Trump amenaça amb crims de guerra a l'Iran: "Tota una civilització morirà aquesta nit"

WashingtonL'ultimàtum de Donald Trump de desfermar "l'infern" a l'Iran ha entrat en temps de descompte. Tot i que ja fa dies que els Estats Units bombardegen ponts i plantes elèctriques, el president ha redoblat les seves amenaces de cometre crims de guerra amb l'atac massiu a objectius civils. "Tota una civilització morirà aquesta nit, sense que es pugui recuperar. No vull que passi, però probablement passarà", ha escrit aquest dimarts en un missatge a Truth Social, en què ha assegurat que "47 anys d'extorsió, corrupció i mort finalment s'acabaran". Ho diu el president d'un país que fa 250 anys que existeix enfront de més de 2.000 anys de llegat persa.

"Potser pot passar alguna cosa revolucionàriament meravellosa. Ho descobrirem aquesta nit, un dels moments més importants de la llarga i complexa història del món", ha afegit. Aquest vespre a les 20 h (hora de Washington, les dues de la matinada a Catalunya) és el termini que el president estatunidenc ha marcat perquè l'Iran reobri l'estret d'Ormuz. Si no ho fa, assegura que atacarà totes les infraestructures del país. Les autoritats iranianes han denunciat haver patit atacs simultanis en ponts, centrals elèctriques i estacions de tren.

Les esperances per redreçar la situació abans que el comptador arribi a zero s'aprimen. Com a resposta a la nova pujada de to del president, el règim ha aturat tots els contactes diplomàtics oficials amb els EUA, segons ha revelat el Wall Street Journal. Així i tot, els països mediadors, com el Pakistan, encara segueixen treballant a contrarellotge. Fonts estatunidenques expliquen a Axios que s'està avançant per arribar en les negociacions, tot i que encara queda un llarg camí. Dilluns, Trump va desestimar la proposta d'un alto el foc de 45 dies presentada pels països mediadors.

Les especulacions sobre què significarà aquesta amenaça de destruir una civilització sencera s'han vist alimentades per la mateixa administració Trump. El vicepresident JD Vance, des d'un acte a Hongria, recordava als iranians que "han de saber [els iranians] que teníem moltes eines i que encara no hem decidit quina emprarem". En paral·lel, la Casa Blanca ha desmentit públicament que aquestes "eines" impliquin cap mena d'ús d'armes nuclears. En la seva compareixença és destacable com Vance deia al règim que "el que volem és un món on el petroli i el gas flueixen lliurement, on la gent pot pagar posar la calefacció o l'aire condicionat a casa seva[...]". Abans que Washington i Tel-Aviv bombardegessin el 28 de febrer Teheran, aquest món que ara reclama el republicà ja existia.

Preocupació entre els comandaments militars

Tot i que Trump no serà el primer president estatunidenc que cometi crims de guerra, sí que és el primer que s'ha mostrat explícitament obert a fer-ho. Ahir, en la roda de premsa grandiloqüent per narrar el rescat del pilot estatunidenc, el president va reconèixer que no el preocupa "en absolut" cometre crims de guerra, si passat el termini que ell ha imposat, el règim dels aiatol·làs no ha arribat a un acord amb els EUA i ha reobert l'estret d'Ormuz. Atacar infraestructures d'ús civil és considerat un crim de guerra segons la Convenció de Ginebra. Internament, els experts legals del Pentàgon ja estan buscant nous objectius que puguin justificar que també tenen un ús militar per intentar cobrir-se les espatlles, segons revela Politico. Però la preocupació dels generals no sembla ser la mateixa que la de Trump.

Les reiterades amenaces del republicà dels darrers dies amb una clara voluntat i consciència d'infligir dany a la població civil són difícils d'eludir. Ahir Trump afirmava també que els iranians estarien "disposats a patir" l'infern amb el qual els ha amenaçat si això finalment els assegura la llibertat. Prèviament, via Truth Social, el republicà també havia insistit que els EUA colpejarien "cadascuna de les centrals elèctriques del país" i que també farien "volar pels aires" les plantes dessalinitzadores. Aquestes infraestructures són vitals per garantir aigua als més de 90 milions de persones que viuen al país, i destruir-les comportaria un enorme càstig col·lectiu.

"Aquestes declaracions retòriques —si es duguessin a terme— equivaldrien als crims de guerra més greus, i per tant les declaracions del president situen els membres del govern en una situació profundament difícil", escrivien ahir dues exoficials del Cos Jurídic de l’Exèrcit (JAG), Margaret Donovan i Rachel Van Landingham, al lloc web Just Security. Els crims de guerra no només recaurien en el comandant en cap, és a dir Trump, sinó també sobre tots els membres de la cadena de comandament que contribueixin a executar-los. Des dels judicis de Nuremberg, obeir ordres ja no és excusa per deslliurar-se de la responsabilitat.

El rosari de publicacions i declaracions gravades són prou explícites per demostrar intencionalitat de càstig, segon exposen els exoficials del JAG. Tant l'afirmació de Trump de retornar l'Iran a "l'Edat de Pedra", com la del secretari de Defensa, Pete Hegseth, de no "donar quarter, ni mostrar clemència" no només són "clarament il·legals", sinó que també representen una ruptura dels principis morals i legals que pel qual el personal militar ha estat "entrenat a seguir al llarg de tota la seva carrera".