Allau de decrets de Trump: surt de l'Acord de París (per segon cop) i perdona l'assalt al Capitoli

WashingtonUn cop de puny sobre la taula per deixar clar qui manarà -i per a qui manarà- els pròxims quatre anys. El president Donald Trump ha signat una allau de decrets després de jurar el càrrec per dinamitar el llegat de l'administració de Joe Biden: mesures contra l'agenda verda, la immigració i el col·lectiu LGTBIQ+. A l'escenari del Capital One Arena, l'estadi des d'on els seus seguidors han vist la presa de possessió, el president s'ha fet instal·lar una taula i una cadira per firmar davant seu les primeres ordres executives.

El republicà ha signat una a una les ordres que el seu secretari personal, Will Scharf, llegia per megafonia. “El primer punt que el president Trump signa és la revocació de 78 accions executives de l’era Biden, ordres executives, memoràndums presidencials i decrets”, deia Scharf. “Gràcies”, li responia Trump amb un somriure. Un moviment de canell i el president alçava el document a l’aire perquè el públic pogués veure la seva firma estampada. Embogit, l'estadi corejava "U-S-A" i els crits de "fight, fight, fight" que el republicà va encunyar després de sobreviure a l'atemptat de Butler.

En total, en aquesta primera ronda n'ha firmat vuit: una ordre que impedeix emetre més regulacions fins que Trump tingui ple control del govern; una altra que congela les contractacions federals, excepte en casos militars o essencials; la fi del teletreball per als funcionaris; una directiva perquè cada departament abordi l'augment del cost de la vida; dues ordres sobre la sortida de l'Acord Climàtic de París (per segon cop); i posar fi a la "utilització del govern com a arma contra els adversaris polítics de l'administració anterior".

Després, el president ha sortit de l'estadi per anar a la Casa Blanca, on ha continuat signant un munt d'ordres executives. El republicà ha començat a estampar la seva firma en decrets que havia anunciat en campanya, com l'indult per a 1.600 condemnats que, atiats per ell, van participar en l'assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021 per paralitzar la investidura de Biden. D'un cop ha aprovat la declaració d"emergència energètica", d'"emergència nacional" a la frontera amb Mèxic, la classificació dels càrtels com a grups terroristes, la revocació de la ciutadania automàtica per a qualsevol persona nascuda als Estats Units, la "protecció de les dones davant la ideologia transgènere" i la pròrroga de la prohibició de TikTok. També ha aprovat sortir de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Moltes d'aquests ordres segurament seran recorregudes.

Entre firma i firma, el president ha anunciat que pretén imposar aranzels del 25% als productes importats del Canadà i Mèxic a partir de l’1 de febrer i ha expressat dubtes sobre l'alto el foc a Gaza: "No confio en l'alto el foc a Gaza".

La sortida de l'Acord de París i de l'OMS són un doble missatge en clau externa i interna. És el retorn de l'America first amb un Trump que vol deixar enrere el paper dels Estats Units com a potència hegemònica. Trump ja va abandonar l'Acord de París el 2017 i ara hi torna com una mostra més de la voluntat d'esborrar el paquet climàtic engegat pel seu predecessor. "Drill, baby, drill" (perforarem i perforarem"), ha dit a la investidura per destacar la seva aposta pel retorn als combustibles fòssils. Casualment, la sortida dels Estats Units de l'acord climàtic va suposar la primera desavinença entre el president i Elon Musk, propietari de la companyia de cotxes elèctrics Tesla i ara gran aliat seu.

Que els Estats Units abandonin l'OMS no és una gran sorpresa, tenint en compte que Trump va suggerir tractar la covid-19 amb injeccions de lleixiu. A més, un dels seus principals adversaris és el metge Anthony Fauci per la seva gestió de la pandèmia, al qual Biden abans de marxar va protegir amb un indult anticipat. El nou titular de Salut és l'antivacunes Robert F. Kennedy Jr.

Emergència nacional a la frontera

La sèrie de decrets que el republicà ha firmat en matèria migratòria són la base del seu pla de deportacions massives. I alguns no els podrà aplicar fàcilment. El més evident és la mesura que vol posar fi al dret a la ciutadania per haver nascut en territori nord-americà. El president no pot modificar la naturalesa de la ciutadania nord-americana perquè està regulada per la Constitució, concretament per l’esmena 14, que estableix que “totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units són ciutadanes”. Hi ha dos possibles recorreguts per a aquesta ordre i tots dos són igual de llargs: o es puja fins al Tribunal Suprem o bé Trump haurà de modificar la Constitució, cosa que requereix una supermajoria que no té al Congrés.

