La UE acorda crear un "mur de drons" contra Rússia en un any

Brussel·lesLes constants violacions de l'espai aeri de la Unió Europea per part de Rússia ha fet espavilar els estats membres. En pocs dies, un grup de països del flanc est del bloc comunitari s'han reunit amb la Comissió Europea i representants de l'OTAN per preparar el que han batejat com un "mur de drons". Brussel·les evita posar terminis fixos, però el comissari de Defensa, Andrius Kubilius, ha assegurat que es tracta d'una "prioritat immediata" per tal de defensar-se dels atacs híbrids del règim de Vladímir Putin i estima que tindran el mur de drons llest en un any.

Kubilius ha explicat que els estats membres ja estan preparats per defensar-se de, per exemple, incursions d'avions en territori comunitari, com el que va patir Estònia. Pel que fa a drons, però, és diferent. El comissari de Defensa constata que són aparells que volen baix i que són més difícils de detectar. I, per això, per localitzar-los i abatre'ls es necessita una "tecnologia diferent". Entre d'altres, els països europeus incrementaran les seves capacitats en radars i en armament per interceptar-los.

El comissari europeu ha explicat que els estats membres es coordinaran amb Ucraïna, a qui ha qualificat de "molt ben preparada" en aquest sentit. "Quan comparem com lluiten els ucraïnesos contra les intrusions de drons amb nosaltres, realment podem afirmar amb tota seguretat que necessitem desenvolupar capacitats addicionals", ha dit en roda de premsa el comissari de Defensa.

La iniciativa no és gaire habitual en la Unió Europea, que no té gaires competències en matèria de seguretat. Tot i que l'OTAN també hi contribuirà, és pionera al bloc europeu pel que fa a la coordinació de les capacitats militars dels estats membres del flanc est i Kubilius ha remarcat que s'hi podran sumar tots els països del club comunitari. A la trobada hi han assistit representants d'Estònia, Finlàndia, Bulgària, Lituània, Letònia, Polònia i Romania. En canvi, no hi ha anat cap autoritat d'Hongria i Eslovàquia, els dos països més prorussos de la UE.

El finançament de la iniciativa no serà conjunt ni a escala comunitària, sinó que cada estat membre ho haurà de costejar de les seves arques. Tot i això, Kubilius ha recordat que hi ha diferents vies de beneficiar-se del finançament de la Unió Europea, com els bons en forma de préstecs que Brussel·les ha posat a disposició dels estats membres. A més, el comissari de Defensa ha recordat que les despeses destinades al mur de drons també ajudaran els països a assolir el mínim de despesa militar de l'OTAN que Donald Trump va obligar que fos de fins al 5% del producte interior brut (PIB) de cada estat.

Els atacs híbrids de Putin

Les violacions de l'espai aeri de la UE per part del Kremlin no han parat en els últims dies. L'OTAN va anunciar dimarts que almenys havia registrat incursions de drons i caces russos a Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Noruega i Romania. També n'ha detectat els Estats Units i el Canadà, i Dinamarca està investigant si les incursions de l'espai aeri proper a l'aeroport de Copenhaguen són de drons russos, si bé les autoritats daneses han insinuat que es tracta d'un atac híbrid del Kremlin. De fet, Dinamarca ha tornat a tancar un aeroport aquest divendres, el d'Aalborg, per la intrusió de drons al voltant del seu espai aeri.

Les diverses intrusions de drons a l'espai aeri de Dinamarca, que és un dels països de la UE amb un to més dur contra Putin, s'han registrat la setmana abans de les cimeres del Consell Europeu i de la Comunitat Política Europea que se celebraran a Copenhaguen el dimecres i dijous de la setmana que ve, les quals reuniran al voltant d'una cinquantena de caps d'estat i de govern majoritàriament europeus.