La Fiscalia dels EUA va ocultar els seus acords amb Epstein a les víctimes

LondresLa Fiscalia de Florida va actuar de manera deliberada per afavorir els interessos del pederasta Jeffrey Epstein, segons es desprèn de l'anàlisi feta per l'ARA d'una ínfima part dels 3,5 milions d'arxius del cas fets públics pel departament de Justícia dels Estats Units el 30 de gener.

El seguit de correus electrònics inclosos en el document EFTA00206173 mostren que el ministeri públic, sota la direcció del llavors fiscal Alexander Acosta i amb el vistiplau de Washington, va actuar contra l'interès de les víctimes per evitar que el magnat trepitgés una presó federal. Aquests correus clau estan datats entre el febrer i el juny del 2011 i van ser recuperats el 2013 de la safata d'entrada de la Fiscalia del districte sud de Florida per part del departament de Justícia.

Les comunicacions posen de manifest que l'organisme no només va ser negligent, sinó que també va mentir activament a dues de les víctimes –Courtney Wild i Annie Farmer–, que el 2008 havien sol·licitat judicialment la nul·litat de l'acord de no processament amb Jeffrey Epstein. Els advocats del magnat l'havien negociat el 2007, i els fiscals van donar-hi llum verda sense consultar ni informar prèviament ni Wild ni Farmer. Els correus desenterrats, però, confirmen que el departament de Justícia va dedicar anys a defensar-ne la validesa.

El pacte va acabar evitant a Epstein un judici federal per incitar una menor a la prostitució i per comprar els serveis d'una prostituta, delictes que haurien pogut comportar penes molt més severes que els divuit mesos de presó als quals va ser condemnat el 2008 a Florida, i dels quals només en va complir tretze. A més, Epstein va gaudir d'un règim de llibertat durant tot el període, en què podia sortir de la penitenciària sis dies a la setmana per, oficialment, anar a la feina.

Un problema polític, no judicial

El nucli del presumpte delicte institucional resideix en com es va apartar les dues víctimes de l'equació. La llei federal de drets de les víctimes obligava la Fiscalia a informar-les, però els esmentats correus demostren que els fiscals van treballar estretament amb la defensa d'Epstein per mantenir el pacte en la més absoluta opacitat fins que va ser massa tard per, legalment, impugnar-lo.

Els fiscals es referien a les peticions de transparència de Courtney Wild com a "obstacles" que calia gestionar políticament en lloc de resoldre'ls jurídicament. La Fiscalia es negava a "fer-se a un costat" en el litigi civil de les dues víctimes per por a admetre que la vulneració dels drets de Wild i Farmer provoqués un "efecte dòmino" en altres casos de tot el país.

Els correus mostren que els fiscals admetien que la petició de les víctimes tenia un fonament legal. Però van preferir protegir l'acord amb el depredador sexual, de manera que salvaguardaven el departament de Justícia. El febrer del 2019, però, el jutge federal Kenneth Marra va concloure que el govern dels Estats Units havia vulnerat l'esmentada llei de drets de les víctimes. Poc després, Epstein va ser detingut a Nova York per nous càrrecs federals i es va suïcidar –segons la versió oficial– a la presó de Manhattan l’agost del 2019 abans de ser jutjat, cosa que va portar a tancar el cas civil de les víctimes a Florida i va ser declarat sense objecte.

L'encreuament d'aquests correus amb un altre document fet públic també el 30 de gener, i fonamental per donar suport a la versió de les dues dones, afegeix gravetat a l'actitud del departament de Justícia dels EUA. De retruc, fa que es plantegi una pregunta inevitable: ¿Per què un pederasta confés com Jeffrey Epstein –molt poderós i amic d'una elit global– va ser protegit?

Es tracta d'un document intern de l’FBI de Miami, que cobreix el període entre el 2006 i el 2008 i que mostra el vessant més operatiu de la investigació federal. Els primers registres constaten que noies menors d’edat mantenien relacions sexuals amb Jeffrey Epstein a la seva residència de Palm Beach. També identifica béns concrets –la mansió, valorada en més de 6,9 milions de dòlars, i dos avions privats, un Boeing 727 i un Gulfstream– com a instruments utilitzats per facilitar delictes de prostitució infantil, fet que obria la porta a una causa federal de gran abast.

Tot plegat, però, canvia de manera abrupta el setembre del 2008, quan es frena qualsevol processament federal mentre Epstein complís l’acord signat amb Florida. En paral·lel, l’FBI demana tancar el procediment de confiscació de béns, tot i haver quedat acreditat el seu ús en activitats criminals. La decisió va suposar, de facto, desactivar una investigació que havia identificat tota la infraestructura del multimilionari com a part necessària per cometre els delictes.

Col·laborador de les autoritats federals?

Els papers de l'FBI ara desclassificats apunten que Epstein va "proporcionar informació a l'FBI segons s'havia acordat", un extrem que ha alimentat durant anys la sospita que actuava com a informador de les autoritats federals. Aquesta possible cooperació ajudaria a explicar per què el govern dels Estats Units va optar per retirar-se del cas i per un acord estatal molt més benigne, malgrat la gravetat dels fets documentats pels seus propis investigadors.

Un informe de l'Oficina de Responsabilitat Professional del departament de Justícia, publicat el 2020, justificava l'actitud de la Fiscalia de Florida davant les víctimes com una "estratègia de litigació" per evitar que la defensa d'Epstein les acusés de buscar un benefici econòmic. Tot i admetre un "mal judici", l'oficina va concloure que els fiscals van actuar de bona fe i va descartar qualsevol "mala conducta professional". Es va presentar l'acord amb Epstein com un mal menor per assegurar una condemna, encara que fos mínima. En tot cas, el fiscal Acosta va renunciar al càrrec el 2019.

Tanmateix, els esmentats correus interns del 2013 —coneguts per l'oficina però fets públics fa només deu dies— mostren que els fiscals eren conscients que ocultaven deliberadament l'acord per impedir que les víctimes el bloquegessin. Les dades més generals de la conxorxa es coneixien per informacions del Miami Herald, a partir del relat dels dos advocats de les víctimes –Paul Cassell i Brad Edwards– i pel veredicte del jutge Kenneth Marra, que intuïa les irregularitats. Però no ha sigut fins ara que l'abast de la connivència s'ha pogut demostrar amb el seguit de proves esmentades. El Departament de Justícia, però, va preferir preservar la institucionalitat del sistema abans que la justícia. Per què?

Aquest dilluns, la sòcia, exparella i còmplice d'Epstein, Ghislaine Maxwell, ha de prestar testimoni sota jurament davant del comitè del Congrés que investiga la gestió dels arxius d'Epstein per part del govern federal. Ho farà telemàticament.