Alemanya diu que retornarà el 80% dels refugiats sirians en els pròxims tres anys

BerlínEl govern alemany ha desplegat aquest dilluns la catifa vermella a Berlín per rebre el controvertit president sirià, Ahmed al- Sharaa, un any i tres mesos després de la caiguda del règim de Baixar al-Assad a finals del 2024. Mentre Al-Sharaa buscava amb aquesta visita atreure inversions alemanyes i més reconeixement polític internacional, el canceller alemany, Friedrich Merz, volia aprofitar la trobada per pressionar Damasc perquè faciliti la repatriació accelerada dels refugiats sirians que viuen a Alemanya. I Merz ha anat al gra amb els seus desitjos: el canceller ha demanat que el 80% dels més de 900.000 sirians que viuen actualment a Alemanya tornin en un termini de tres anys al seu país d’origen, una dècada després de la crisi migratòria del 2015.

“Un any després de la fi de la guerra, les condicions generals a Síria han millorat de manera fonamental”, ha assegurat el canceller en una roda de premsa conjunta amb Al-Sharaa a la Cancelleria. Els desitjos de Merz contradiuen el ministeri alemany d’Afers Exteriors, que ha qualificat la situació de seguretat a Síria com a “inestable”, una anàlisi que comparteixen diverses organitzacions internacionals.

Merz ha anunciat la posada en marxa d’“un grup de treball conjunt” per impulsar i coordinar el retorn dels refugiats sirians. Berlín vol promoure programes de retorn voluntari i facilitar les deportacions, per exemple, de delinqüents. El canceller, d’altra banda, ha elogiat aquells sirians que s’han integrat bé a Alemanya, entre els quals va destacar metges i enginyers. Sobre aquest programa, Alemanya, i també l'executiu de Damasc, confia que els sirians repatriats, amb l’experiència laboral adquirida a Alemanya, tinguin un paper important en la reconstrucció de Síria. Amb el seu domini de l’alemany, també poden servir de pont entre els dos països, han volgut destacar els dos mandataris.

L'èxode sirià a Alemanya continua sent avui dia un tema espinós a Berlín. La decisió de l’excancellera conservadora Angela Merkel d’obrir en plena crisi migratòria les portes d’Alemanya a 1,3 milions de refugiats sirians va dividir el país i va donar ales a l’extrema dreta. El partit ultra Alternativa per a Alemanya (AfD) es va fundar el 2013 com un partit populista antieuro, però va veure en la qüestió migratòria un filó electoral i el va aprofitar per sumar vots. El 2025, l'AfD tenia un 3% d’intenció de vot; avui és el segon partit més votat a Alemanya i el principal partit de l’oposició.

Tot i ser del mateix partit polític, Merz ha estat molt crític amb la política de portes obertes de Merkel als refugiats sirians. El canceller, al capdavant des del maig del 2025 d’una coalició entre conservadors i socialdemòcrates, és conscient que la qüestió de la migració preocupa els alemanys i pot ser explotada per l’extrema dreta de cara a les eleccions regionals del setembre.

Després de la “promesa” de Merz del retorn del 80% dels refugiats sirians que viuen a Alemanya al seu país, la líder ultradretana Alice Weidel va exigir “de manera immediata una moratòria de naturalització per als ciutadans sirians i els primers vols de deportació”. Molts refugiats sirians han refet la seva vida a Alemanya i no tenen intenció de tornar. Al voltant de 83.000 ciutadans sirians van obtenir la nacionalitat alemanya el 2024.

"Fallida moral" del canceller

El president sirià, que fa temps que va canviar la vestimenta jihadista per americana i corbata, continua sent una figura controvertida. A Berlín va ser rebut amb manifestacions tant a favor com en contra. Part de la comunitat siriana el va rebre com si fos una estrella del pop a l’Hotel Ritz de Berlín, entre crits d’Al·lahu-àkbar (Déu és el més gran), mentre que la seva visita va ser criticada per organitzacions de refugiats i per l’esquerra alemanya. La comunitat kurda a Alemanya va qualificar la visita d’“inacceptable”.

Cansu Özdemir, diputada del partit d’esquerres Die Linke, va parlar d’una “fallida moral” del canceller. En rebre Al-Sharaa, Merz “flirteja amb un règim que es va erigir sobre les ruïnes de xarxes vinculades a Al-Qaeda” i “normalitza islamistes que massacren grups ètnics i religiosos indesitjables, com cristians, alauites, drusos i kurds”, segons la diputada.

Merz no és el primer líder internacional que rep amb honors Al-Sharaa, malgrat el seu passat terrorista. L’excombatent jihadista també es va reunir el 2025 amb Emmanuel Macron i amb Donald Trump. El Consell de Seguretat de l’ONU va aixecar el novembre de l'any passat les sancions que pesaven sobre Al-Sharaa, exlíder del grup islamista que el desembre del 2024 va derrocar el govern de Bashar al-Assad.