir-la, per exemple fitxant l’ex vice primer ministre britànic Nick Clegg, nou cap de comunicació i relacions internacionals.

Clegg ja ha avançat que crearan una junta de quaranta experts per configurar una war room de cara a les eleccions europees. Aquesta “habitació de guerra” es dedicarà a filtrar les notícies que es difonguin a Facebook entre els usuaris europeus, per verificar-ne l’origen i contrastar-ne la veracitat, i intentar reduir així el nombre de fake news. Tot i això, associacions de drets civils com ProPublica han denunciat que la xarxa social els ha bloquejat les eines de transparència que utilitzaven per identificar notícies falses, de manera que les decisions sobre què és mentida i què és informació quedaran només en mans de Facebook, en qui aquestes associacions confien més aviat poc.

Algú es podria veure temptat de pensar que Facebook no sempre va actuar així, que va començar sent una innocent plataforma per col·locar-hi fotografies i trobar-hi els amics de l’escola perduts feia vint anys o trenta. Però la veritat és que la capacitat de suggestionar, manipular o exaltar ha sigut des de sempre inherent a la xarxa, tot i que al principi no es tenia consciència d’aquest poder.

Una anècdota reveladora és que amb la seva arribada als Balcans, Facebook va servir per reconciliar parcialment moltes persones que s’havien tractat abans de la guerra però que després van passar a viure en diferents repúbliques, especialment a Bòsnia i Croàcia.

Les primaveres àrabs

Però la principal demostració del seu gran potencial per influir en la geopolítica van ser sens dubte les primaveres àrabs i perses de Tunísia, Egipte, Líbia, Síria i l’Iran, posteriorment durament reprimides excepte en el primer cas. Es van forjar a través de la informació compartida i revelada a Facebook, en el que al seu dia el biògraf oficial de Zuckerberg, el periodista David Kirkpatrick, va anomenar en un llibre “l’efecte Facebook”.

Aquella informació del 2010 eren revelacions que el poder llavors vigent al món àrab no volia que els ciutadans coneguessin -el concepte orwellià de periodisme-, i va tenir com a resultat aquelles revoltes, que van desencadenar una onada revolucionària per gairebé tot el Pròxim Orient i el nord de l’Àfrica.

En canvi, aquest 2019 sembla que “l’efecte Facebook” s’ha girat contra nosaltres i ens ha fet més submisos i manipulables. Amb l’excepció potser de la mateixa Facebook: la xarxa ha anunciat que finalment ha arribat a un acord per entrar a la Xina a través d’una filial. Vist el poder de “l’efecte Facebook” per “estimular l’opinió pública”, segurament el govern xinès la rebrà amb els braços oberts.

Un lustre i mig d’alts i baixos per a la xarxa social més popular

4 febrer del 2004

Facebook neix avui fa 15 anys com l’evolució d’un experiment social de Mark Zuckerberg, llavors estudiant de Harvard. Les polèmiques del seu llançament es recullen a la pel·lícula La xarxa social. En 4 anys, Facebook ja era líder a les xarxes socials.

18 de maig del 2012

L’empresa de Zuckerberg surt a borsa el 2012 valorada en més de 100.000 milions, tot i que les accions cauen els primers dies. Aquell mateix any arriba ja als mil milions d’usuaris.

7 d’octubre del 2014

Facebook compra WhatsApp per més de 21.000 milions de dòlars. El 2012 havia comprat ja Instagram per 1.000 milions.

17 de març del 2018

Es publica a la premsa que l’empresa Cambridge Analytica va obtenir les dades de 50 milions d’usuaris de Facebook (més tard es van xifrar en 87 milions) per utilitzar-los en les campanyes de Donald Trump als EUA el 2016 i al referèndum del Brexit. L’escàndol fa perdre Facebook més de 100.000 milions en borsa: es viralitza el hashtag #DeleteFacebook (esborra Facebook) i Zuckerberg compareix davant del Congrés dels EUA. Amb tot, va tancar l’any amb beneficis.

2018-2019

Contracta Nick Clegg com a cap de comunicacions i anuncia diverses mesures contra les fake news i la manipulació política.