Les amenaces a Groenlàndia distancien l'extrema dreta europea de Trump

BerlínLes amenaces de Donald Trump contra Groenlàndia i el xantatge comercial als països que s'han oposat als seus plans expansionistes han provocat un distanciament de l'extrema dreta i els populistes europeus respecte al president dels Estats Units. Alternativa per a Alemanya (AfD), el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i el britànic Nigel Farage han estat alguns dels que han evidenciat que l'actitud de Trump respecte a Europa té efectes en la unitat que fins ara havia exhibit l'extrema dreta internacional.

El distanciament entre Trump i alguns líders ultres s'ha produït malgrat que el president nord-americà i el seu moviment MAGA han donat suport a molts partits populistes i ultradretans europeus a les seves campanyes electorals, legitimant les seves idees xenòfobes i extremistes. L'inquilí de la Casa Blanca ha buscat en el passat dividir la Unió Europea apropant-se a l'extrema dreta, amb qui comparteix el rebuig dels immigrants i el negacionisme del canvi climàtic.

A molts líders populistes i ultradretans no els ha agradat gens que Trump amenacés d'imposar nous aranzels a Dinamarca i set països europeus més per la seva oposició al seu pla per aconseguir Groenlàndia “a les bones o a les males”.

Els líders d'Alternativa per a Alemanya van criticar la política exterior agressiva de Trump. Tino Chrupalla, colíder d'AfD, ha rebutjat els “mètodes del salvatge Oest” del president nord-americà. "Trump ha incomplert una promesa electoral fonamental: no interferir en altres estats", va denunciar fa uns dies l'altra líder del partit ultradretà alemany, Alice Weidel, que va equiparar l'actuació dels Estats Units a Veneçuela amb la de Rússia a Ucraïna. Weidel va citar la seguretat dels recursos com a motiu de l'actuació de Trump contra Veneçuela i Groenlàndia.

També l'ha criticat Jordan Bardella, president de Reagrupament Nacional (RN) i mà dreta de Marine Le Pen, que va alertar que el conflicte sobre Groenlàndia "va molt més enllà d'un desacord diplomàtic puntual". "És una prova de poder i de veritat per a Europa. El president dels Estats Units planteja a la Unió Europea una elecció clara: acceptar un vassallatge sota el pretext de les associacions transatlàntiques o tornar a ser actors sobirans capaços de defensar els nostres interessos", va lamentar.

“La nostra submissió seria un error històric”, va advertir Bardella, que va exigir una resposta ferma de la Unió Europea davant les amenaces de Trump. "Quan un president nord-americà amenaça obertament un estat europeu, quan combina una pressió territorial assumida amb un xantatge comercial explícit, no és només un soci el que s'expressa, és una relació de forces la que s'imposa. I és la nostra credibilitat la que es posa llavors a prova", va afegir, i va constatar que Groenlàndia s'ha convertit en el "centre de noves rivalitats entre grans potències que reprenen la lògica imperial".

Por per la pròpia sobirania nacional

"El que està en joc avui presagia els conflictes del demà. Cedir crearia un greu precedent, que demà afectaria altres territoris europeus i, potser demà passat, els territoris francesos d'ultramar, que al seu torn podrien patir pressions similars. En matèria de sobirania, cada renúncia crida a la següent", va advertir l'ultradretà francès.

Encara més explícit va ser l'eurodiputat danès Anders Vistisen, que va insistir que Groenlàndia forma part de Dinamarca i no està a la venda. "Deixeu-me expressar-ho en paraules que vostè pugui entendre. Senyor president, aneu a la merda", li va dir a Trump aquest membre del Partit Popular Danès (DF), formació d'ideologia nacionalista i populista de dretes.

La primera ministra italiana Giorgia Meloni, una de les líders europees considerades més properes a Trump, ho va qualificar d'“error” i va celebrar que Trump fes finalment marxa enrere en les seves amenaces.

“Sempre és difícil saber si Trump està fanfarronejant o no, però fer servir amenaces econòmiques contra el país que s'ha considerat el seu aliat més proper durant 100 anys no és el tipus de cosa que esperaríem”, va reconèixer Nigel Farage, líder del partit populista britànic Reform UK.

Silenci dels més pròxims a Trump

Però no tots els líders ultres europeus s'han mostrat crítics amb Trump. Vox, que va agrair la intervenció de Trump a Veneçuela per destituir el president Nicolás Maduro, ha guardat silenci sobre les amenaces de Washington d'annexionar-se Groenlàndia.

El primer ministre hongarès Viktor Orbán també ha preferit mantenir un perfil baix en aquest assumpte. Budapest considera que la potencial compra de Groenlàndia és “un assumpte bilateral entre els Estats Units i Dinamarca” i que la Unió Europea en conjunt no s'ha de ficar en aquest tema. Orbán espera comptar amb el suport de Trump de cara a les eleccions legislatives hongareses del pròxim 12 d'abril.