Les preguntes s'acumulen per als bombers de Los Angeles

Los AngelesL'alerta va arribar en majúscules, d'un color rosa intens i aclaparador: estigueu preparats per a una "TEMPESTA DE VENTS DESTRUCTIVA I QUE AMENAÇA LA VIDA!!!"

L'alerta feia referència a un seguit d'avisos emesos pel Servei Meteorològic Nacional sobre els poderosos vents de Santa Ana que estaven a punt de bufar al sud de Califòrnia, on feia mesos que no plovia. Els funcionaris de Los Angeles, una ciutat acostumada a condicions traïdores de cara a incendis, van recórrer a un manual d'instruccions ben gastat. La ciutat va desplegar prèviament nou camions en zones vulnerables i va convocar 90 bombers addicionals. El departament de bombers del comtat va traslladar 30 motors addicionals al camp i va cridar 100 bombers fora de servei. El Servei Forestal dels Estats Units va portar camions i unitats de suport, així com excavadores, helicòpters i avions. Tot preventivament.

Però dimarts a la tarda, cinc hores després que un incendi irrompés amb molta força al barri de Los Angeles de Pacific Palisades, a tocar de l'oceà, estava clar que els preparatius no serien suficients. Mentre les ràfegues de vent furibundes que s'acostaven a les 100 milles per hora, travessaven la ciutat i impulsaven pluges de brases que van encendre barris sencers, Anthony Marrone, el cap del departament dels bombers del comtat de Los Angeles, es va situar en un lloc de comandament a la vora de l'oceà Pacífic. Envoltat de la pols i la brutícia aixecada pel vent implacable, va fer una foto amb el seu telèfon i va contemplar el panorama de flames, fum i runa. El foc, va pensar, semblava imparable. Es movia "com un embut, com una autopista", va dir.

L'onada d'incendis que ha matat almenys 16 persones i ha destruït milers de cases han plantejat preguntes sobre si les desenes de departaments de bombers federals, estatals, provincials i municipals implicats en la resposta al foc d'aquesta setmana van desplegar prou recursos i fins a quin punt les eines modernes de lluita contra els incendis són efectives contra els macroincendis que s'han tornat cada cop més habituals a Califòrnia durant l'última dècada.

Els focs han estat, efectivament, excepcionals. Van passar poques hores des que el primer incendi, avivat pels vents de Santa Ana, comencés a evolucionar a Pacific Palisades. Un segon gran incendi va esclatar a Altadena, l'àrea no incorporada adjacent a Pasadena, que va destruir més de 5.000 estructures. Un tercer es va encendre a Sylmar, al nord, i un altre, l'endemà, a Hollywood Hills.

Marrone va reconèixer ràpidament que els 9.000 bombers de la regió no eren suficients per mantenir-se per davant dels incendis. "Ho estem fent el millor que podem, però no, no tenim prou personal de bombers –va dir en una conferència de premsa dimecres a la tarda–. El departament de bombers del comtat de Los Angeles estava preparat per a un o dos incendis importants, però no quatre". Els vents de força huracanada, la poca humitat i el paisatge sec van crear condicions inusualment perilloses. Marrone assegurava que el terreny sec i la concentració de cases, envoltades de boscos, també creaven un paisatge indefensable.

El vent, letal

"La pròxima vegada no faré res diferent perquè no sento que aquesta vegada hagi fet res malament", va dir Marrone en una entrevista. Els bombers de Los Angeles tenien una visió similar. "El cap dels bombers va fer tot el que va poder amb els recursos que tenia", va dir Patrick Leonard, cap de batalló del departament de Bombers de Los Angeles, en referència a la cap de bombers de la ciutat, Kristin Crowley.

La qüestió dels recursos gairebé segur que sorgirà en les pròximes setmanes a mesura que s'analitza la resposta al foc. El departament de bombers de Los Angeles feia anys que denunciava la falta de recursos. En una carta enviada als líders de la ciutat al desembre, Crowley es queixava que les retallades pressupostàries recents havien "limitat greument la capacitat del departament de preparar-se, entrenar-se i respondre a emergències a gran escala, inclosos els incendis forestals".

Però hi ha molts altres factors en joc. Els experts en incendis han advertit des de fa temps que el canvi climàtic i la construcció d'habitatges fora de les zones urbanes estan minvant la capacitat dels bombers per prevenir i contenir incendis. A mesura que els incendis han crescut en mida i complexitat, Califòrnia ha explorat la mitigació aprimant els boscos, fent les xarxes elèctriques més segures i impulsant mesures per reforçar la protecció de la llar. Però ha estat lluny de ser suficient, diuen.

Els incendis de Los Angeles també han plantejat la qüestió crítica de com els departaments poden lluitar contra tants inferns poderosos alhora. Lori Moore-Merrell, cap de l'Administració de Bombers dels Estats Units, que va volar aquesta setmana a Los Angeles, va assegurar que la resposta dels bombers havia estat la correcta. "El desplegament és el que havia de ser –va dir en una entrevista–. El problema és que aquest foc va ser molt intens, infernal. No hi ha cap cos de bombers al món que hi hagués pogut fer front".

Copyright by The New York Times