L'FBI confirma que l'atacant dels soldats va col·laborar amb la intel·ligència estatunidenca a l'Afganistan

WashingtonEl presumpte autor del tiroteig contra dos soldats ahira a la tarda al centre de Washington és un jove afganès de 29 anys que respon al nom de Rahmanullah Lakanwal i que vivia a Bellingham, a l'estat de Washington, a l'altra punta del país. La fiscal general del districte de Colúmbia, Janine Piero, ha explicat que el jove va conduir les quasi 40 hores de trajecte fins a la capital per cometre l'atac contra els dos guàrdies nacionals Sarah Beckstrom, de 20 anys, i Adnrew Wolfe, de 24. Lakanwal va entrar al país el 2021, enmig de les evacuacions arran de la retirada dels Estats Units de l'Afganistan, que va permetre que els talibans recuperessin el control del país.

Piero ha assegurat que el presumpte autor de l'atac, que estava sol, "va obrir foc sense provocació", i ha explicat que ara afronta tres càrrecs, un dels quals per intent d'homicidi armat. Així i tot, la fiscal ha dit que els càrrecs imputats podrien canviar "en funció de l'estat dels soldats". Tots dos van ser ingressats en estat crític. "És una investigació de costa a costa", ha dit el director de l'FBI, Kahs Patel, que ha confirmat amb el director de la CIA, John Ratcliffe, i el secretari de Defensa, Pete Hegseth, que el jove tenia "una relació amb forces col·laboradores a l'Afganistan". Segons havien avançat diversos mitjans estatunidencs, Lakanwal havia col·laborat amb la CIA, així com amb altres entitats vinculades al govern. Ratcliffe va justificar l'evacuació de Lakanwal als Estats Units per la seva feina prèvia amb el govern nord-americà, que s'hauria acabat "poc després de la caòtica evacuació". Patel també ha explicat que l'arma de l'atac s'ha enviat a Quantico per ser analitzada.

Quan un dels periodistes li ha comentat a Piero que hi ha ciutadans enfadats amb el president Trump perquè els soldats segueixen desplegats a la capital encara que no passa res –de fet, un jutge ho va declarar il·legal la setmana passada, però els reservistes segueixen patrullant–, la fiscal general ha esclatat: "Hauríem de fer un petó al terra i donar gràcies a Déu perquè el president hagi dit «És moment d'enviar més soldats»". Com a resposta a l'atac, Trump va anunciar ahir que enviava 500 guàrdies nacionals més a la capital.

Una de les altres mesures preses per l'administració Trump ha estat l'anunci que el Servei de Ciutadania i Immigració nord-americà suspendrà totes les sol·licituds d'immigració de ciutadans afganesos amb efecte immediat. D'aquesta manera, tots els processos d'asil quedaran congelats "a l'espera d'una revisió addicional dels protocols de seguretat i verificació dels antecedents". La mesura afectarà tant els afganesos que ja són al país i han sol·licitat la residència permanent com els que intenten entrar-hi.

La decisió porta un pas més lluny la croada de Trump contra els immigrants. Així que es va conèixer la nacionalitat del sospitós, va afanyar-se a assenyalar la comunitat afganesa. El president nord-americà va qualificar el tiroteig d'"acte de terror" i va prometre endurir les mesures contra les persones afganeses i redoblar els esforços per deportar de manera massiva: "Ara hem de tornar a examinar cada estranger que ha entrat al nostre país des de l'Afganistan", va dir en un vídeo. "Com a president dels Estats Units m'asseguraré que l'animal que ha perpetrat aquesta atrocitat en pagui el preu més alt possible", va afegir, fent servir el qualificatiu amb què membres de la seva administració assenyalen persones indocumentades acusades d'haver comès delictes.

A parer de Trump, Joe Biden és el responsable de permetre l'entrada d'aquest individu al país ara fa quatre anys, ja que el sospitós es va acollir aleshores a l'operació Aliats Benvinguts, un programa que pretenia acollir afganesos després de la retirada dels Estats Units per evitar posar en perill ciutadans que havien tingut relació amb les autoritats americanes després que els talibans tornessin al poder. El programa els permetia estar-se als Estats Units durant dos anys, però no els concedia cap estatus permanent, sinó que havien de sol·licitar-lo a través de vies com l'asil.