Pluja de drons explosius sobre Kíiv, la nova tàctica russa: "És impossible abatre'ls"

Enviada especial a KíivEl so dels drons russos s'intercalava, dimarts a la matinada, amb les ràfegues insistents dels trets de les defenses antiaèries. Un soroll constant sobre Kíiv que recorda el d'una sirena de vaixell, i que es barreja amb el martelleig de les metralladores ucraïneses, que no donen l'abast davant la magnitud de l'atac, un dels més intensos i letals sobre la capital ucraïnesa. Dimarts hi van morir 28 persones i 134 van resultar ferides, segons l'últim balanç oficial. És el quart any de guerra i Rússia ha adaptat la seva estratègia de terror nocturn. Les últimes setmanes, l'exèrcit de Vladímir Putin ha llançat diversos atacs amb més de 400 drons en una sola nit. L'objectiu és saturar els sistemes de defensa d'Ucraïna que, a més, cada cop són més escassos pel canvi de política dels Estats Units, que està reduint la quantitat d'ajuda militar que envia a Kíiv.

En més de nou hores d'atacs incessants, dimarts Rússia va llançar 472 drons i dos míssils balístics Kinzhal contra Ucraïna, principalment contra la capital. El soroll de drons, míssils i explosions no es va interrompre fins que ja era ben clar i la magnitud del desastre es feia evident amb una fumera negra i densa que cobria la ciutat. Deu dies abans, Moscou havia enviat 479 aparells no tripulats i una quarantena de míssils a Ucraïna. Aquest mes de juny hi ha hagut quatre atacs en què l'exèrcit rus ha llançat més de 400 drons en una sola nit. Al país, creix la por que aquesta sigui la nova normalitat.

L'exèrcit ucraïnès va informar dimarts que les defenses antiaèries havien pogut abatre 428 projectils, una ràtio d'eficàcia encara molt alta, però tem que pot anar disminuint. Moscou està accelerant molt la producció de drons per poder mantenir aquest ritme d'atacs més massius que mai.

A més de llançar cada cop més drons simultàniament, els fa volar a més altura, cosa que fa que siguin més difícils d'interceptar. I encara ha introduït una nova tàctica: el llançament d'una gran quantitat de drons esquer, aparells no tripulats que no porten ogiva. Aquest tipus de drons d'imitació es llancen juntament amb els de tipus Shahed, aquests sí amb explosius, amb la intenció de desviar i esgotar els recursos de les defenses aèries.

A més, els Shahed –inicialment de fabricació iraniana però que ara Rússia ja produeix en grans quantitats– estan augmentant la seva efectivitat, en gran part gràcies a nous motors de reacció que els permeten volar més de pressa, transportar bombes més grosses i mantenir altituds més elevades. Aquests drons tenen un abast de 2.000 quilòmetres i transporten una càrrega explosiva d'alta potència de 40 quilos. I són relativament barats en comparació amb el que costen els míssils. Tot i que les estimacions varien, es calcula que cadascun costa entre 20.000 i 50.000 dòlars, segons un informe del think tank estatunidenc Center for Strategic and International Studies (CSIS).

Christina Harward, analista sobre Rússia de l'Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW), explicava recentment al Kyiv Post que Moscou pot produir uns 2.700 drons Shahed al mes, juntament amb 2.500 drons esquer, que inunden el cel d'Ucraïna i posen a prova les seves defenses antiaèries. A això s'hi suma el fet que l'administració Trump ha decidit desviar cap al Pròxim Orient 20.000 míssils antidrons que el govern de Biden havia promès a Ucraïna. Ho va anunciar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el 8 de juny i ho va confirmar el secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, la setmana passada.

Jutges caçadors de drons

"Rússia ha incrementat ràpidament la producció de totes les armes, inclosos els drons, i al mateix temps nosaltres estem patint una reducció de l'ajuda dels Estats Units, o sigui que la situació és molt complicada", admet Yuri Chumak. Ell és un dels 550 voluntaris organitzats a Kíiv en diverses unitats per protegir la ciutat dels atacs aeris russos. "Per a nosaltres és una decepció molt gran i fins i tot una traïció; ara veiem que ens serà molt difícil guanyar la guerra sense l'ajuda dels Estats Units", lamenta.