La declaració de l’emergència nacional a la frontera sud permet a Trump ordenar el desplegament de l'exèrcit per dur a terme les deportacions. És una mesura que ja va intentar executar en l'anterior mandat, però que va topar amb l’oposició del Congrés, cosa que va derivar en un conflicte constitucional. Aquesta vegada, el discurs xenòfob del republicà ha arrelat més en la societat nord-americana.

A mitjans de gener, la Cambra de Representants i el Senat van avançar un projecte de llei per deportar persones indocumentades que hagin estat acusades o condemnades per delictes menors. L’esborrany, que amenaça d'incentivar les detencions per perfil racial, no només va passar la ronda de votacions amb el suport dels republicans, sinó també amb l’adhesió d’alguns congressistes demòcrates. Per tant, caldrà veure quina serà la reacció del legislatiu davant la declaració d'una suposada emergència a la frontera amb Mèxic. Trump necessita un motiu de pes raonable per justificar la decisió. Les arribades a la frontera han caigut en picat els darrers mesos del govern Biden.

Mentrestant, la web del CBP ONE, la pàgina per demanar cita per sol·licitar asil, ha deixat de funcionar i ha informat que “les cites existents s'han cancel·lat”. És el programa d’immigració establert per l’expresident perquè els sol·licitants d’asil concertessin una cita amb els serveis d’immigració nord-americans en comptes de creuar la frontera il·legalment per demanar-lo. Era un dels pocs processos d’immigració legals i ordenats que hi havia: Trump l'ha fulminat. Poc després ha dit, des del Despatx Oval: "Necessitem gent perquè tindrem un munt de companyies que vindran a treballar aquí per evitar els aranzels".

Indults als assaltants al Capitoli

El president ha insistit a reescriure el 6 de gener del 2021 com una jornada “pacífica” en què els condemnats per l’assalt al Capitoli eren persones com una "àvia de 76 anys arrestada perquè mirava què passava aquell dia". No ha fet referència als membres del grup d'extrema dreta Proud Boys que van ser condemnats per estar en primera línia en els aldarulls. Els indults generals afecten 1.600 condemnats i s'han commutat les penes d’alguns altres. Entre els beneficiaris hi ha Enrique Tarrio, l’exlíder dels Proud Boys, a qui els fiscals van descriure com un extremista i combatent de carrer que va ajudar els seus companys de l’“exèrcit de Trump” a iniciar l’atac.

Només dos gèneres

Per poder encetar "l'època d'or", Trump primer necessita desfer-se de l'existència d'alguns dels membres de la societat nord-americana que no encaixen en els seus plans. En el seu discurs inaugural, el president ha promès forjar “una societat cega al color i basada en el mèrit". "A partir d’avui, la política oficial del govern dels Estats Units serà que només hi ha dos gèneres: masculí i femení”, ha etzibat. Un cop al Despatx Oval, ha signat una ordre executiva per “protegir les dones de la ideologia radical transgènere”. El republicà dona per començada la fase següent de la guerra cultural contra un dels col·lectius més marginalitzats.

Als Estats Units hi ha uns 1,3 milions d’adults que s’identifiquen com a transgènere, així com unes 300.000 persones més d’entre 13 i 17 anys, segons el Williams Institute de la UCLA. Trump ha promès eliminar la tercera casella dels documents oficials per deixar només l'opció de masculí o femení. El seu equip també ha anunciat la fi de les proteccions per a les persones trans a les presons federals i per als immigrants transgènere sota custòdia nord-americana.

Els col·lectius LGTBIQ+ fa temps que es preparaven per a aquest escenari i plantaran batalla als tribunals. Abans que Trump arribés al poder ja ho feien. La persecució de les persones trans és una realitat des de fa temps als estats més conservadors, com ara Tennessee i Oklahoma. A finals del 2024, el Tribunal Suprem va començar a escoltar els arguments inicials sobre la llei que prohibeix els tractaments d'afirmació de gènere per als menors trans. La sentència que dicti l'alt tribunal al juny serà clau per establir un precedent i determinar on hi ha els límits de l'ofensiva del nou govern.

La pròrroga de TikTok

El president també ha signat una ordre executiva per concedir la pròrroga a TikTok. Tot i això, no queda clar que el magnat ho tingui tan fàcil per aplicar la pròrroga o si realment té autoritat per establir-la un cop ja ha començat la prohibició.

La llei preveia la possibilitat d’aplicar una pròrroga de 90 dies una sola vegada, però per activar-la cal demostrar que la desvinculació de TikTok de la seva matriu xinesa, ByteDance, està en marxa. Entre altres coses, el president hauria de demostrar al Congrés que s’ha identificat una via per dur a terme la desinversió i presentar proves d’avenços significatius per executar-la. Ara per ara, Trump només ha demanat que la meitat de la plataforma sigui de propietat nord-americana.