El Parlament Europeu dona suport a l'anunci de Von der Leyen de sancionar Israel
Una majoria parlamentària es mostra favorable a la suspensió parcial de l'acord d'associació entre la UE i el país israelià
Brussel·lesEl Parlament Europeu dona suport a Ursula von der Leyen amb la seva intenció de proposar sancions a Israel. L'Eurocambra ha tramitat per 305 vots a favor, 151 en contra i 122 abstencions una declaració no vinculant que defensa suspendre parcialment l'acord d'associació de la Unió Europea amb Israel, frenar part de l'ajuda comunitària a Tel-Aviv i incloure alguns ministres israelians a la llista negra de la Unió Europea, tal com va anunciar que plantejaria aquest dimecres la presidenta de la Comissió Europea.
El Partit Popular Europeu no tenia previst donar suport a aquesta resolució, que havien liderat les forces progressistes de l'Eurocambra. Tanmateix, el discurs d'aquest dimecres de Von der Leyen, que també és de la família conservadora, va fer tornar a la taula de negociació els eurodiputats del PP per mirar de tancar un posicionament que coincideixi amb el que havia defensat la presidenta de la Comissió Europea. De fet, l'anunci de la cap de l'executiu comunitari de sancionar el govern de Benjamin Netanyahu va agafar completament per sorpresa algunes delegacions del grup parlamentari conservador, com la d'Alemanya.
De fet, més de la meitat de la delegació democratacristiana alemanya ha trencat la disciplina de vot del PP europeu i ha votat en contra de la resolució. És a dir, en contra de les propostes d'Ursula von der Leyen. Aquest detall constata que la guerra de Gaza no només genera una gran divisió entre famílies polítiques, sinó que també per països.
Els partits progressistes en general estan molt més sensibilitzats que els conservadors pel que fa al desastre humanitari de Gaza, i els democratacristians mantenen posicions més proisraelianes. Tanmateix, hi ha nombroses excepcions. Per exemple, l'esquerra germànica i l'austríaca, per motius històrics, són molt defensores del dret a defensa d'Israel, mentre que hi ha un consens majoritari en països com Espanya, Bèlgica, Irlanda o Eslovènia a condemnar les accions del govern de Benjamin Netanyahu.
En tot cas, el PP europeu ha aconseguit treure del text les acusacions més directes contra Israel, que deien que estava cometent un genocidi a Gaza, com defensaven les forces progressistes de l'Eurocambra. Així doncs, la declaració només menciona la paraula genocidi quan s'exposen els fets relatius al cas presentat per Sud-àfrica al Tribunal Internacional de Justícia sobre l'aplicació de la Convenció per a la prevenció i sanció del delicte de genocidi contra Gaza.
Cal recordar, però, que es tracta d'un suport simbòlic a Von der Leyen, i que en cap cas és una resolució vinculant. De fet, qualsevol sanció contra Israel haurà de comptar amb el vistiplau dels estats membres, que continuen dividits. Fins ara, els estats històricament més prosionistes, com Alemanya, han vetat qualsevol mena de restricció al govern de Netanyahu, si bé també últimament estan donant senyals de cansament davant de Tel-Aviv i el global de la UE està virant cap a posicions més propalestines.
El complicat camí per sancionar Netanyahu
Sigui com sigui, el procés de la Unió Europea per sancionar el govern de Netanyahu tot just ha començat, i no s'espera que tingui un camí de roses. El portaveu de la Comissió Europea Olof Gill ha assegurat en roda de premsa aquest dijous que l'executiu comunitari preveu proposar la suspensió parcial de l'acord d'associació de la UE amb Israel i restriccions a ministres israelians i a colons violents de Cisjordània en els pròxims dies. Ara bé, perquè es puguin tramitar cal unanimitat entre els estats membres.
Fins ara, els governs estatals han vetat qualsevol mena de sanció i l'única iniciativa a la qual van donar llum verda va ser la revisió de l'acord d'associació de la UE amb Israel. Tanmateix, no va acabar en res i fonts diplomàtiques de diversos estats membres asseguraven que tan sols s'havien mostrat favorables a pressionar Tel-Aviv. A més, es tractava d'una mesura que requeria majoria qualificada i no unanimitat, com és el cas d'una suspensió parcial del pacte o de l'aplicació de qualsevol mena de sanció a un país tercer. Serà clau el paper d'Alemanya, que és el país més gran i influent de la Unió Europea, i fins a quin punt pot arrossegar cap al sí o el no altres estats membres que mantenen un posicionament similar respecte a la guerra de Gaza.