Ucraïna ja es prepara per al pitjor malson: la màquina de guerra russa puja de nivell

Fa tot just un any es considerava excepcional que una trentena de drons ataquessin Ucraïna en una sola nit. Ara Rússia està saturant les defenses aèries de l'exèrcit ucraïnès amb el llançament de centenars de drons cada dia. El diumenge el Kremlin va colpejar el territori ucraïnès amb un "atac massiu" contra diverses ciutats ucraïneses: 298 drons en total, probablement un rècord. Rússia també està utilitzant més míssils: se'n van disparar 69 en una mateixa nit. Com a resultat, Ucraïna torna a entrar en territori desconegut.

Si les converses actuals d'alto el foc fracassen, cosa que sembla molt probable, les unitats de defensa aèria hauran de racionar els seus sistemes d'intercepció de míssils. Més míssils i drons russos aconseguiran burlar les defenses i atacaran pobles, ciutats i indústries crítiques. L'exèrcit de Vladímir Putin troba cada cop més maneres de trencar les defenses aèries d'Ucraïna, que s'enfronten a dificultats creixents a causa de l'escassetat de míssils interceptors, els canvis de tàctiques enemigues i una política nord-americana poc amistosa. I a Rússia no hi ha grans problemes de producció ni d'estoc.

La guerra aèria del Kremlin es va intensificar a principis d'any, amb un canvi marcat en la maquinària que utilitza. Els míssils balístics, molts d'ells subministrats per Corea del Nord, ara són l'arma estrella; juntament amb una nova generació, més letal, de drons d'atac Sahed. Els míssils balístics són difícils d'aturar per la seva velocitat i només l'estoc minvant de míssils Patriot PAC-3 d'Ucraïna ofereix alguna possibilitat real d'interceptar-los. Mentrestant, els Saheds, que ara estan en la seva sisena modificació des que el primer d'ells va ser enviat a Rússia per l'Iran el 2023, utilitzen l'aprenentatge automàtic per atacar objectius ben protegits com la ciutat de Kíiv.

Però més que l'evolució tècnica dels aparells, el principal repte al qual s'enfronta el personal de defensa aèria d'Ucraïna és la gran quantitat d'artefactes que ara volen cap a ells. L'any passat el Kremlin produïa uns 300 drons Sahed al mes; el mateix nombre ara es desplega en menys de tres dies. La intel·ligència militar ucraïnesa diu que té documents que suggereixen que Rússia té previst augmentar la seva producció a 500 drons al dia, cosa que suggereix que els atacs d'eixams de 1.000 podrien convertir-se en realitat. Probablement és una exageració, adverteix Kostiantyn Kryvolap, un expert en aviació ucraïnès. La indústria armamentista russa funciona amb fanfarroneries i informes falsos, diu. "Però queda clar que les xifres augmentaran significativament".

L'autòpsia dels drons, clau

En un racó amagat de Kíiv, un equip heterogeni d'enginyers està desmuntant les entranyes d'un dron Sahed. Cada tros de metall que cau sobre les ciutats ucraïneses acaba en laboratoris com aquest per a una autòpsia completa. L'objectiu és documentar els trucs de les armes russes; redissenyar qualsevol cosa que funcioni i enviar-ne una versió de tornada cap al lloc d'on va venir. Durant l'últim mes la feina no ha parat d'incrementar. A mesura que continuen disseccionant l'últim lliurament de Sahed, els enginyers diuen que una de les seves preocupacions més grans és com es controlen ara els drons russos. Els models més nous no es veuen afectats per la guerra electrònica d'Ucraïna, expliquen. Això es deu al fet que ja no depenen del GPS bloquejable, sinó que estan impulsats per intel·ligència artificial i s'aprofiten de les xarxes d'Internet i de mòbil de la mateixa Ucraïna.

L'equip diu que recentment van descobrir una nota dins d'un dels drons que estaven desmantellant, presumiblement deixada per un enginyer rus, que insinuava el nou algoritme de control. Segons la nota, els drons es controlen mitjançant bots de la plataforma Telegram, des d'on s'envien les dades de vol i vídeos en directe als operadors humans en temps real. No fa gaire la major part de la caça de drons la feien tripulacions mòbils amb metralladores barates a l'espatlla, que disparaven míssils de curt abast. Ara, segons el coronel Denys Smazhny, un oficial de les forces de defensa aèria, els drons s'escapoleixen amb facilitat d'aquests grups. Al principi volen baix per evitar ser detectats, després pugen bruscament fins als 2.000-2.500 metres a mesura que s'acosten a les ciutats, i superen el llindar per a les armes de petit calibre.

Per això Ucraïna està recorrent a helicòpters, avions de combat F-16 i drons interceptors, que han començat a mostrar bons resultats. Un alt funcionari diu que les defenses aèries al voltant de Kíiv encara estan destruint el 95% dels drons que Rússia li llança. Però el 5% que s'escapa causen danys greus.

Ucraïna encara té una oportunitat contra els drons i els míssils de creuer, però les perspectives contra les amenaces balístiques són més desoladores. Només un grapat de països tenen sistemes que poden contrarestar aquestes armes ràpides i destructives. Al món occidental el sistema Patriot dels Estats Units té un monopoli efectiu en el negoci de la defensa aèria balística. Ucraïna ara té almenys vuit bateries Patriot, tot i que algunes estan danyades i en reparació. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, diu que en necessita almenys deu més. Insisteix que el país està disposat a pagar el que calgui, presumiblement utilitzant diners europeus. La resposta de la Casa Blanca ha estat evasiva.

El problema és que Ucraïna ha passat de ser una prioritat per a l'administració Biden a ser només un dels molts clients potencials que competeixen per una producció limitada sota Donald Trump. Lockheed Martin, que construeix els sistemes Patriot i els seus PAC-3, està augmentant la seva producció a 650 míssils a l'any. Però això és uns 100 menys del que es preveia per a la producció russa de míssils balístics, i una font del govern d'Ucraïna estima que el Kremlin té una reserva de 500 míssils. Normalment calen dos míssils interceptors PAC-3 per interceptar un míssil balístic rus.

Fins i tot una administració més amigable amb Ucraïna tindria dificultats per mantenir el ritme de la persistent amenaça russa. Ucraïna ha demanat el dret a produir la seva pròpia versió del PAC-3 sota llicència, però sap que és poc probable. La producció ha de començar a Alemanya, però només a finals del 2026. També hi ha altres projectes de producció conjunta en curs. Però en tots els casos, el punt d'inflexió és com a mínim d'aquí a un any. Ucraïna potser haurà de desenvolupar una estratègia de supervivència que combini la defensa aèria amb l'ofensiva i la dissuasió aèries. "Haurem de destruir els complexos de llançament russos, les fàbriques i els magatzems", diu Kryvolap, l'expert en aviació.