L'activista que desemmascara els agents d'immigració dels Estats Units

WashingtonEls passamuntanyes, tapaboques i ulleres de sol per tapar la cara s'han convertit en el nou uniforme dels agents d'Immigració (ICE, anglès). Moltes vegades, aquesta és l'única manera de reconèixer'ls enmig dels operatius, ja que tampoc acostumen a dur cap altra mena d'identificació o número. L'empara que ofereix l'anonimat és quasi total per als efectius d'aquest cos, que cada cop adopten tàctiques més violentes i que s'han convertit en emissaris del terror que Donald Trump vol desplegar contra els migrants. "Aquesta gent necessita entendre que hi haurà responsabilitats, que no són impunes", defensa a l'ARA Dominick Skinner, l'activista irlandès que ha desemmascarat un centenar d'agents amb intel·ligència artificial.

Skinner viu a l'altra banda de l'oceà Atlàntic, als Països Baixos, però el seu nom ja ha estat citat al Congrés dels Estats Units i el departament de Seguretat Nacional fa temps que va emetre un comunicat en contra de la seva web, ICE List. És en aquesta pàgina en la qual Skinner i dos activistes més posen cara, nom i cognom a agents d'immigració amb l'ajuda d'uns 200 voluntaris, segons explica en una conversa telefònica. Segons el tipus d'informació que reben a través de la web, és més fàcil o difícil fer les identificacions. Si no es té una foto amb la cara sencera, es reconstrueix amb intel·ligència artificial, i després es fa una comprovació de dades revisant, entre altres coses, les xarxes socials.

A la llista no només s'identifiquen els agents, sinó també els col·laboradors i els alts càrrecs. A la web es pot filtrar per estat i en alguns perfils, tot i haver-hi noms, no hi ha fotografia. "Són casos en què les imatges que havíem aconseguit inclouen terceres persones i no les volíem exposar", explica Skinner. Tampoc s'inclouen adreces.

"Abans solíem fer moltes sol·licituds de transparència, d'acord amb la Llei de Llibertat d’Informació, per obtenir dades sobre una detenció i, possiblement, veure qui era l’agent que l'havia practicat. Ara ja no comparteixen el nom dels agents de l’ICE, en part perquè han vist el que fem", afirma Skinner. Recentment, l'administració Trump ha estat pressionant les tecnològiques per eliminar aplicacions creades per alertar de la presència d'agents ICE per evitar-los.

Campanyes de resistència contra Trump

El projecte neix com una de les moltes campanyes de resistència davant l'ofensiva de terror que Trump està desplegant a través dels serveis d'immigració. La sensació d'inseguretat no només ha augmentat per a les persones sense papers, sinó per a qualsevol persona que no sigui blanca. Una sentència recent del Tribunal Suprem autoritza els agents a practicar detencions per perfil racial i una investigació recent de ProPublica mostra com fins a 170 ciutadans estatunidencs han estat detinguts i sotmesos a maltractaments per part d'ICE.

"El que fa l'ICE no té res a veure amb migrants. És el color de la pell. Els migrants no són els únics que viuen amb por, sinó totes aquelles persones que simplement han nascut amb un to de pell una mica més fosc que el dels seus veïns", denuncia Skinner. "Aquesta cultura de la por és la que Trump ha instaurat i és responsabilitat seva. I quan acabi el seu mandat, si algun país vol portar l’administració Trump als tribunals, jo tindré més noms per facilitar", exposa l'activista, que fa un paral·lelisme amb el mal banal dels funcionaris del nazisme que s'excusaven sota l'argument que només complien ordres. "Aquest cop sí que hi ha gent que està apuntant qui són els nazis dins dels EUA", sentencia.

Més enllà de retre comptes en un futur, Skinner assegura que l'altre objectiu és fer que els agents pleguin. Segons l'activista, si volen anar amb la cara tapada, és perquè en el fons saben que el que fan no serà ben rebut pels seus veïns. Skinner assegura que des que va iniciar el projecte ja l'han contactat dos agents dient que han abandonat. "A canvi, els eliminem de la web", diu. El departament de Seguretat Nacional no ha confirmat aquestes renúncies.

Crítiques del govern

L'administració Trump ha titllat el projecte com una campanya d'assenyalament públic amb l'objectiu d'intimidar. Skinner es defensa dient que la web no publica adreces: "Si algú volgués atacar un agent d'ICE no vindria a la meva web". I afegeix: "Aquestes persones que diuen això són les mateixes que han dit obertament que l'ICE hauria de tenir una intel·ligència artificial per seguir i identificar americans. És bastant hipòcrita voler que s'identifiqui qualsevol americà a excepció que es tracti d'un agent d'ICE".

Al Congrés la senadora republicana de Tennessee, Marsha Blackburn, ha introduït aquest mes un projecte de llei per tancar la web de Skinner. La legisladora diu que vol mantenir en secret la identitat dels de l'ICE per raons de seguretat, i per això vol fer il·legal la publicació del nom d'un agent federal amb la intenció d'obstruir les seves operacions. A la primavera la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, ja va amenaçar amb represàlies a tot ciutadà estatunidenc que publiqués la identitat d'un agent. Skinner diu que arran d'això va iniciar el projecte: "Vaig dir a internet: «Ei, americans, jo no soc a Amèrica, així que envieu-m’ho a mi i jo ho faré públic»".

"He estat esperant que pugui haver-hi represàlies legals contra mi, però crec que encara no ha passat perquè no hi ha cap circuit legal per fer-ho. No hem violat cap llei", diu l'activista. Tot i això, creu que aquest és l'objectiu de la llei que impulsa la senadora de Tennessee: "Serà llavors quan crec que poden passar als atacs legals".