L'acord per als minerals reorienta la política dels EUA amb Ucraïna

WashingtonHan passat més de dos mesos des que Volodímir Zelenski va abandonar la Casa Blanca sense signar l'acord per a l'explotació de minerals ucraïnesos després que Donald Trump l'escridassés al Despatx Oval. Si bé les negociacions per aconseguir una treva al camp de batalla amb Rússia sí que han continuat avançant –tot i que fins ara només amb pactes de mínims impossibles de complir per les exigències de Vladímir Putin–, les converses sobre l'acord de les terres rares havien seguit produint-se en un segon pla. Finalment, Washington i Kíiv han signat aquest dimecres el document que dona accés als Estats Units als recursos ucraïnesos, incloent-hi alumini, grafit, cru i gas natural, segons recull Bloomberg. Just després de la signatura, Trump ha aprovat el primer enviament d'equipament militar a Ucraïna, segons informa The Times. Es tracta del primer paquet que el president ha aprovat des que va arribar al poder. La mesura contrasta molt amb el comportament de Washington fa un mes, quan va decidir suspendre temporalment l'enviament d'armes per forçar Zelenski a acceptar les condicions de la treva pactada amb Putin.

Dimecres al vespre el secretari del Tresor, Scott Bessent, ha anunciat la signatura del pacte. "Gràcies als esforços incansables del president Donald Trump per garantir una pau duradora, em complau anunciar la signatura de l'històric acord de col·laboració econòmica d’avui entre els Estats Units i Ucraïna, que estableix el Fons d’Inversió per a la Reconstrucció dels Estats Units i Ucraïna per ajudar a accelerar la recuperació econòmica d’Ucraïna. La seguretat econòmica és seguretat nacional", ha dit Bessent en un comunicat.

La Casa Blanca defineix l'acord com una "col·laboració econòmica" entre els dos països per "treballar de manera col·laborativa i invertir conjuntament per tal de garantir que els nostres actius, capacitats i talents comuns puguin accelerar la recuperació econòmica d’Ucraïna".

"L'acord ha canviat de manera significativa durant el procés de preparació. Ara és un acord entre iguals que crea oportunitats d'inversió a Ucraïna", ha destacat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en un discurs a la nació aquest dijous, en què ha qualificat el pacte de "just". Per la seva banda, la secretària d’Economia ucraïnesa, Iúlia Sviridenko, que va volar dimecres fins a Washington per ultimar els detalls de l’acord, ha afirmat en una publicació a X: “En nom del govern d’Ucraïna, vaig signar l’Acord per a l’Establiment d’un Fons d’Inversió per a la Reconstrucció entre els Estats Units i Ucraïna. Juntament amb els Estats Units, estem creant un fons que atraurà inversions globals al nostre país”.

En la mateixa publicació a X, Sviridenko ha detallat els punts de l’acord, entre els quals destaca que Ucraïna “no té cap deute obligatori amb els Estats Units”. Trump sempre ha exigit a Kíiv un acord d’explotació com a contrapartida pel suport militar prestat durant els tres anys de guerra. En el primer intent de signar l’acord, Washington volia que Ucraïna reconegués l’enviament d’armes i altres formes de suport com un deute, tot i que Zelenski ja va deixar clar que es negava a acceptar un acord d’aquesta magnitud. A més, el pacte “compleix amb la Constitució i manté el rumb de la integració europea d’Ucraïna”. Per tant, també dissipa el dubte sobre el futur comunitari d’Ucraïna a la UE, després que el president dels Estats Units ja anunciés que hauria de renunciar a les seves aspiracions d’entrar a l’OTAN per arribar a un acord amb Rússia.

Segons les condicions de l’acord fetes públiques pel ministeri d’Economia ucraïnès, el text signat preveu la creació d’un fons d’inversions comú entre els dos països sobre el qual les dues parts tindran la mateixa capacitat de decisió. En versions anteriors del document, els Estats Units tenien l'última paraula sobre el funcionament del fons, al qual es destinaran el 50% dels beneficis que generi l'explotació futura dels recursos naturals ucraïnesos.

El pacte involucra tots els recursos minerals, incloent-hi petroli i gas, així com els principals actius energètics a tot el territori ucraïnès. Els projectes d'extracció de gas, petroli i altres primeres matèries com l'alumini que ja estan en marxa, però, queden exclosos. En conseqüència, tots els dividends que generin continuaran contribuint al pressupost d'Ucraïna i no s'hauran de dipositar al fons, cosa que el govern de Kíiv considera tota una victòria. A més, Ucraïna es reserva la potestat de decidir quins jaciments comencen a explotar-se per extreure els recursos que contribuiran al fons.

Els recursos del fons s'invertiran exclusivament en el desenvolupament de nous projectes d'extracció o en la reconstrucció d'infraestructures destruïdes per les forces russes a Ucraïna durant els primers deu anys del seu funcionament. Després els dividends es distribuiran entre les dues parts.

Per extreure els recursos naturals que ompliran les arques del fons seran necessàries ingents quantitats de capital i la transferència de tecnologia dels Estats Units. El ministeri d'Economia ucraïnès considera que això "facilitarà l'atracció de capital i les tecnologies d'inversors dels Estats Units, la Unió Europea i altres països aliats".

La Comissió Europea opina que l'acord sobre minerals entre Kíiv i Washington inclou clàusules que "salvaguarden" l'adhesió d'Ucraïna al bloc europeu i respecta les obligacions respecte als acords existents entre tots dos, segons ha destacat el portaveu comunitari Thomas Regnier. Ha afegit, però: “Esperem que s'apliquin rigorosament”.

La signatura de l’acord arriba després dels primers cent dies de govern de Donald Trump i pocs dies després que Rússia llancés un dels pitjors atacs sobre Kíiv en mesos. Va ser aleshores quan el president va fer una publicació a Truth Social en què cridava “Vladímir, STOP”. Trump es desmarcava de Putin, instava una vegada més a posar fi a la guerra, tot i que la pressió continua sent per a Ucraïna: tant el secretari d’Estat, Marco Rubio, com el vicepresident, J.D. Vance, han amenaçat que els Estats Units abandonaran la taula de negociació si no es tanca aviat un acord de pau. Paral·lelament a les negociacions, els Estats Units ja han començat a retirar tropes de la frontera polonesa amb Ucraïna. Tot, sota la premissa d'estalviar diners.

El secretari del Tresor deia el següent després de la signatura de l’acord sobre els minerals: “Aquest acord envia un missatge clar a Rússia: l’administració Trump està compromesa amb un procés de pau centrat en una Ucraïna lliure, sobirana i pròspera a llarg termini. [...] Cap estat ni persona que hagi finançat o proveït [recursos] a la maquinària de guerra russa podrà treure profit de la reconstrucció d’Ucraïna”.