L’erupció de l'Anak Krakatoa fomentarà el canvi climàtic?
De moment, els satèl·lits ja han reportat importants quantitats de diòxid de sofre emès a l’atmosfera
BarcelonaAquests darrers dies és notícia el devastador tsunami que ha afectat les costes de les illes de Sumatra i Java, conseqüència de les esllavissades generades per l’erupció del volcà Anak Krakatoa, situat al bell mig de l’estret de Sonda. Aquest volcà està íntimament lligat al seu pare, el volcà Krakatoa, que va esclatar violentament l’estiu del 1883 (de fet Anak Krakatoa vol dir “fill” de Krakatau en indonesi). Aquella erupció, paral·lelament a l’interès purament geològic, té una especial rellevància climàtica donat que els gasos que va emetre van modificar el clima de la Terra durant mesos.
Efectivament, vulcanisme de gran magnitud i clima han anat de bracet des de fa mil·lennis, fins al punt que s’identifica com a un dels components necessaris per a la creació de l’actual atmosfera. A part d’aquest fet no gens menyspreable, les grans erupcions s’han associat a períodes climàtics peculiars, caracteritzats per un refredament atmosfèric global, intens, però de curta durada.
De totes les erupcions, les localitzades al cinturó equatorial tenen una gran efectivitat climàtica per dispersar els gasos arreu del globus (especialment els rics en compostos de sofre) i provocar l’amortiment dels rajos solars en els mesos posteriors. Tambora (1815), Santa Maria (1902), el Chichón (1982) o Pinatubo (1991) són alguns volcans que han deixat empremta climàtica en els registres de temperatura global. I també el Krakatoa, que a finals d’agost del 1883 va col·lapsar, tot creant una columna de gas i cendres que assoliren els 27 quilòmetres d’altura. L’erupció fou tant violenta que el soroll es va deixar sentir a més de 4.500 quilòmetres, alliberant a l’atmosfera 20 quilòmetres cúbics de materials i generant un tsunami de 40 metres d’altura que va causar la mort de 36.000 persones. El núvol d’aerosols estratosfèrics que va generar l’erupció va atenuar entre un 20 un 30% la radiació solar directa, i va cobrir la totalitat del globus al desembre del 1883. Com a conseqüència, la temperatura mitjana global del planeta va disminuir en 0,5ºC l’any posterior.
Aquests precedents fan que l’actual erupció tingui un especial seguiment per part de la comunitat científica, especialment la climàtica. De moment, els satèl·lits ja han reportat importants quantitats de diòxid de sofre emès a l’atmosfera. Caldrà estar atents als seus efectes.
