Una investigació vincula Litvinenko amb l'MI6 i els serveis d'intel·ligència espanyols
Rússia està al darrere de la mort per enverinament amb poloni-210 radioactiu de l'exagent del KGB, segons han informat els advocats en una audiència prèvia a la investigació del cas
LondresRússia va participar en la mort per enverinament l'any 2006 de l'exespia del KGB Alexander Litvinenko, que podria haver col·laborat amb l'MI6 i la intel·ligència espanyola, segons han explicat a Londres aquest dijous dos advocats en una audiència prèvia a la investigació judicial del cas.
El lletrat Hugh Davies, assessor en el procés, ha anunciat que a partir de documents confidencials remesos pel govern britànic es pot establir "una presumpció a primera vista pel que fa a la culpabilitat de l'estat rus en la mort d'Alexander Litvinenko".
L'advocat ha considerat que ara per ara no hi ha evidències que suggereixin que les autoritats del Regne Unit estiguin involucrades en la mort de l'exagent, ni tampoc que no examinessin prou bé els riscos als quals s'enfrontava.
Segons Ben Emmerson, que representa en el procés la vídua de Litvinenko, Marina, l'exagent del KGB va treballar diversos anys amb l'MI6. L'agència d'intel·ligència britànica hauria demanat a Litvinenko, poc abans de ser enverinat amb poloni-210 radioactiu en un hotel de Londres, que col·laborés amb els serveis secrets espanyols per investigar l'activitat de la màfia russa, tal com Emmerson apuntava.
La investigació del cas, que durà a terme un jutge forense, començarà al maig del 2013, set anys després de la mort de Litvinenko, però aquest dijous i divendres se celebra a Londres una audiència preparatòria.
L'exagent del KGB, exiliat al Regne Unit des de l'any 2000, va morir el 2006, als 43 anys, pels efectes de la substància radioactiva poloni-210, després de prendre un te a l'Hotel Milennium de Londres, suposadament amb dos contactes del seu país, Andréi Lugovoy i Dimitri Kovtun. La fiscalia considera Lugovoy, ara diputat a Rússia, el principal sospitós de la mort de Litvinenko, tot i que les autoritats russes han rebutjat la seva extradició al Regne Unit per ser interrogat.
Davies ha descartat que existeixin proves que apuntin cap a la participació d'altres persones o grups en la mort de l'espia, i ha subratllat que la investigació intenta aclarir els vincles entre partits polítics russos, el crim organitzat i el tràfic d'ames. Neil Garnham, l'advocat que representa el ministeri de l'Interior britànic, ha dit que no pot "confirmar ni desmentir" que Litvinenko treballés per als serveis secrets del Regne Unit.
A partir del pròxim 1 de maig es desenvoluparà al Tribunal Superior de Londres la investigació judicial del cas, a càrrec del magistrat Robert Owen.
Després de la visita d'aquest dijous a Londres, Marina Litvinenko s'ha mostrat satisfeta amb el fet que la investigació consideri la implicació de Rússia en la mort del seu marit: "Hem dit això desenes de vegades, però és la primera vegada que la qüestió surt a la llum en un tribunal", ha afirmat la vídua.
En una carta pòstuma, Litvinenko acusa el Kremlin d'estar darrere el seu assassinat per haver acusat els serveis secrets russos de causar una sèrie d'explosions en un edifici de Moscou l'any 1999 per ajudar Vladímir Putin a arribar a la presidència de Rússia.
