Netanyahu diu a Trump que l'ha proposat per al premi Nobel de la pau

WashingtonEl malestar que va expressar Donald Trump amb Benjamin Netanyahu fa dues setmanes s'havia esfumat a la taula de la Sala Blava on els dos dirigents i les seves respectives delegacions s'han assegut aquest dilluns al vespre per sopar i parlar del futur del Pròxim Orient. El bombardeig dels Estats Units contra l'Iran ha inflat encara més l'ego del primer ministre israelià, que ha visitat Washington per tercera vegada des que Trump va tornar al poder, més que cap altre dirigent estranger. Netanyahu confia que amb el republicà a la Casa Blanca podrà executar els seus plans de neteja ètnica, però abans d'entrar en els detalls ha volgut penjar-se la medalla de l'atac contra les instal·lacions nuclears iranianes.

Amb Trump, tot sembla estar tan encarrilat per a Netanyahu que ha fet saber al president que l'ha proposat per al premi Nobel de la pau. "Vull presentar-te, president, la carta que vaig enviar al Comitè del Premi Nobel, proposant-te com a candidat al premi de la pau, que és ben merescut", ha dit el dirigent israelià atansant-li la carta, que Trump ha rebut amb un "wow". Des de fa temps que Trump ha expressat en públic que creu que es mereix el Nobel de la pau i, fins i tot, s'ha arribat a queixar per no haver-lo rebut.

El gest té un simbolisme especial si es té en compte que es tracta de la primera vegada que els dos dirigents es veuen cara a cara després que Washington ataqués els aiatol·làs amb el lema de "la pau a través de la força". Netanyahu també ha emfasitzar que l'atac a l'Iran és una prova de l'aliança amb Washington i la seva col·laboració amb el president. "Crec que l’associació entre Israel i els Estats Units, l’associació entre el president Trump i jo, va produir una victòria històrica. Va unir les grans capacitats dels Estats Units amb les grans capacitats d’Israel, l’exèrcit d’Israel, els pilots d’Israel, els soldats d’Israel i el Messies", ha valorat Netanyahu.

Per no quedar-se enrere, Trump ha comparat la seva decisió de bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes amb la de l'expresident Harry Truman de llançar la bomba atòmica sobre el Japó durant la Segona Guerra Mundial. “Si retrocedim molt enrere, això va recordar a la gent un altre esdeveniment concret”, ha dit. “I ara la foto de Harry Truman és al vestíbul, en un bon lloc, al vestíbul on hauria d’haver estat sempre, però allò va aturar molta guerra, i això també ha aturat molta guerra”.

Condicions per a l'alto el foc

Abans de tornar a la Casa Blanca, Trump va assegurar durant la campanya que posaria fi a la guerra d'Ucraïna en 24 hores i portaria la pau al Pròxim Orient. Quasi mig any després de ser investit, res d'això ha passat. Al contrari. Netanyahu s'ha tornat a reunir amb el president després de negociacions indirectes per part d'Egipte, Qatar i els EUA per aconseguir un alto el foc a Gaza. La setmana passada Hamàs va respondre positivament a la proposta d'una treva de 60 dies a la Franja a canvi de lliurar els últims ostatges que encara reté, vius o morts. Aquest dilluns, el primer ministre israelià ha deixat clar que volia un acord de pau per posar fi a la guerra amb Hamàs que no inclogués un estat palestí.

“Arribarem a un acord de pau amb els nostres veïns palestins, aquells que no volen destruir-nos -ha dit- i arribarem a un acord de pau en què la nostra seguretat, el poder sobirà en matèria de seguretat, sempre romangui a les nostres mans. Ara la gent dirà: ‘No és un estat complet, no és un estat. No és això’. No ens importa”. L'afirmació de Netanyahu ha vingut de la mà de Trump, que s'ha volgut desentendre de la pregunta que li ha fet un periodista sobre la solució dels dos estats.

A més de vetar la creació d'un estat palestí, Netanyahu ha tornat a repetir l'eufemisme de la "llibertat d'elecció" per defensar els seus plans de neteja ètnica a Gaza: “Es diu lliure elecció. Ja sabeu, si la gent vol quedar-se, pot quedar-se, però si volen marxar-ne, haurien de poder marxar-ne”. Durant la primera trobada al febrer, Trump ja va deixar clar que donava suport a aquesta idea i que pretenia convertir la Franja en la nova "Riviera" del Pròxim Orient. Des de llavors ha estat pressionant els països veïns, especialment Egipte i Jordània, perquè acullin l'èxode palestí.

“Estem treballant molt estretament amb els Estats Units per trobar països que vulguin fer realitat allò que sempre diuen: que volen donar un futur millor als palestins. Crec que estem a prop de trobar diversos països", ha dit Netanyahu. Mentre que el president ha reafirmat les seves declaracions: “Hem tingut una gran cooperació dels països de l’entorn... una gran cooperació de cadascun d’ells. Així que passarà alguna cosa bona”. Des de Tel-Aviv, aquest mateix dilluns, el ministre de Defensa, Israel Katz, ha anunciat que preveuen instal·lar un campament a les ruïnes de la ciutat de Rafah, al sud de Gaza, on obligarien a establir-se 600.000 gazians que, un cop dins, no podrien sortir-ne. Katz ha donat instruccions a l'exèrcit perquè ho tiri endavant, segons diversos mitjans israelians.