Brussel·les proposa utilitzar els fons congelats russos per armar Ucraïna

Brussel·lesL'enduriment del to de Donald Trump contra Vladímir Putin ha donat ales a la Unió Europea per incrementar les sancions contra Moscou i els ajuts a Kíiv. El bloc europeu i els Estats Units han constatat que el Kremlin no té cap voluntat d'assolir la pau i, després de mesos en què el centre del debat eren les negociacions per a una potencial treva, Washington i Brussel·les tornen a parlar sobre com endurir la pressió sobre el Kremlin i garantir que Ucraïna es pot continuar defensant de la invasió russa. Les dues potències han acordat –per primera vegada amb Trump– augmentar les restriccions al règim rus, i aquest dimarts Ursula von der Leyen ha proposat entregar préstecs a interès zero a través dels fons congelats russos a Ucraïna.

L'ús d'aquests diners d'origen rus que es troben en territori de la UE és molt polèmic, i dins del mateix bloc europeu hi ha veus i estats membres que presenten reticències. Es tracta d'una mesura que fa anys que plana sobre les institucions europees i no s'acaba de tirar endavant pels dubtes legals que desperta. Fins ara la UE ha destinat els beneficis que donen aquests fons a ajudar Ucraïna, però ara Von der Leyen ha anat un pas més enllà i per primera vegada ha plantejat entregar a Kíiv gran part d'aquests diners en forma de préstec.

En concret, Brussel·les proposa redirigir a Ucraïna 140.000 milions d'euros dels 180.000 en actius russos que la UE té congelats. Ara bé, per aplacar els dubtes d'alguns dels estats membres, Von der Leyen ha assegurat en declaracions a la premsa aquest dimarts que Kíiv els hauria de retornar a Rússia en cas que el Kremlin contribueixi a la reconstrucció del país ucraïnès.

La Comissió Europea pretén que Ucraïna utilitzi aquests diners per a ajuts humanitaris i per potenciar i renovar les seves capacitats militars. Tanmateix, Brussel·les considera que també en pot treure profit i Von der Leyen ha apuntat que gran part d'aquests fons s'utilitzaran per comprar armes a companyies europees i, per tant, a potenciar la indústria bèl·lica de la UE i la seva capacitat de producció d'armament, que és un dels objectius que s'ha imposat el bloc comunitari per assolir més autonomia en matèria militar.

Les reticències dels estats

La mesura desperta dubtes en diversos estats membres des d'un bon principi, però la necessitat de treure diners de sota les pedres per ajudar Ucraïna i el fet de tornar a tenir aparentment els Estats Units a favor han fet que alguns governs hagin canviat de parer. Per exemple, segons apunten alguns mitjans internacionals, Alemanya, que és el país més gran i influent de la UE, ha variat de posició i ara es mostra oberta a acceptar la tramitació de la iniciativa impulsada per Von der Leyen.

Tal com va passar amb l'ús dels beneficis dels fons, la majoria de països del bloc de l'Est pressionen ara per permetre que Ucraïna pugui fer servir el global dels actius, encara que sigui en forma de préstecs i amb condicionants. Tanmateix, hi torna a haver alguns estats membres més reticents, sobretot els que senten més lluny l'amenaça de l'expansionisme rus i adopten un to menys bèl·lic amb Putin. Un dels països que han mostrat un posicionament més clar en aquest sentit és Bèlgica, que rep uns 1.300 milions d'euros anuals en impostos perquè els actius els gestiona un fons d'inversió belga, l'Euroclear.

Von der Leyen vol posar sobre la taula aquesta proposta en la cimera de caps d'estat i de govern de la UE que es farà aquest dimecres a Copenhaguen, i preveu presentar la proposta legislativa de manera formal el novembre que ve. Entre d'altres, els dirigents europeus també parlaran sobre com incrementar les sancions a Putin i el pla de rearmament del bloc comunitari. Pel que fa a Gaza, no està a l'agenda, però fonts diplomàtiques donen per fet que acabaran parlant sobre l'ofensiva israeliana i el pla de pau pactat entre Trump i Benjamin Netanyahu.