Tant els Estats Units com l'Iran es proclamen guanyadors de la guerra amb un fràgil alto el foc

WashingtonFinalment, la destrucció de l'Iran promesa per Donald Trump no ha estat executada ni pel president estatunidenc ni patida pel país persa. Washington i Teheran branden en l'aire una fràgil treva com a trofeu de guerra, amb les bombes israelianes sobre el Líban com a teló de fons. Els aiatol·làs clamen l'inici de "l'era de l'Iran", després d'haver sobreviscut un dia més a l'ofensiva del "gran Satan". Trump pregona l'adveniment de "l'època daurada de l'Orient Mitjà" i ja parla de pau, malgrat que Tel-Aviv fa perillar l'incipient alto el foc. Benjamin Netanyahu ha continuat atacant el sud del Líban en contra de les exigències dels iranians en el pacte mediat pel Pakistan. L'Iran, que mai ha tingut pressa per acabar el conflicte, aquest dimecres ja ha posat a prova l'acord i ha dit que mantenia tancat l'estret d'Ormuz.

L'alto el foc acceptat per Trump incloïa la reobertura del pas marítim, però el control de la via quedava en mans dels iranians. El poder coercitiu demostrat per l'Iran tot i la seva asimetria militar consolida un nou gir a la regió: Teheran té a les mans el flux per on passa el 20% de petroli global i l'ofegarà a voluntat per acomodar els seus interessos. La ràpida reacció dels aiatol·làs és una exhibició de com és de fi el paper on s'ha signat el compromís. Segons l'Organització Marítima Internacional hi ha atrapats uns dos mil vaixells mercants en aquest coll d'ampolla i per navegar el que necessiten són garanties de seguretat. Les companyies navilieres encara observen receloses la situació i en les primeres hores posteriors a la pausa només han passat dues naus, segons Marine Traffic. Malgrat que dimarts el preu del barril de Brent va tornar a caure fins als 95 dòlars amb l'anunci de la treva, si la por a nous atacs no s'esvaeix, tot podria quedar en un miratge.

Netanyahu, que va arrossegar Trump al fangar de l'Iran, torna a fer paleses les divergències d'interessos amb el seu soci. Tots els comunicats i postulats que surten de la Casa Blanca van en la línia de preparar una sortida del conflicte, però el centenar de bombes israelianes que han caigut en 10 minuts sobre el Líban apunten en una altra direcció. El president estatunidenc torna a refugiar-se en l'ambivalència i ara diu que el Líban no era un dels punts del pla, tot contradient la versió del Pakistan, el país mediador. "Per culpa de Hezbollah, no han estat inclosos en l’acord”, ha dit aquest dimecres Trump a la radiotelevisió pública PBS. "Això també es resoldrà", ha insistit.

El ministre d'exteriors iranià, Seyed Abbas Araghchi, ha respost via X al magnat i ha compartit la publicació del primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, en la qual clarament citava el Líban com a part de la proposta. "Els termes de l'alto el foc entre l'Iran i els EUA són clars i explícits. Els Estats Units han de triar: alto el foc o continuació de la guerra a través d'Israel. No poden tenir totes dues coses", ha escrit. Araghchi assegura que Trump té "la pilota a la seva teulada" i el món "observa" si complirà amb la seva paraula. Malgrat les noves enganxades entre Teheran i Washington, la primera reunió de les dues delegacions es manté. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha confirmat que dissabte al matí començaran les converses a Islamabad. La delegació nord-americana estarà encapçalada pel vicepresident J.D. Vance i comptarà amb la participació de l'enviat especial Steve Witkoff i l’assessor Jared Kushner.

El Líban no és l'únic lloc on sembla que no ha arribat la pau trumpiana. Malgrat l'acord, els països del golf Pèrsic –inclosos Kuwait, els Emirats Àrabs, Qatar i Israel– han continuat registrant atacs de míssils i drons. No queda clar si es tracta d'una violació de la pausa per part de l'Iran o si la informació encara no havia arribat a través de la cadena de comandament a la resta de forces iranianes, que fa setmanes que actuen de manera descentralitzada davant l'estratègia dels Estats Units i Israel de liquidar els comandaments centrals. Més enllà de l'exèrcit, el règim dels aiatol·làs també té la Guàrdia Revolucionària, que actua com un cos a part.

