Brussel·les alerta Espanya que està en "risc d'incomplir" les regles fiscals per massa despesa pública
L'Estat situarà el dèficit per sota dels màxims marcats per la UE, però superarà el sostre de despesa, que serà superior al 3,5%
BarcelonaEspanya registra un dèficit per sota dels límits estipulats per la Unió Europea i està reduint el deute, però sobrepassa el topall acordat per la Moncloa i Brussel·les sobre despesa pública neta. La Comissió Europea calcula, en l'informe sobre la situació fiscal dels estats membres fet públic aquest dimarts, que Espanya superarà la taxa consensuada, que era del 3,5% per al 2026. Per això, la Comissió Europea avisa l'Estat que està en "risc d'incomplir" les normes fiscals consensuades entre les dues parts en matèria de sostre de despesa pública neta.
Brussel·les admet que es tracta d'unes desviacions en la senda de reducció de despesa pública prou importants per incomplir les normes fiscals i destaca que com a màxim sigui de tres dècimes per al 2026 i un 0,6% del producte interior brut (PIB) en l'acumulat. Així, Espanya ha esquivat l'incompliment per la mínima, ja que el màxim per a tots els estats membres és del 0,3% respecte a allò que hagin acordat amb Brussel·les. De fet, en el cas d'Espanya, la Comissió Europea recomanava que l'any que ve situés la despesa pública en el 2,8%.
En els informes econòmics dels últims anys, Brussel·les ja havia avisat que Espanya registraria desviacions de la senda de reducció de despesa pública acordada. Aquest dimarts, però, la Comissió Europea ha anat un pas més enllà. Per primera vegada des que van entrar en vigor les noves regles fiscals de la Unió Europea, l'executiu comunitari deixa de situar Espanya com un dels estats membres que en general compleix amb el pla fiscal i el situa dins del grup de socis que estan "en risc" d'incompliment, juntament amb Croàcia, Eslovàquia i Lituània.
Aquest canvi de to de Brussel·les no comporta que, per exemple, se li obri a Espanya un expedient i se l'obligui a prendre mesures per complir amb les regles fiscals o, en el pitjor dels casos, s'exposi a sancions. Tot i això, suposa un increment de la pressió de l'executiu comunitari a l'Estat i el convida a prendre mesures per disminuir la despesa pública neta.
Cal recordar que l'informe de Brussel·les no avalua els pressupostos d'Espanya com és habitual perquè l'any passat no va aprovar uns comptes nous i enguany la Moncloa tampoc ha presentat cap mena d'esborrany o proposta per al curs que ve. Només es troben en aquesta situació entre els 27 estats membres de la Unió Europea Espanya i Bèlgica, que justament aquest dilluns va acordar presentar un pla de comptes generals per als pròxims anys.
Ara bé, no tot són males notícies per a Espanya. Brussel·les subratlla que l'Estat pot anar reduint l'elevat deute com els últims cursos gràcies al "sòlid creixement econòmic" i el "fort creixement d'ingressos". De fet, les previsions econòmiques presentades per la Comissió Europea la setmana passada calculen que l'Estat aconseguirà situar el deute per sota del 100% del seu PIB, en gran part per l'increment de la seva economia i per la reducció de dèficit que se situarà al 2,5% –mig punt menys del topall estipulat per la UE–. A més, Espanya continua sent la gran economia del bloc europeu que creix més, i l'executiu comunitari estima que incrementarà el PIB en un 2,9%, molt per sobre de l'alemany, el francès o l'italià.
En aquest context, la Comissió Europea conclou que Espanya està en condicions de deixar d'estar en vigilància financera, sota el qual es troba des que va demanar el rescat el 2012. A més, l'Estat ja ha pagat bona part del préstec d'uns 41.000 milions d'euros que va rebre fa 13 anys per salvar la banca.
Alarma per la pobresa infantil
Brussel·les també toca el crostó a Espanya en l'informe en matèria social i laboral. La Comissió Europea destaca que té un dels índexs més elevats de la UE de risc de pobresa i exclusió social. Segons les dades de Brussel·les, fins a un 25,8% dels ciutadans de l'Estat el 2024 es trobaven en aquesta situació i en el cas dels infants encara és més greu: fins al 34,6%. Així, l'executiu comunitari recorda que aquestes taxes es troben molt per sobre de la mitjana europea, que és del 21% i del 24,2%, respectivament, i qualifica la situació de "crítica".