Espanya i Irlanda demanen a la UE que investigui si Israel viola els drets humans a Gaza

Si es considera que Israel vulnera els drets humans, es demana que revisi els acords comercials amb Tel-Aviv

3 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa a Brussel·les

BarcelonaEls atacs de l'exèrcit israelià contra la població civil de Gaza estan generant cada cop més malestar internacional. Mentre tot sembla a punt per a l'ofensiva sobre Rafah, on s'ha traslladat més de la meitat de la població de la Franja fugint dels bombardejos de Tel-Aviv, creixen les veus de condemna. Això ha creat certa tensió dins la Unió Europea. El president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, han demanat en una carta a la Comissió Europea que prengui mesures: en concret, volen que la UE investigui si Israel viola els drets humans a Gaza. També que es revisin els acords comercials preferents amb Tel-Aviv. La carta, adreçada a la presidenta Ursula von der Leyen, recorda que l'acord entre la UE i Israel se sustenta en el compliment dels drets humans i els principis democràtics.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"L'acord fa del respecte als drets humans i als principis democràtics un element essencial de la relació [entre Israel i la UE] i si [la Comissió Europea] considera que s'està incomplint, que proposi les mesures adequades", diu la carta. Sánchez i Varadkar demanen així a Brussel·les que presenti el seu dictamen davant els estats membres. Si es considera que Israel vulnera els drets humans, l'acord podria quedar parcialment suspès o totalment paralitzat, com a mesura de pressió, apunten fonts diplomàtiques.

Els caps de govern d'Espanya i Irlanda han expressat la seva preocupació per l'incompliment sistemàtic del dret internacional per part de l'estat presidit per Benjamin Netanyahu. D'aquesta manera, han demanat que s'analitzi si el seu govern està complint les "obligacions" que marca el pacte comercial. La carta sentencia que si es considera que s'ha comès alguna infracció, s'ha de proposar al consell "mesures adequades perquè les examini".

El text també recorda que el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU ha ordenat mesures cautelars a petició de Sud-àfrica per tal que Israel asseguri els serveis bàsics i l'arribada d'ajuda humanitària a la població de Gaza, on la situació és "crítica". L'espanyol i l'irlandès recorden que les resolucions del tribunal són vinculants i destaquen "el risc d'una catàstrofe humanitària encara més gran per l'amenaça imminent de les operacions israelianes a Rafah". En l'escrit també fan costat a l'UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, el principal actor humanitari a Gaza i a qui recentment diversos països, inclosos els Estats Units i diversos membres de la UE, han retirat el finançament per les acusacions d'Israel no demostrades sobre la hipotètica col·laboració d'una desena dels seus treballadors locals amb Hamàs.

Divisió dins la UE

Espanya, Irlanda, Bèlgica i Luxemburg han estat els més crítics amb Israel a mesura que s'ha intensificat la seva acció militar indiscriminada a Gaza. Aquests països van demanar un alto el foc i una conferència de pau, però s'han topat amb la divisió dels socis comunitaris. Alemanya, Àustria i la República Txeca s'hi han posicionat en contra en les últimes cimeres, i per això la posició comuna no passa de la petició de pauses humanitàries.

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha adoptat un posicionament més propi d'una dirigent alemanya que no pas europea, en una línia clarament diferent de la del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que fa pocs dies demanava als països que armen Israel que es plantegin deixar de fer-ho mentre duren els atacs a Gaza.

Els governs espanyol i irlandès també insten Brussel·les a mobilitzar-se per promoure la solució de dos estats com "l'única manera de garantir que aquest cicle de violència no es repeteixi", però tothom sap que aquesta solució, que ha marcat la línia dels acords impulsats pels Estats Units i les potències europees, no ha estat efectiva en els últims trenta anys i difícilment ho serà amb un govern de dreta i ultradreta a Israel com el que encapçala Netanyahu.

Yolanda Díaz viatjarà a Palestina

D'altra banda la ministra de Treball espanyola, Yolanda Diaz (Sumar), ha anunciat aquest dimecres que viatjarà a Cisjordània per reunir-se amb el seu homòleg de l'Autoritat Palestina i exigir l'alto el foc immediat a Gaza. La ministra no ha concretat les de lates de la visita i el seu departament assegura que els socis de govern del PSOE estan al cas del viatge, encara que el ministeri d'Exteriors ha assegurat a l'agèncai EFE que no prepara "cap viatge" de Díaz a Palestina.

stats