Trump amenaça amb invocar la llei d'insurrecció a Minneapolis

WashingtonEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat d'invocar la llei d'insurrecció a Minneapolis, després que un agent federal disparés contra una persona aquest dimecres al vespre. La norma és un poder d'emergència que permetria al mandatari enviar soldats en actiu –no només Guàrdia Nacional, que són reservistes– per restablir l'ordre públic en casos excepcionals. "Si els polítics corruptes de Minnesota no obeeixen la llei i no aturen els agitadors professionals i els insurrectes d’atacar els patriotes de l’ICE, que només intenten fer la seva feina, invocaré la llei d'insurrecció", ha escrit aquest dijous Trump a Truth Social.

Des de l'assassinat de Renee Nicole Good a mans d'un agent de l'ICE, el setge de l'administració no ha fet més que augmentar a Minneapolis. La mort d'aquesta mare de 37 anys durant les macrobatudes del cos d'antiimmigració enmig de l'operació Metro Surge ha provocat una onada d'indignació a la ciutat, on cada dia els veïns protesten en contra del desplegament dels agents federals i l'escalada de violència. L'administració, que ha defensat i justificat l'actuació de l'agent que va matar Good en lloc d'intentar desescalar la tensió, va decidir enviar 1.000 agents més de l'ICE a la ciutat. Igual que va fer amb Los Angeles, Trump busca augmentar la sensació de caos i violència per poder justificar accions més agressives contra la població.

Trump ha amenaçat en diverses ocasions amb aplicar la llei d'insurrecció. Durant les protestes del mes de juny passat a Los Angeles contra les agressives batudes d'immigració de l'ICE, el mandatari també va temptejar la possibilitat. Tot i que al final no va arribar a invocar-la, el president va acabar enviant uns 4.000 Guàrdies Nacionals i 700 marines a la ciutat.

Normalment, la llei d'insurrecció s’ha invocat després que el governador d’un estat sol·licités ajuda al govern federal, tot i que també hi ha alguns punts de la norma que permeten al president utilitzar-la fins i tot contra la voluntat de l’estat. L’última vegada que es va veure un episodi així va ser a finals dels anys cinquanta, durant el moviment pels drets civils, quan alguns estats del sud es van resistir a posar fi a la segregació escolar, tal com havien ordenat els tribunals.

Nou tiroteig de l'ICE

Dimecres a la nit, el departament de Seguretat Nacional (DHS) informava que un altre agent federal havia disparat contar un immigrant durant les batudes a la ciutat. Identificaven la persona com un home de Veneçuela que estava il·legalment al país i que havia estat identificat durant "un control de trànsit". Segons la versió oficial l'home va intentar resistir-se a la detenció i mentre els agents bregaven per arrestar-lo dues persones van aparèixer i, juntament amb l'individu, van atacar l'agent amb una pala per netejar la neu i el pal d'una escoba. És aquí quan, segons el DHS, l'oficial hauria obert foc. Un cop més l'argument que dona el govern és que ho feia en defensa pròpia.

L’agent i l’home que va rebre el tret estan a l’hospital i les altres dues persones acusades d'intentar atacar l'oficial estan sota custòdia.

El tiroteig, poc després d'una setmana de l'assassinat de Good, va escalfar encara més l'ambient entre els veïns desencadenant noves protestes als carrers.

El cap de policia de Minneapolis, Brian O’Hara, va dir als periodistes en una conferència de premsa a última hora de la nit que l'FBI i les autoritats de Minnesota estaven recollint proves al lloc dels fets. Juntament amb O'Hara també va comparèixer l'alcalde de la ciutat, Jacob Frey, que va qualificar l’augment d’operatius de l’ICE com una invasió i va dir que havia vist “una conducta de l’ICE que és repugnant i intolerable”. “No podem estar en un lloc ara mateix als Estats Units on tinguem dues entitats governamentals que literalment s’estan enfrontant entre si”, va dir Frey.