BerlínAlemanya és un país estable enmig d’una Europa dividida, nord-sud i est-oest; i Angela Merkel és una líder de discurs moderat i to calmat que en els seus 15 anys al capdavant del govern federal ha sabut trobar frases tranquil·litzadores que ressonen encara dins i fora del país. “Així ho farem”, va dir en referència a petits passos i no grans salts, just en el seu primer mandat el 2005, quan va agafar el relleu d’un escèptic Gerhard Schröder (SPD). “No s’espia els amics”, va retreure als Estats Units quan el 2015 es va saber que la NSA nord-americana li espiava les comunicacions des del 2002. “Ho aconseguirem”, va ser el seu lema per donar resposta a l’onada de refugiats el 2015.
Merkel pot agradar o no, però és una política que durant aquests anys ha sigut popular tant entre els seus votants com entre els seus no votants. Una enquesta del juliol li dona un 86 per cent de popularitat.
Física amb doctorat i coneguda amb el sobrenom de Mutti (mama), Merkel destaca per l’aplom i la capacitat d’anàlisi en la gestió de les crisis: ara el repte és el coronavirus.
Porta a la cartera l’apagada nuclear, que va anunciar per al 2022 després de la catàstrofe de la central de Fukushima (Japó), la sortida de la crisi financera del 2008, la gestió del Brexit i la crisi derivada del flux migratori massiu del 2015, el punt més criticat del seu mandat. Molts experts atribueixen l’auge de l’extrema dreta a Alemanya a la seva solidaritat amb els refugiats.
Amb Merkel, Alemanya va aprovar incrementar l’edat de jubilació als 67 anys, aspecte controvertit, i ha aconseguit reduir l’atur. Quan va assumir el càrrec de cancellera el 2005, l’atur era del 11,7%. El 2019 arribava a la xifra rècord mínima del 5%. Alguns economistes consideren, però, que la remuntada econòmica va ser conseqüència del paquet de mesures socials de l’anterior canceller, Schröder, l’anomenada Agenda 2010, una acció política que va passar factura al socialdemòcrata a les urnes.
Abans de ser cancellera, Merkel va ser ministra de Dones i Jovent i posteriorment de Medi Ambient amb el canceller Helmut Kohl, considerat el seu mentor. El segell ecològic l’ha deixat també aquest estiu quan el Bundestag ha aprovat l’apagada progressiva del carbó a Alemanya fins al 2038.
Canvi del conservadorisme
Amb Merkel, els cristianodemòcrates han anat perdent la clara línia conservadora: ha fet que el partit es presentés més obert, jove, urbà i femení. Socialitzant-se, ha fet que els perfils dels altres partits s’hagin desdibuixat, sobretot el del seu soci de govern, l’SPD, que ha viscut una crua davallada. Alguns experts atribueixen l’auge de l’AfD a la desaparició d’una clara opció de centre conservador i també al fet de tenir una mateixa persona durant tant de temps al govern.
Merkel és l’única líder europea que ja apareixia a la foto de caps d’estat i de govern de la presidència alemanya de la UE el 2007. Molts alemanys no temen un escenari post-Merkel a la tardor del 2021, però sí que els fa vertigen el buit d’una alternativa o candidat clar. Quan l’1 de gener Alemanya deixi de presidir la UE, començarà de manera veloç i intensa la campanya electoral i la cursa de candidats a substituir Merkel. Durant l’últim any no hi ha hagut cap favorit evident.
