Brussel·les vol coordinar tots els exèrcits europeus per assolir la "independència" militar

Brussel·lesUn gran exèrcit, però dividit en vint-i-set estats membres. Aquest és el problema de la Unió Europea, segons Brussel·les. No és que el global del bloc comunitari tingui poques capacitats militars, sinó que els països les tenen per separat i hi ha àrees que estan més que cobertes per diversos exèrcits mentre que n'hi ha d'altres en què la Comissió Europea veu mancances. Per aquest motiu, l'executiu comunitari d'Ursula von der Leyen vol avançar cap a una unió de les forces militars de la UE i potenciar la coordinació en defensa de tots els estats membres.

Brussel·les proposa que els estats membres posin en comú de què disposen i de què no, i que la Comissió Europea coordini quines capacitats cal reforçar de forma comuna. En aquest sentit, planteja que, una vegada estiguin ben analitzades les mancances, es facin grups o coalicions de països i s'encomani què han de potenciar de manera conjunta.

La proposta de la Comissió Europea d'aquest dilluns arriba dies abans de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE que es fa aquest dimecres a Copenhaguen (Dinamarca). En la trobada s'hi discutirà com avançar cap al pla de rearmament del club europeu i, entre d'altres, del mur de drons que la UE vol crear al flanc est del bloc comunitari després que Rússia hagi violat de manera sistemàtica l'espai aeri europeu amb caces i sobretot amb drons.

De fet, un dels exemples d'aquestes coalicions de països que decideixen potenciar de manera conjunta una àrea militar és la iniciativa que es va acordar divendres passat per la majoria dels estats del flanc est de la UE: Estònia, Finlàndia, Bulgària, Lituània, Letònia, Polònia i Romania. Se'n van excloure Hongria i Eslovàquia, els dos països més pro-russos del club europeu.

Aquest mur de drons pretén incrementar les capacitats dels estats membres de la UE en radars per localitzar-los i en armament per interceptar-los. La mateixa Comissió Europea admet que a hores d'ara estan preparats per aturar caces, però no tenen la tecnologia del tot adequada per frenar els drons, que volen més baix i són més difícils de detectar.

Cal recordar que els últims dies el règim de Vladímir Putin ha incrementat les incursions aèries a l'espai aeri de la Unió Europea. L'OTAN ja n'ha registrat a Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Noruega i Romania, i les autoritats daneses estan investigant si els drons que han sobrevolat l'espai aeri proper a l'aeroport de Copenhaguen i Aalborg eren russos. Uns atacs híbrids que tenen lloc els dies previs de la cimera a la capital danesa de caps d'estat i de govern de la UE i de la Comunitat Política Europea, que reuneix una cinquantena de dirigents de tot Europa i també hi inclou Turquia. De fet, Dinamarca ha demanat reforços de seguretat a l'OTAN per a l'organització d'aquestes trobades.

La “independència” militar

La nova paraula que apareix en tots els documents de les institucions europees és independència. Amb el retorn de Donald Trump, que amenaça que els Estats Units deixarien de donar protecció militar als aliats de l'OTAN, Brussel·les vol assolir l'autonomia militar i deixar de dependre de l'inquilí de torn de la Casa Blanca. En aquest sentit, la Comissió Europea assegura en la proposta d'aquest dilluns que cal millorar la “coordinació” dels exèrcits europeus per aconseguir convertir-se en un “actor internacional independent” en seguretat.

Tot i això, l'executiu de Von der Leyen recorda que en cap cas Brussel·les posa en dubte l'autonomia dels exèrcits estatals i aposta perquè l'augment d'autonomia militar de la UE es faci de la mà de l'OTAN, que està controlada de facto pels Estats Units.