Mitjans iranians també han informat que una refineria de petroli a Lavan, una illa iraniana al Golf Pèrsic, havia estat atacada per “enemics” no especificats. Sharif, ha declarat en una publicació a xarxes que s’havien registrat violacions de l'alto el foc en “alguns punts de la zona de conflicte”, fet que mina encara més la credibilitat del procés diplomàtic. Sharif ha instat totes les parts a “exercir la moderació”.

La credibilitat de Washington, erosionada

Trump, que ha acceptat seure a negociar a partir del pla de 10 punts presentat per l'Iran, insisteix a vendre la negociació com una victòria dels EUA. En un altre gir sonat enmig de la guerra, el president estatunidenc ha assegurat en una publicació aquest dimecres que els Estats Units "treballaran estretament amb l'Iran", quan fa només unes setmanes els exigia la "rendició incondicional". En aquest mateix post a Truth Social, el president assegura que "no hi haurà enriquiment d'urani" i que els EUA "treballant amb l'Iran, excavaran i retiraran tot el polsim” nuclear "profundament enterrat" a les instal·lacions nuclears que Washington va bombardejar l'any passat amb els B-2.

El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha continuat amb el discurs oficial i ha presentat la guerra a l'Iran com un "èxit històric" de Washington, en una compareixença aquest dimecres. Tant Trump com Hegseth insisteixen en la idea d'un canvi de règim que haurien forçat els Estats Units i Israel amb els seus bombardejos.

El sobtat canvi d'opinió de Trump d'ahir arribava després que dimarts al matí hagués amenaçat l'Iran amb crims de guerra. Amb un cop d'ull al perfil del president a Truth Social es veia el salt d'opinió: de la publicació on prometia que "tota una civilització morirà aquesta nit" passava a l'anunci de l'alto el foc. La greu escalada retòrica contra els iranians, en què va plantejar de facto la possibilitat de perpetrar un genocidi, havia fet que Teheran tallés totes les comunicacions diplomàtiques amb Washington. El president estatunidenc havia estat amenaçant durant els darrers dies amb atacs contra infraestructures civils com ponts, centrals elèctriques i, fins i tot, dessalinitzadores del país. De fet, tant els estatunidencs com els israelians havien intensificat dimarts els atacs contra ponts i vies ferroviàries.

El d'aquesta matinada no és el primer cop de volant de Trump enmig de la campanya militar amb l'Iran. Però sí que és el més dràstic i sensible. El gir posa en entredit la credibilitat de les amenaces del president. Amb la mateixa poca concreció amb què va justificar l'inici de la guerra, ara el president intenta vendre'n el final. En la publicació en què anunciava l'alto el foc, el mandatari diu haver "assolit i superat tots els objectius militars". Una fita abstracta que mai s'ha concretat. Abans d'anunciar el pacte, circulaven imatges d'un pic de comandes a les pizzeries a prop del Pentàgon. Es diu que cada cop que l'exèrcit està a punt d'atacar o viu una situació de crisi, es disparen els encàrrecs en aquella zona. Potser en aquesta ocasió la raó era la previsió d'una nit llarga elaborant una llista més detallada sobre els objectius militars assolits que Hegseth i Caine han defensat en la roda de premsa d'avui.

Mentrestant, la dada a la qual s'aferra la Casa Blanca per cantar victòria és que s'ha complert amb els terminis promesos. "Des del mateix inici de l’operació Epic Fury, el president Trump va estimar que duraria entre 4 i 6 setmanes. Gràcies a les capacitats increïbles dels nostres soldats, hem assolit —i fins i tot superat— els nostres objectius militars principals en 38 dies", afirma Leavitt. L'administració estatunidenca torna a fer amb l'Iran el mateix que va fer amb Gaza: vendre un alto el foc com el final de la guerra.