La seva cap de gabinet diu que Trump té "la personalitat d'un alcohòlic"

WashingtonLa cap de gabinet de Donald Trump assegura que va intentar que el president dels Estats Units acabés amb els “ajustos de comptes” contra els seus enemics polítics després de 90 dies al càrrec, però reconeix que l'estratègia del govern, encara en curs, per iniciar accions judicials s'ha vist impulsada en part pel desig de venjança del president. Susie Wiles, cap de gabinet de la Casa Blanca, ha fet aquests comentaris en una sèrie d'entrevistes extraordinàriament franques fetes per Chris Whipple –autor d'un llibre molt reconegut sobre els caps de gabinet de la Casa Blanca– sobre el primer any del segon mandat de Trump, que es publicaran dimarts a Vanity Fair.

Wiles diu que havia assolit un “acord informal” amb Trump perquè deixés de centrar-se en castigar els seus antagonistes, un esforç que evidentment no va tenir èxit. Tot i que insisteix que Trump no pensa constantment en represàlies, diu que “quan hi hagi una oportunitat, l'aprofitarà”.

Però no només ha confirmat que Trump utilitza l'enjudiciament penal per prendre represàlies contra els seus adversaris, sinó que també reconeix que no va dir la veritat quan va acusar l'expresident Bill Clinton de visitar l'illa privada del depredador sexual Jeffrey Epstein.

Al llarg d'onze entrevistes, Wiles va oferir opinions mordaces sobre el president i el seu equip: Trump “té la personalitat d'un alcohòlic”. El vicepresident JD Vance “ha estat un teòric de la conspiració durant una dècada” i la seva conversió de crític de Trump a aliat no es va basar en principis, sinó que va ser “en certa manera, política” perquè es postulava a senador. Elon Musk és “un consumidor declarat de ketamina” i “un paio molt estrany”, les accions del qual no sempre van ser “racionals” i la van deixar “atònita”. Russell T. Vought, director de Pressupostos, és “un fanàtic absolut de la dreta”. I la fiscal general dels Estats Units, Pam Bondi, “es va equivocar del tot” en la gestió dels expedients del cas Epstein.

Wiles, una estratega política discreta de Florida que va dirigir la reeixida campanya de tornada a la presidència de Trump l'any passat, ha estat la col·laboradora més important del president en aquest mandat, a qui s'atribueix la direcció d'una operació més disciplinada que la que va tenir en el primer mandat caòtic. La valora tant que durant un míting celebrat la setmana passada s'hi va referir com “Susie Trump”. Wiles no veu el seu paper com el de coartar Trump, sinó que deixa clar que la seva missió és facilitar els seus desitjos, encara que de vegades pensi que va massa lluny.

Atribueix la seva capacitat per treballar amb Trump al fet d'haver crescut amb un pare alcohòlic, el presentador esportiu Pat Summerall. "Els alcohòlics d'alt funcionament, o els alcohòlics en general, exageren la seva personalitat quan beuen", diu. "I per això, d'alguna manera soc una mica experta en grans personalitats". Tot i que Trump no beu, diu que té "la personalitat d'un alcohòlic" i actua amb "la idea que no hi ha res que no pugui fer. Res, zero, res".

Com a mostra que la seva feina gira entorn de la gran personalitat del president i dels seus comentaris en públic, té un monitor de vídeo independent al costat de la xemeneia del seu despatx de l'Ala Oest amb una retransmissió en directe de les publicacions de Trump a les xarxes socials.

Crítiques a la gestió de Musk

Wiles va descriure la seva frustració amb Elon Musk, a qui van donar poders per retallar organismes federals i acomiadar empleats en massa sense emprendre cap procés previ. "És un paio molt, molt estrany, com crec que són els genis. No ajuda, però és com és". Quan va compartir una publicació en què deia que Stalin, Mao i Hitler no van assassinar milions de persones, sinó que ho van fer els treballadors del sector públic, Wiles va dir: “Crec que això passa quan pren microdosi”. Quan se li va preguntar a què es referia, va dir que “és un consumidor declarat de ketamina”.

La demolició per part de Musk de l'Agència per al Desenvolupament Internacional va disgustar Wiles. “Al principi em vaig quedar atònita”, va dir a Whipple. “Perquè crec que qualsevol que pari atenció al govern i hagi prestat atenció alguna vegada a la USAID creu, com jo, que fan una molt bona feina”.

La cap de gabinet no va posar objeccions a la demostració de poder militar de Trump contra Veneçuela i al bombardeig de vaixells que transportaven suposats narcotraficants, i va suggerir que el veritable objectiu del president és el canvi de règim contra el president Nicolás Maduro. "Vol bombardejar vaixells fins que Maduro es posi a plorar", va dir. "I gent molt més intel·ligent que jo diu que això passarà".

En canvi, Wiles va expressar els seus recels sobre com de vegades s'executen les batudes migratòries. "Reconec que hem d'examinar més detingudament el nostre procés de deportació", va dir. Els delinqüents han de ser deportats, va afegir. “Però si hi ha cap dubte, crec que el nostre procés s'ha d'inclinar cap a una doble comprovació”.

Va reconèixer fortes divisions internes per l'anunci de Trump d'importants aranzels la primavera passada. “Hi va haver un gran desacord sobre si els aranzels eren una bona idea”, va dir. "Vam dir a Donald Trump: "Escolta, no parlem avui d'aranzels. Esperem fins que l'equip estigui completament unit i llavors ho farem". Però els va anunciar de totes maneres i “ha estat més dolorós del que esperava”.

Possibles successors

JD Vance i el secretari d'Estat, Marco Rubio, també van concedir entrevistes per a Vanity Fair i van posar per a les glamuroses fotografies de Christopher Anderson. Rubio va dir a Whipple el que ha dit públicament, que “si JD Vance es postula a la presidència, serà el nostre candidat i jo seré una de les primeres persones en donar-li suport”.

No obstant això, la tensió subjacent es va fer palesa quan Vance va posar per al fotògraf de la revista. “Et donaré 100 dòlars per cada persona a qui facis quedar com una merda comparada amb mi”, va dir fent broma el vicepresident. “I 1.000 dòlars si és el Marco", va afegir.