Barcelona / MadridFa només tres setmanes, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, assegurava a la cadena SER que des del 7 d’octubre “Espanya no ha fet cap operació de venda d’armament a Israel”. Una afirmació que no es correspon amb la realitat, segons es dedueix les informacions públiques que consten als registres oficials. Segons el portal DataComex, de comerç exterior, Espanya va exportar a Israel el 2023 1,48 milions d’euros d’“armes, municions i accessoris”, la majoria al novembre, i va importar armament per valor de 4,35 milions d’euros, com ha avançat ElDiario.es i ha confirmat aquest diari, a partir de les investigacions del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Segons aquesta mateixa base de dades, al novembre, quan ja feia tres setmanes que les operacions israelianes contra Gaza havien començat, Espanya va exportar armes de la subcategoria 9306 (“Bombes, granades, torpedes, míssils, cartutxos i altres municions o projectils o les seves parts”) a Israel per valor de 987.000 euros. Totes aquestes exportacions es van fer des de Palència, on hi ha la seu de Nammo Palencia, a l’antiga Fàbrica d’Armes.
Consultada per l’ARA, la Secretaria d’Estat de Comerç explica que aquesta exportació “correspon a llicències autoritzades abans del 7 d’octubre”, tot i que no aclareix per què no es va suspendre amb el canvi de context que va suposar l’esclat de la guerra. Madrid també afegeix que “el material és inert (sense explosiu) per a proves internes o demostracions i en cap cas per al seu ús final, ni susceptible de ser utilitzat en el conflicte”. Tampoc no aclareix com pot comprovar quin ús fa Israel del material enviat des d’Espanya en plena ofensiva a Gaza, ni si una vegada allà es reomple amb l'explosiu necessari. Des del ministeri d’Exteriors es reafirmen en les paraules del ministre, perquè “tot el que hi pugui haver després del 7 d’octubre és perquè estava pactat amb caràcter previ”.
Reaccions polítiques
Dins del mateix govern espanyol, el soci minoritari, Sumar, ha reaccionat amb perplexitat a la informació. “Això és inacceptable i contrari a la posició del govern”, ha expressat el ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Bustinduy (Sumar), a X. “Per posar fi al genocidi, insistim que cal decretar l’embargament formal i trencar amb qualsevol vincle militar, econòmic i comercial amb els seus responsables”, ha reiterat. ERC ha registrat al Congrés dels Diputats una petició de compareixença del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, així com de la secretaria d’Estat de Comerç, Xiana Méndez.
Munició sense càrrega
Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs, replica a Madrid que “la majoria de municions s’exporten sense càrrega: és com dir que no passa res per vendre avions de guerra si no s’exporten també els míssils”. L’investigador explica a l’ARA detalls sobre el fabricant d’armes, Nammo: “És un d’un dels principals fabricants mundials de munició especial i motors de coets, i pertany al 50% al govern de Noruega i a l’empresa pública finlandesa Patria Oji. Nammo Palencia és un dels principals proveïdors de munició de l’exèrcit espanyol”. També és el fabricant del llançacoets M72, que com es va acreditar, Israel va fer servir en la guerra de Gaza del 2014.
“Noruega no exporta [des de Noruega] armes a Israel, i la companyia argumenta que les seves filials a l’estranger estan sotmeses a les lleis i restriccions a l’exportació que apliquen els països des d’on operen”, afegeix Pozo. A més, totes les transferències d’armes des de territori espanyol han de ser autoritzades pel govern, a través de la Junta Interministerial de Material de Defensa i de Doble Ús. Això inclou les exportacions de material policial o del que pugui ser utilitzat amb finalitats civils i militars, com molts components químics o nuclears. Els contractes primer han de ser autoritzats per a la fabricació del material i després l’exportació es materialitza d'acord amb un calendari establert. “Tot això ha de quedar recollit en un informe oficial que es publica a posteriori, i per aquests informes sabem que Espanya gairebé mai denega exportacions a Israel: ho ha fet només cinc cops en els últims 21 anys, en què s’han fet 557 autoritzacions”, afegeix l’investigador.
Legalitat qüestionada
Pozo qüestiona la legalitat de les exportacions d’armes espanyoles a Israel, ja que la llei preveu prohibir les exportacions d’armes a països que vulnerin els drets humans, el dret internacional humanitari o que atiïn guerres que puguin comportar inestabilitat regional.
En aquest sentit, gairebé 400 organitzacions de molts àmbits d’Espanya fan costat a la campanya per la fi del comerç d’armes amb Israel. Recorden el precedent del 2014, quan el govern de Mariano Rajoy va suspendre la venda d’armes a Israel durant el mes d’agost per la guerra de Gaza. Aleshores es va explicar que la mesura tenia valor com a gest polític, ja que Espanya no és un dels grans compradors ni proveïdors d’armes a Israel. El govern de Pedro Sánchez s’ha desmarcat de la majoria de socis de la UE amb una posició més crítica amb l’executiu de Benjamin Netanyahu, amb l’exigència d’un alto el foc (a la qual Israel va respondre retirant la seva ambaixadora a Madrid i acusant Sánchez de defensar Hamàs). Madrid també ha augmentat el finançament a l’Agència de l’ONU per als refugiats. Però pel que fa a les armes, almenys fins ara, Espanya continua sense prendre decisions formals ni pràctiques.
Borrell planteja als EUA deixar d'enviar armes a Israel
En el consell informal de la Unió Europea d'aquest dilluns el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha plantejat als Estats Units que "s'ha de fer alguna cosa més que expressar preocupació" per la situació de Gaza i que deixi d'enviar armes a Israel. "¿Més enllà de les paraules, què més es pot fer, si creus que el nombre de morts és molt alt? Quines possibilitats tens per reduir-lo?", s'ha preguntat Borrell.
D'altra banda, el dirigent català ha refermat el suport de la UE a l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), després que diferents països li retiressin el finançament per les acusacions d'Israel a dotze dels seus treballadors de participar en l'atac de Hamàs. "És insubstituïble. Dona feina a milers de persones", ha insistit el cap de la diplomàcia europea, que juntament amb diversos ministres dels Vint-i-set s'ha reunit amb el comissionat general de l'UNRWA, Philippe Lazarini.
Al seu torn, Lazarini també ha defensat el paper de la UNRWA i ha recordat que no hi ha cap administració o entitat que els pugui substituir i pugui fer arribar l'ajuda humanitària a tants de refugiats palestins, xifrats en dos milions. De fet, ha dit que la UNRWA ja ha hagut d'accedir a Rafah "sense el mínim de protecció" que hauria de tenir i que si l'acció militar contra aquesta ciutat s'intensifica encara serà més complicat accedir-hi. També ha dit que tem el "col·lapse" de la UNRWA i ha dit que els ajuts de 82 milions d'euros de la Comissió Europea són crucials en aquest sentit.
En aquesta línia, un tribunal neerlandès ha prohibit al govern del país l'exportació a Israel de peces d'avions de combat F-35, després que diverses organitzacions presentessin una denúncia. En la resolució publicada aquest dilluns, els magistrats donen un marge de set dies per aturar les entregues al considerar que hi ha "un risc evident" que els avions s'estiguin utilitzant per violar el dret humanitari a Gaza.
