Els Verds revaliden el govern a l'estat de Baden-Württenberg i la ultradreta duplica els vots
El líder ecologista Cem Özdemir seria el primer ministre president d'origen turc d'un estat alemany
BerlínEl superany electoral a Alemanya arrenca amb una ajustadíssima victòria dels Verds en les eleccions al parlament regional de Baden-Württemberg sobre els conservadors, mentre que la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) es convertiria en la tercera força en aquest estat federat, segons les projeccions dels resultats de la cadena de televisió ARD.
Els Verds haurien superat la revàlida de les urnes el 30,3% dels vots, lleugerament per davant de la Unió Cristiana Demòcrata (CDU), amb el 29,7% dels suports, a l’espera de conèixer els resultats definitius. En canvi, l’AfD, que ha fet una campanya centrada en la seguretat i la immigració i a jugar amb la por de molts votants davant el deteriorament de la situació econòmica, milloraria resultats. Del 9,7% que va obtenir el 2021, passaria al 18,7% dels vots.
Entre els perdedors de les eleccions hi ha el Partit Socialdemòcrata (SPD), que amb el 5,6% dels suports hauria obtingut el seu pitjor resultat fins ara en unes eleccions regionals a Baden-Württemberg. El 2021 va obtenir un 11% dels vots. Els liberals del Partit Democràtic Lliure (FDP), amb el 4,4%, i el partit d’extrema esquerra Die Linke (4,3%) es quedarien fora del parlament regional al no superar el llindar del 5% dels vots. L’FDP no obtindria representació parlamentària per primera vegada.
Aquests comicis regionals marquen la fi d’una era política en aquest estat federat del sud-oest d’Alemanya fronterer amb França i Suïssa. Després de 15 anys com a cap de govern regional, Winfried Kretschmann, membre fundador dels Verds, no es presentava com a candidat a la reelecció. El dirigent de 77 anys, era des del 2011 ministre-president de Baden-Württemberg i el primer –i fins ara únic– cap de govern verd d’un estat federat alemany. Abans d'ell, Baden-Württemberg havia estat considerat durant dècades un bastió democristià.
El candidat conservador, Manuel Hagel, confiava a recuperar Baden-Württemberg per a la CDU, però si es confirma el resultat, l'ecologista Cem Özdemir es convertiria en el primer ministre president d'origen turc d'un estat alemany. L'ecologista, nascut a Alemanya, és fill d'immigrants turcs que van arribar al país en la dècada de 1960 per treballar, ha estat membre del Bundestag i eurodiputat. Va ser copresident d'Aliança 90/Els Verds, entre el 2008 i el 2018 i va ser ministre d'Agricultura entre el 2021 i el 2025 al govern del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz.
"Quina campanya electoral, quina remuntada tan espectacular", ha dit Özdemir, rebut amb crits d’ànim i forts aplaudiments pels simpatitzants del seu partit. Durant mesos, la CDU havia liderat clarament les enquestes, tot i que en els darrers dies Els Verds havien retallat distàncies.
Joves a les urnes
La reforma electoral ha introduït un sistema de doble vot en aquest Land, en què 7,7 milions de persones tenien dret a vot, i noves regles per a la distribució d'escons al parlament regional per als propers cinc anys. Una altra de les grans novetats d'aquestes eleccions regionals ha estat que, per primer cop, els joves de 16 i 17 anys podien votar. Abans només podien exercir el vot els més grans de 18 anys. Però encara no queda clar com l'augment de votants joves afectarà el resultat.
El ministre-president de Baden-Württemberg és elegit de forma indirecta pel Parlament regional per majoria dels vots emesos. Per això, qui serà el nou cap de govern regional depèn de qui aconsegueixi reunir més suports al Parlament estatal i quina coalició es formi després de les eleccions. Segons els analistes polítics, només seria possible una coalició entre la CDU i els Verds, similar a l'actual. No inclouria els ultres de l'AfD, ja que cap partit no vol governar amb l'extrema dreta.
Actualment, Baden-Württemberg està governat per una coalició entre els ecologistes i els conservadors. Al Parlament regional sortint, els Verds tenen 57 dels 154 diputats i la CDU 43 diputats. L'SPD i l'FDP tenen 18 diputats cadascun i el partit d'extrema dreta AfD, 17. També hi ha un diputat sense afiliació.
La situació econòmica és el tema que preocupava més en aquestes eleccions els habitants de Baden-Württemberg, seguit de la immigració, l'escassetat d'habitatge i els lloguers, segons les enquestes.
Alemanya viu el 2026 un superany electoral amb comicis regionals en cinc estats federats. A més de Baden-Württemberg, hi ha eleccions d'aquí a dues setmanes a Renània-Palatinat. Al setembre, els habitants de Saxònia-Anhalt, Berlín i Mecklemburg-Pomerània Occidental tindran les seves respectives cites amb les urnes. Aquests comicis suposaran successius tests per al canceller conservador Friedrich Merz, al poder des del maig del 2025. Si la CDU encaixa diverses derrotes, això podria debilitar Merz i el seu soci de coalició, l'SPD, en un moment en què l'extrema dreta puja amb força a tot el país.
De les cinc eleccions regionals del 2026, Saxònia-Anhalt és on el partit de Merz hi té més a perdre. La CDU no només corre el risc de perdre la direcció d'aquest govern regional de l'est d'Alemanya, sinó que l'extrema dreta podria arribar al poder en un estat federat per primera vegada.