Chumak és jutge del Tribunal Suprem d'Ucraïna i des de l'inici de la invasió russa a gran escala combina la seva feina amb la de caçador de drons un cop per setmana. Entre els membres del seu equip de voluntaris hi ha altres jutges. Fins i tot n'hi ha un del Tribunal Constitucional. "Ens donen les armes i les municions; no tenim salari", explica Chumak. Diu que el març del 2022 hi havia més de mil voluntaris organitzats a Kíiv, una xifra que s'ha reduït a la meitat, entre altres coses perquè uns 400 homes han estat cridats a files. Els que queden són els que no poden ser mobilitzats, sigui per la seva professió o per altres circumstàncies, com ara problemes de salut.

Explica que últimament s'estan trobant amb moltes més dificultats. "Rússia ha canviat de tàctica i ara fa volar els drons molt amunt. I no els podem abatre amb les metralladores. Les més grosses poden arribar com a màxim a dos quilòmetres, però els estan fent volar a tres. Els detectem però és impossible abatre'ls", explica des de la posició del seu equip, batejat amb el nom de "Somni". Han canviat un terrat de la ciutat per un vaixell atrotinat que han condicionat ells mateixos en algun lloc del riu Dniéper, als afores de Kíiv. Qualsevol detall més pot posar-los en perill. El canvi de localització respon a una qüestió pràctica: aquí no hi ha risc que les restes dels projectils abatuts o de metralla provoquin danys en infraestructures o a civils.

A part dels grups de voluntaris i de militars ubicats en posicions més o menys fixes, les defenses aèries d'Ucraïna despleguen diversos equips amb metralladores pesades muntades en vehicles tipus pick-up per abatre els Shahed a mesura que s'acosten. Als ponts de l'autopista que porta a Kíiv és fàcil veure'n alguns, a l'espera que s'activi l'alarma i comenci una nova nit sense dormir.

Chumak i els seus companys fan servir armes molt velles; fins i tot alguna és d'abans de la Segona Guerra Mundial. Tenen l'avantatge que són barates d'utilitzar; només els han d'entregar la munició. Durant les nits d'atacs a Kíiv se senten ràfegues curtes, de pocs segons, pròpies d'aquestes metralladores antigues. "Per abatre els drons que volen a tres quilòmetres hauríem de fer servir míssils, que poden costar entre 100.000 i 200.000 dòlars cadascun. I si tenim centenars de drons atacant-nos en una sola nit...", resumeix amb resignació. La maquinària de guerra va com un llamp, però això són xifres inabastables.

"Com podem estar cansats, aquí?"

Fa més de tres anys que Chumak combina la seva professió amb nits de vigília a la cacera de drons. Però no es planteja cap altra cosa. "Si la gent digués «mira, ja tenim els militars, deixem que lluitin ells i nosaltres continuem amb la nostra vida ordinària», no sobreviuríem. Això és una guerra total. És clar que tothom està cansat per les nits sense dormir, la situació econòmica, el futur incert... Però com podem dir que estem cansats, aquí? Ves al front i entendràs què és estar cansat", rebla.

Aquesta trobada era el 15 de juny. Un diumenge amb un sol fantàstic. A prop del vaixell, gent pescant. Els carrers plens, les terrasses animades. Aquella nit es van activar les alarmes d'atac aeri, i en la llunyania se sentien les ràfegues de les defenses antiaèries. Però va ser un tràngol curt i, almenys a Kíiv, sense conseqüències. La nit devia ser prou tranquil·la al vaixell dels jutges. L'endemà, infernal. "Tothom està bé, però per desgràcia no hem pogut abatre cap dron", em responia el Yuri dimarts al matí, quan Kíiv començava a recuperar els sons propis d'una ciutat corrent. El cant dels ocells. El soroll dels cotxes. Però la fortor del fum dels incendis provocats per les bombes i les cares de son delataven que havia sigut una de les nits més llargues i violentes dels últims mesos, a la capital.