Trump exhibeix el seu control sobre el legislatiu amb la nova llei fiscal
L'aprovació del megaprojecte és l'última mostra de com el president està esquerdant amb èxit els límits del seu poder
WashingtonDonald Trump volia tenir sobre la taula el controvertit projecte de llei fiscal el 4 de juliol, el Dia de la Independència, per signar-lo i, un cop més, s'ha sortit amb la seva. És una nova mostra del seu control sobre l'ajustada majoria republicana del Congrés, que li ha permès aprovar una llei que no agradava ni als falcons fiscals ni als legisladors dels estats rurals, on els seus votants patiran més les conseqüències de les grans retallades al programa de salut Medicaid. Trump ha signat aquest divendres el projecte per convertir en llei l'anomenada Big Beautfiul Bill,que augmentarà el deute públic en més de 3,3 bilions de dòlars. Una evidència més de fins on Trump, en tan sols cinc mesos i escaig de mandat, ha estat capaç d'esquerdar els límits institucionals del seu poder.
La pressió que ha estat aplicant al sistema tot aquest temps s'ha condensat en poc més de dues setmanes en fites sense precedents: Trump va bombardejar l'Iran, ignorant les veus crítiques de les bases i mostrant un control absolut sobre el Pentàgon, i després va veure com el Tribunal Suprem limitava el poder dels jutges federals per bloquejar les seves ordres executives.
Tot plegat, mentre els membres de l'OTAN s'agenollaven davant la seva exigència del 5% en defensa –que a més el republicà vol que sigui comprant armes estatunidenques– i el secretari general de l'Aliança, Mark Rutte, li deia "papi". I ara, les ínfules de rei s'han vist encara més reforçades fent passar per l'embut una llei que a principis de setmana havia quedat encallada al Senat i no estava tan clar que es pogués aprovar abans del 4 de juliol.
Trump celebrava tot això des dels jardins de la Casa Blanca poc abans de signar la seva Big Beatufiul Bill, per sobre d'on ha fet volar dos bombarders B-2, com els que es van utilitzar per atacar les instal·lacions nuclears iranianes. "El món torna a respectar-nos. Quan vam tractar el tema de la despesa a l’OTAN, aquells líders van venir cap a mi i em van dir: "Saps què? Anirem a un nou nivell de despesa perquè vostè ho demana, senyor." No li parlaven així al vostre anterior president, ja us ho dic, no es gastaven ni un cèntim. No gastaven res", s'ha vantat el mandatari. Així mateix, ha insistit el president que la seva norma - que va superar el Congrés per la mínima- és "la més popular" que es recorda. "La gent és feliç ara", ha afirmat.
El pla fiscal es va aprovar a la Cambra de Representants amb 218 vots a favor i 214 vots en contra, després que dimarts passés al Senat, gràcies al vot de desempat del vicepresident J.D. Vance. En la sessió final, els republicans només podien permetre's tres baixes entre les seves files i, finalment, només dos congressistes s'han desmarcat de la línia del partit.
Republicans en contra
“Vaig votar que no al pas final perquè això augmentarà significativament els dèficits pressupostaris dels EUA a curt termini i afectarà negativament tots els nord-americans a causa de la inflació sostinguda i els alts tipus d’interès”, va publicar dijous a les xarxes socials el representant Thomas Massie, republicà de Kentucky i un dels principals opositors a la legislació. Trump i el seu equip ja treballen per fer-lo fora.
No estava tan clar que el text s'acabés aprovant, ja que la Cambra havia donat llum verda inicialment a un projecte que preveia 2,4 bilions de dòlars de deute i la cambra alta li havia retornat una nova versió que el disparava a 3,3 bilions. Per fer-ho possible, Trump va estar-se tota la setmana a Washington pressionant als legisladors díscols perquè fessin avançar la llei.
Qui també va jugar un paper clau per convèncer les files republicanes va ser Russell Vought, l'actual cap de l'Oficina de Pressupost de la Casa Blanca i un dels arquitectes del Project 2025. Vought va ser el cervell a l'ombra del Departament d'Eficiència Governamental (DOGE, en les sigles en anglès) que liderava Elon Musk i ara que ja no hi és n'agafarà les regnes.
Purga del funcionariat
L'aprovació de l'actual pla fiscal que dispara la despesa pública demostra com, en el fons, la funció del DOGE no era retallar la despesa pública suposadament innecessària, sinó una eina per purgar el funcionariat. Ja ho explicava Vought al seu capítol del Project 2025 on analitzava com el president podia utilitzar les ordres executives i altres eines per treure's del mig els frens institucionals. Per exemple, funcionaris de carrera i llarg recorregut que no estiguessin disposats a acatar ordres.
Més enllà d'estendre les rebaixes fiscals del 2017, amb un cost total d'uns 4,5 bilions de dòlars, Trump també augmentarà el pressupost per a la gestió de la frontera i l'exèrcit. De fet, es destinaran més de 30.000 milions de dòlars només al Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) per contractar més agents, pagar despeses de transport i mantenir els centres de detenció.
La injecció es produeix en un moment en què els agents d'immigració cada cop duen a terme batudes més agressives i arbitràries contra la població migrant –la ciutat de Los Angeles s'ha convertit en el principal escenari– i just quan els edificis per retenir-hi les persones migrants estan al límit de la seva capacitat.
El revers de tot això és que més d'11 milions d'estatunidencs es quedaran sense cobertura mèdica el 2034 gràcies a la nova llei del president, que talla aproximadament un bilió de dòlars del Medicaid i redueix l'ajuda alimentària per als més vulnerables.