Trump dona 15 dies a l'Iran per arribar a un acord sota amenaça d'atac
La flota desplegada a Ormuz i altres posicions de la regió ja està llesta per a un possible bombardeig contra posicions dels aiatol·làs
Washington / BarcelonaReunit a Washington amb la seva Junta de Pau per a Gaza, Donald Trump ha tornat a amenaçar l'Iran. "No poden continuar amenaçant l’estabilitat de tota la regió i han d’arribar a un acord [sobre el programa nuclear]. Si això no passa, hi haurà conseqüències greus", ha advertit a Teheran el president. I ha afegit: "Probablement ho descobrireu en els pròxims 10 dies". El mandatari ha llançat el críptic avís amb tota la flota de la marina estatunidenca ja llesta a l'estret d'Ormuz per llançar un possible atac contra el règim dels aiatol·làs. Poc després, a bord de l'Air Force One rumb a Geòrgia, el republicà ampliava el termini a 15 dies com a "temps màxim". “Aconseguirem un acord d’una manera o d’una altra", ha dit als periodistes.
La flota és molt similar a la que va fer servir el Pentàgon per assetjar Veneçuela abans d'intervenir-hi militarment. La majoria dels vaixells, inclòs el portaavions USS Abraham Lincoln, ja estan en posició de llançar un atac contra el règim dels aiatol·làs. El Gerald Ford, un dels altres portaavions més grans que tenen els EUA, navega cap a la regió després d'abandonar les aigües del Carib, on va participar en el segrest de Nicolás Maduro. "Hem de fer alguna cosa amb l'Iran: no poden tenir armes nuclears. És molt senzill. No pots tenir pau al Pròxim Orient si ells tenen armes nuclears", ha defensat el president. Dos dies abans, el seu enviat especial, Steve Witkoff, i el seu gendre Jared Kushner s'havien reunit a Ginebra amb els iranians. A la sortida de la trobada els aiatol·làs van assegurar que s'havia arribat a una entesa general, però que quedaven molts serrells per tancar.
La inconcreció de les converses de Ginebra sembla que hauria impacientat la Casa Blanca, ja que ahir, en la roda de premsa diària, la portaveu Karoline Leavitt apuntava que hi ha "moltes raons i arguments per a un atac contra l'Iran", tot i que ha assegurat que la diplomàcia encara és la primera opció del president estatunidenc. De fet, en els últims dies la mateixa Casa Blanca s'havia mostrat optimista amb les converses, i Trump havia arribat a dir que anaven "molt bé".
Gir de guió
El gir retòric i militar de Trump és significatiu respecte a la setmana passada. El president estatunidenc va fer notar la seva voluntat d'apostar per la via negociadora després de reunir-se amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. El sionista s'havia presentat d'urgència a Washington per intentar que el seu soci recuperés l'opció d'un possible atac contra el règim dels aiatol·làs, l'existència del qual considera una amenaça existencial per a l'estat israelià. Semblava que no havia obtingut el seu objectiu, ja que a la sortida Trump va escriure a Truth Social que havia fet saber a Netanyahu que la via diplomàtica serà la seva "preferència, si és possible".
En la seva visita, Netanyahu també es volia assegurar que Trump no s'oblidés dels interessos d'Israel. A Tel-Aviv no només li preocupa el programa nuclear iranià, sinó també els míssils balístics que està desenvolupant. En aquest aspecte sembla que Netanyahu sí que se n'hauria sortit perquè ara Washington no es conforma només amb la qüestió nuclear, sinó que també vol frenar el programa de míssils balístics i, fins i tot, propiciar un canvi de règim. Trump així ho va fer notar el cap de setmana passat quan va dir que "el millor que podria passar" a l'Iran seria un canvi de règim i acabar amb la República Islàmica creada el 1979. El líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha rebutjat abandonar el poder i el règim també descarta negociar la carpeta dels míssils balístics.
Mentre de cara a la galeria Trump deia a Netanyahu que volia seguir negociant, el Pentàgon ja estava aixecant les amarres del portaavions Gerald Ford per enviar-lo cap a les aigües del mar d'Aràbia. Durant els darrers dies les dades de seguiment de vol mostren desenes d'avions de combat, inclosos caces F-16, mobilitzats cap a la zona.
Durant els dies vinents, el Pentàgon anirà traslladant temporalment part del seu personal fora de la regió del Pròxim Orient, principalment cap a Europa i els EUA, com a mesura preventiva davant de possibles accions o contraatacs iranians, segons han explicat els funcionaris citats per la CBS. Ara bé, es tracta d'un moviment habitual en moments de tensió militar. No implica necessàriament que l'atac hagi de ser imminent, però és una prova més que la possibilitat d'una intervenció és real.