Dimiteix el cap de la lluita contra el terrorisme dels EUA: "L'Iran no suposava cap amenaça imminent"
Es tracta de la primera renúncia pública dins l'administració Trump pel desacord amb la campanya militar del president a l'Orient Mitjà
WashingtonLa tercera setmana de la guerra contra l'Iran arriba amb la renúncia del cap del centre nacional de la lluita contra el terrorisme dels Estats Units, Joe Kent. Es tracta de la primera baixa pública dins de l'administració pel desacord amb el conflicte provocat per Donald Trump. "L'Iran no suposava cap amenaça imminent per a la nostra nació, i queda clar que vam començar aquesta guerra per la pressió d'Israel a través del seu lobby americà", ha escrit Kent en el seu comunicat publicat aquest dimarts a les xarxes. L'oficial explica que no pot "tenir la consciència tranquil·la" mentre segueixi dins del govern que ha iniciat la campanya militar.
Kent denuncia les pressions i influències israelianes per fer que Trump hagi incomplert les seves promeses electorals, com la de no involucrar el país en cap altre conflicte exterior, i li retreu haver abandonat la seva agenda America First. "Al principi d'aquesta administració, alts càrrecs israelians i influents membres dels mitjans americans van dur a terme una campanya de desinformació per soscavar la plataforma America First i provocar sentiments pro guerra per animar a la guerra contra l'Iran", argumenta Kent.
L'oficial versiona la històrica proclama de "mori el mal govern, visca el rei", i no culpa Trump per la decisió d'iniciar la guerra, sinó els que l'envolten. Kent, que s'adreça directament al president, l'adverteix que el seu entorn ha construït una "cambra d'eco" amb la qual van induir-lo a prendre la decisió. L'excap de la lluita contra el terrorisme és conegut per les seves connexions amb l'extrema dreta estatunidenca, i el seu argumentari cal agafar-lo en pinces. Especialment pel que fa a les acusacions contra Israel. Malgrat que és cert el poder que té l'AIPAC dins de la política estatunidenca, i que Benjamin Netanyahu ha estat treballant per arrossegar els Estats Units a la guerra contra l'Iran, la decisió última sempre ha estat en mans de Trump.
Proper al supremacisme blanc
En el seu moment, el Southern Poverty Law Center (SPLC) i el Western States Center (WSC) van demanar al Senat que no ratifiqués Kent com a director de la lluita contra el terrorisme per les seves connexions amb l'extrema dreta i el supremacisme blanc. Totes dues organitzacions, que s'encarreguen de fer seguiment dels moviments extremistes als EUA, advertien que Kent "ha adoptat teories conspiranoiques antigovernamentals desacreditades" i subratllaven els seus posicionaments islamòfobs i la seva simpatia per l'antisemitisme. En una entrevista amb l'streamer Greyson Arnold, Kent va assegurar que Hitler era “una figura històrica complicada que molta gent entén malament.”
En la seva carta de renúncia, Kent fa servir una retòrica que concorda amb els posicionaments antisemites d'una part de l'extrema dreta estatunidenca. Així doncs, l'oficial li diu al president que "aquesta cambra d'eco la van utilitzar per enganyar-lo i fer-li creure que l'Iran era una amenaça imminent [...]. Això era mentida, i és la mateixa tàctica que els israelians van utilitzar per arrossegar-nos a la desastrosa guerra de l'Iraq, que va costar milers de vides dels millors homes i dones de la nostra nació. No podem repetir l'error".
"No puc donar suport a enviar gent a lluitar i morir en una guerra que no beneficia en res els estatunidencs i que no justifica el cost de les vides estatunidenques", exposa. I afegeix: "Li suplico que reflexioni sobre què estem fent a l'Iran i per qui ho estem fent". La sortida de Kent es produeix quan ja hi ha almenys 8 soldats estatunidencs morts i uns 200 de ferits en el conflicte.
Trump contesta amb atacs
Kent no és l'únic membre del govern Trump que té vincles amb el supremacisme blanc: el subcap de gabinet, Stephen Miller, també és conegut per tenir-hi relació. Així doncs, malgrat el biaix de l'argumentari, la deserció pública per la guerra cristal·litza les esquerdes del trumpisme en un nou espai: la Casa Blanca. Fins ara, les poques veus crítiques que hi ha hagut contra Trump venien del Congrés: Marjorie Taylor Greene –que ja va deixar l'acta de diputada després d'enfrontar-se amb Trump pel cas Epstein– i el legislador Thomas Massie.
Dins de l'administració Trump el silenci ha estat la norma general, com en tantes altres ocasions en les quals el president ha contradit les seves promeses electorals. Figures com el vicepresident J.D. Vance, conegut pel seu aïllacionisme, ha mantingut un perfil baix des que va començar el conflicte. Durant la seva presentació en societat a la convenció republicana, Vance, que va servir com a marine a l'Iraq, va renegar de Bush i va titllar aquella guerra d'"equivocada".
La reacció de Trump no s'ha fet esperar, i com ja ha fet en altres ocasions, ha mostrat el seu menyspreu cap a la crítica interna. En declaracions als periodistes, el president ha dit que és "bo" que Kent hagi dimitit perquè, tanmateix, "era molt dèbil per a la seguretat".